Homilila del diumenge 30 de durant l’any

 Jesús desfà l’error de creure que es pot estimar Déu sense estimar les persones, obra de Déu.

 Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 22,20-26)

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.
»Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,34-40)

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

Homilia:

De les dues qüestions que els fariseus proposen a Jesús, un bon dia mentre ensenya a l’atri del Temple de Jerusalem, molt poc abans de la seva passió, el diumenge passat n’abordàvem una de caire polític (ho recordareu: és lícit pagar el tribut del César o no?) i avui de caire religiós. Si no cau per un cantó, el farem caure per l’altre!: “quin és el manament més important de la Llei?”.

Sempre, no sé per què, abans i ara, amb la dèria de preguntar què hem de fer?. Com si no ho sabéssim prou el què hem de fer!... i també el què no hem de fer!. No cal que ens ho diguin, està escrit a la pròpia consciència. Tants estudis teològics, tants llibres, tantes conferències, tants sermons... i tot és tan simple!... Tot és tan i tan simple!. Potser és molt complicat. Em sembla que, a vegades, certes preguntes (m’ho sembla a mi) no són per aclarir dubtes sinó per veure si allò que ja sabem, i hi estem obligats, hi trobem un camí menys complicat, més senzill, i poder-hi arribar més còmodament i quedar més satisfets; perquè del què es tracta, sembla que sigui, és de quedar tranquils i satisfets, complint o no complint, depèn!. No es tracta de complir per quedar bé, es tracta d’estimar per quedar ple.

És molt important que Jesús centri el seu missatge en l’estimació. L’estimar defineix i mou a les persones. Som allò què estimem i actuem segons estimem; i ho sabem tots!. Quan avui es parla de trobar sentit a la vida, difícilment es trobarà lluny d’allò que estimem. I ja ho sabem.

Hi ha un perill. I és que la paraula amor la diem, o la cantem o la usem, ben sovint en llocs que no li pertoquen. Llavors se’ns converteix en una paraula buida, que no diu el què ha de dir, o devaluada. Crec, i em penso que no exagero, que la paraula amor, avui com a paraula, és la més practicada, i a l’hora és la més malentesa del tot el diccionari; i si fos només del diccionari, encara!, de la vida!.

En aquest sentit, en l’àmbit de la fe, Jesús ens deixa la gran novetat: l’originalitat de lligar l’estimació a Déu amb l’estimació als altres. La Religió no pot quedar reduïda a un sentiment, a una emoció, sense cap incidència en la convivència i en l’amor a les persones. El segons és semblant: “Estima els altres...”. Amb quina intenció li fan la pregunta a Jesús uns experts en la Llei d’Israel?; uns que el primer que feien al matí quan es llevaven, i ho repetien diverses vegades durant el dia, era el famós Getma Israel!... (Escolta Israel! Estima el Senyor amb tot el teu cor!). Però no es pot estimar Déu i no estimar la seva obra. Jesús desfà l’error de creure que es pot estimar Déu sense estimar les persones, obra de Déu; fora una greu hipocresia.

Per això la carta de sant Joan serà clara, contundent i definitiva. Ja no caldrà fer més preguntes. “Si un diu (diu sant Joan) estimo Déu i odia el seu germà és un mentider, perquè el que no estima el seu germà, que veu, no pot estimar a Déu, que no veu”. I nosaltres tenim d’ell aquest manament: “El que estima Déu que estimi també el seu germà”.

Aquest, jo diria, és l’autèntic fonamentalisme cristià. I vosaltres em direu: Això ja ho sabem!. Ja ho sé que ho sabeu, però del que es tracta també de saber és de posar-ho en pràctica. Estimar els altres és estimar primerament aquells que més necessiten amor. Avui és el Domund.