Festivitat de Crist Rei

Al món se’l serveix i se’l salva estimant. “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per aquells qui s’estimen”

Mn. A. Roquer.

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 5,1-3)

En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: «Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.» Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,12-20)

Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 23,35-43)

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»

Homilia:

Avui celebrem el final de l’any litúrgic; diumenge que ve iniciarem un nou temps amb  l’Advent, la preparació del Nadal. Avui acabem quelcom que ha estat important, molt important a la nostra vida: trobar-nos aquí, cada diumenge, durant aquest any, per escoltar la Paraula de Déu i escoltar, també, la promesa que ens fa el Senyor, no d’aquest banquet, sinó del banquet de la vida eterna. I com que ha estat molt important per a nosaltres ho acabem amb una festa solemne: “Crist Rei”.

Nosaltres no mirem Jesús, només, com un jueu de Natzaret; com un home que ha marcat, concretament, una història; ni només, tampoc, com un home bo que fa miracles, que ens cura, que ens consola...; o com un home de fa dos mil anys. El veiem per damunt de tots els llocs i per damunt de tots els temps. El Rei de l’univers, i ho era des d’una creu. “Rei del món”, que no vol dir com un rei del món.

Potser no és el centre del món avui, però si que ho és el centre de la nostra vida. I si som seguidors d’un crucificat, certament, no som uns arribistes, uns aprofitats, uns aduladors d’aquell qui mana. Som seguidors d’aquell “qui estima com ningú mai no ha estimat”. Seguir un crucificat no ens pot portar mai a cap malentès, no ens pot portat a falses interpretacions interessades o aspiracions vanes d’altres reialmes que no són el seu reialme. Al món se’l serveix i se’l salva estimant. “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per aquells qui s’estimen”, i ho fa!. Jesucrist no és només el camí, és més!. És el camí perquè és la veritat, i perquè és la veritat és la vida. I gran paradoxa: és la vida justament quan mor, morint ha donat vida. “No ets el Messies?...” doncs, baixa de la creu. La nostra dèria de sempre de voler que Déu es posi a la nostra pobra mida! Que Déu es posi d’acord amb la nostra pobra veritat.

És possible que en algun moment de la nostra vida, també nosaltres ens hàgim sentit decebuts per la manera com s’han produït certes coses. Quan no comprenem el per què de tants esdeveniments no ens rendim de demanar explicacions a Déu, i Déu calla!, o parla un llenguatge que no l’entenem. La resposta de Déu és el seu Fill clavat en creu. Ja està tot dit!. I si no entenem això, no entendrem res. Un dels condemnats ho ha entès.

La imatge que cadascú de nosaltres ens fem de Jesús té una importància cabdal per a la nostra vida: una manera concreta de viure la fe. El diàleg breu, però profund i decisiu, entre Jesús i un dels dos crucificat amb Ell, té una profunditat que no podem desaprofitar.

Per a les autoritats, per al poble que se’l mira, Jesús porta un rètol amb la causa de la seva condemna (“El rei dels jueus”); era una burla. Aquest rei dels jueus, per als cristians, ja des dels primers segles, ha ampliat el seu regnat, i és Rei universal. El lladre també el reconeix com a Rei. “Recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne” li diu; i la resposta no es fa esperar, és immediata: “Avui (mateix) seràs amb mi al (Regne de Déu)”. No és una promesa per a demà, no és pot esperar. Som nosaltres que sempre tendim a escurçar les esperances. El Regne és seu. “Recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”; tant de bo que tots féssim aquest clam, en el fons del cor, quan passem moments de foscor, moments de mort. Quan aquell clam de Jesús a la creu és també el nostre clam: “Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat”. L’han abandonat els seus, l’ha abandonat el seu poble; Déu no, Déu sap esperar al tercer dia per retornar-li la vida que els homes li han pres.

La festa d’avui és una afirmació en la força de l’amor, en la força de la vida; l’amor engendra vida. En la vida que Crist ens ha engendrat hi ha tot un exemple i una força perquè ha estat engendrada des d’una creu. És una invitació a l’esperança en mig de les lluites i les tribulacions. Fins en la sensació de ser abandonats, a vegades, de la ma de Déu, podem ben dir també, amb Jesucrist, confio el meu alè a les vostres mans. Ell sempre ens dirà: Servent fidel entra a celebrar-ho en el Regne del teu Senyor.