dimarts, 27 de desembre del 2011

Homilia de la missa de l’aparició

El Senyor és amb nosaltres. Només cal que, amb la nostra manera de viure, després en la vida normal, en siguem testimonis.
Mn. Roquer

Homilia:
Sant Esteve, el primer màrtir, i sant Joan, el primer apòstol. I els celebrem en els dos dies després de Nadal: ahir sant Esteve i avui sant Joan, l’apòstol i evangelista. Els pares de l’Església els anomenen, per això estan situats en la celebració els dies de Nadal, els “cómites Christ” (els companys de Jesús).

Avui, doncs, celebrem la festa del “deixeble estimat” de Jesús. L’únic que no l’abandona i és al peu de la creu; també l’autor del quart Evangeli i, molt probablement també de l’Apocalipsi. Amb tot, no sé el per què a l’Església d’Occident no ha gaudit, com la d’Orient, d’un culte especialíssim.

Per a nosaltres, avui a Misericòrdia, per casualitat, i podríem dir per agradable casualitat, s’escau el dia que toca venir aquí per a aquesta missa matinal de l’aparició. Em sembla que en tot santuari de la Mare de Déu hi escau i hi hauria de ser una referència molt clara a l’apòstol Joan. Molt senzill: perquè fou ell el que després de la mort de Jesús l’acollí com a mare; Joan esdevingué el fill de Maria. Tots recordem aquella escena, al Calvari: “Joan, aquí tens la teva mare. Dona, aquí tens el teu fill”. Deixeu-me dir, ampliant, potser exageradament, però amb el cor també s’hi pensa, el desig de Jesús a la creu: Dona, Mare de Misericòrdia, aquí tens els teus fills. Reusencs, aquí teniu la vostra mare.

Joan ha fet l’experiència de l’amor de Déu a través de Jesús; nosaltres, també a través de Maria. El que ens ha dit Joan a la primera lectura ho podem ben dir també nosaltres; allò que nosaltres hem vist amb els nostres propis ulls, allò que hem experimentat i hem tocat amb les nostres pròpies mans: la misericòrdia de Déu s’ha manifestat d’una manera clara en tots nosaltres, i moltes vegades, i en donem testimoni i en resem agraïts.

Joan, amb Pere, de bon matí el dia de Pasqua, van al sepulcre. Joan quan veu el sepulcre buit, creu; no necessita res més. Nosaltres de bon matí hem vingut aquí; i aquesta trobada també ens afirma en la fe del ressuscitat; per això celebrem l’Eucaristia, el misteri de la seva mort i de la seva resurrecció; i, a l’hora, garanteix la nostra fe, perpetua la nostra fe.

El Senyor no és al sepulcre!... És clar, perquè el Senyor és amb nosaltres; i així és la salutació del principi de tota Eucaristia. Només cal que, amb la nostra manera de viure, després en la vida normal, en siguem testimonis.

1 comentari:

  1. El meu nom és Carles Macaya i Fonts.
    Reusenc de naixement, tot i que ara visc a Méxic, el meu país d'adopció, amb la meva familia.
    He vist el vídeo de l'entrega del calze de la primera missa del meu tiet Carles.
    Vull agraïr-li Mossens Roquer (mestre meu ara fa uns anys) i al Santuari les seves paraules i el seu gest.
    I em vull unir a aquest gest des de l'altra costat de l'oceà.
    Un gest que l'honora a vostè i al Santuari, per tot el que representa.
    Són aquests gestos els que honoren la màgia del Nadal, que els Retaules mantenen any rera any.
    I d'aquests Retaules i de la Mare de Dèu de Misericòrdia ja se'n parla tambè aquì a Mèxic.
    Una abraçada i que el nou any ens ompli a tots de l'esperit del Carles Macaya Prats i de la seva esposa Natàlia, l'angel que sempre somriu.
    Carles Macaya

    ResponElimina