Santuari de Misericòrdia. Diumenge VI de Pasqua. 9-5-2010. Reus

Que el Senyor sigui amb vosaltres.

Mn. A. Roquer

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 15,1-2.22-29)

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.
Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.»

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,10-14.22-23)

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,23-29)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

Homilia:

Aquest diumenge, abans ja de la festa de l’Ascensió, acabem d’escoltar, com el diumenge passat, el comiat de Jesús en el Darrer Sopar, abans de la seva passió (“Ja no parlaré gaire més amb vosaltres. Arriba el Sobirà d’aquest món”).

En el context litúrgic que celebrem aquí cada diumenge el Comiat és el comiat de Jesús ressuscitat que, pel misteri de la seva Ascensió que celebrarem diumenge, torna al Pare i s’aparta definitivament dels seus deixebles, físicament. No el veuran més, no escoltaran més la seva veu, però Ell continuarà present en la seva Església, que per això és el Ressuscitat, i per al Ressuscitat el temps no existeix. Aparentment, aquest camí, l’Església el farà en solitari, en mig de dubtes i de certeses; sense, això sí, la presència física de Jesús; però a través del seu Esperit, Jesús farà camí amb la seva Església. I així l’Absent serà el gran Present. Això no és només una frase enginyosa, és la realitat de la nova manera, l’única manera (!) de continuar present tots els segles. Pels creients això és presència, pels no creients és obscuritat i absència.

Acabem d’escoltar una afirmació que Jesús posa com a definitiva per al creient. Si és definitiva és el tot: “Qui m’estima farà cas de les meves paraules. El meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell”. Dit això ja està tot dit. Crec que davant dels grans esdeveniments, davant de les grans vivències, que sempre són indescriptibles, ens perdem inútilment en grans discursos i en paraules solemnes. I no per parlar més ens farem entendre millor. Quantes vegades les paraules no poden dir tot el què experimentem en el moment d’una forta emoció!... Ho sabem tots. Dient només “El meu Pare us estima...” ja no pot dir res més. Aquells a qui Déu Pare estima som nosaltres.

L’amor és recíproc, per això dirà “El meu Pare i el vostre Pare. El meu Déu i el vostre Déu”. Per això el qui el coneix l’estima i Déu se li lliura totalment. L’amor no és mai ara sí ara no, m’agrada no m’agrada, em va bé o no em va bé... L’amor pot tenir els seus alts i baixos, som imperfectes en tot, també en l’amor, però fins i tot en els moments més baixos de l’amor, quan sabem que no estimem com cal, tenim el convenciment que estem en pau. “El Pare l’estimarà”. No cal pas repetir-ho moltes vegades. No per dir-ho més vegades serà més veritat; i el què cal és que sigui veritat. A més, avui es nota una certa resistència a la repetició. Avui atrau allò que és nou, allò que és exòtic, allò que és diferent, allò que trenca la rutina; aviat ens cansem de tot. Necessitem canviar, encetar una cosa nova. Jo diria... això deu ser la voracitat de la novetat. I no és que les coses, les paraules, les idees se’ns facin velles..., és que no tenen temps ni d’arribar a madurar, que és quan són més bones com la fruita. Tot envelleix prematurament: allò que ahir era nou, avui és una andròmina inútil, i ja no està de moda. La repetició causa, quan és una bona repetició, uns hàbits. Que hem de menjar els primers préssecs...., quan tots sabem que els del setembre són més bons!.

Deixeu-me dir una altra cosa, deixeu-m’ho repetir una altra vegada: “El Pare us estima”. I ho repetiré una i mil vegades fins que ho assimilem, i en fem hàbit i en fem vida de la nostra vida. I no caldrà dir res més.

No són pas pocs els observadors que estudiant les ferides de la societat d’avui, assenyalen, amb to alarmant, l’empobriment del buit interior que experimenten els homes i dones d’avui. Un home que ha avançat tècnicament de tal manera que allò que ell ha inventat, allò que ell ha creat, el converteix en un esclau d’allò mateix que ell ha creat. Un home que viu tan accelerat i no té ni temps d’assaborir la vida. Ni de parar un moment per pensar, serenament, per què viu.

Jesús desafia els seus deixebles: “Si m’estimeu, us alegrareu que me’n vagi al Pare”. Demana no que s’alegrin per la seva partida, sinó que, si bé la seva sortida d’aquest món serà un distanciament físic, serà la manera nova de viure (la seva presència en nosaltres). “El Pare i jo farem estada en vosaltres”.

La fe i l’amor del creient han de ser sempre una fe i un amor plens de joia, perquè sabem que Jesús glorificat és amb nosaltres.

I ara podem començar a entendre el per què d’aquella salutació, repetida tantes vegades, per aquell qui presideix la nostra assemblea dominical, quan comença la celebració: Que el Senyor sigui amb vosaltres.

Comiat:

Hem celebrat la Pasqua del Senyor, perquè cada diumenge és Pasqua; cada diumenge és una petita Pasqua, és un tast de la Pasqua en majúscules... per tant, mentre som en aquest món anem de pasqua en pasqua fins que arribi la Pasqua.

Amb la joia, doncs, d’haver participat tot junts, amb una mateixa fe i una mateixa esperança, que el Senyor sigui amb vosaltres.