Que aquest cenacle de Misericòrdia sigui per sempre el goig i l’orgull d’aquesta ciutat.
Mn. Roquer.
És bonic, fins i tot diria..., més encara, és ben escaient, i fins i tot ens convé celebrar avui, ni que sigui dos dies després de la festa de la Pentecosta, la missa emotiva de Santa Maria en el cenacle.
Després de l’Ascensió, els Apòstols es reuneixen amb Maria, la mare de Jesús, al mateix lloc del Darrer Sopar; lloc, per tant, ple de records i vivències per a tots.
La primera lectura ens ha dit que “Eren constants en la pregària amb Maria”... Penso, vés per on!, sense la necessitat de desplaçar-nos fins a Jerusalem, avui, aquí, nosaltres fem el mateix!. Ens hem aplegat els deixebles de Jesús amb Maria. Aquest és el nostre cenacle; aquí hi tenim molts records també; aquí hi hem viscut moltes experiències, també nosaltres. Misericòrdia és el nostre cenacle. A Betlem no hi érem, a Natzaret tampoc, ni a Canà ni al Calvari, però aquí sí que ens hi trobem els deixebles de Jesús amb Maria. Ella, des de la creu, esdevé, com sabem, mare de tots els fills de Déu (“Aquí tens la teva mare; aquí tens el teu fill”. Tant que els primers segles es barrejaven una mica dos conceptes: Maria, mare de Jesús; i Maria, mare de l’Església. Recordeu aquella dona de l’Apocalipsi vestida, de sol amb la corona de dotze estrelles, la lluna als seus peus, a punt de donar a llum. Qui és? Maria?, l’Església?... poden ser totes dues. Amb el temps s’ha anat diferenciant, però continuarem dient Maria, Mare de Déu i el Concili Vaticà II va afegir Maria, Mare de l’Església.
Tot allò que Déu va fer en Maria per obra de l’Esperit Sant, ho va fer per obra del mateix Esperit en l’Església des de la Pentecosta. I aquí neix el gran valor de la nostra assemblea de la comunitat creient.
Sempre ens reunim com a comunitat de creients (i no és una qüestió personal). I reunits en comunitat, aquell qui presideix ens saluda dient Que el Senyor sigui amb vosaltres; recordeu “Jo sóc amb vosaltres cada vegada que us reuniu en el meu nom”. No és el mateix saludar dient Bon dia, que tal, com esteu, m’alegro de tornar-vos a veure; hola amics... No! Se’ns recorda que el Senyor. Per això quan la família dels batejats es reuneix... no hi podem faltar, tots som convocats a l’assemblea. Quan falta un dels membres d’una família en una festa particular d’aniversari o del que sigui, si falta algú ho lamentem; i preguntem com és que no ha vingut. No sabeu fins a quin punt la nostra presència, aquí, s’agraeix. No sabeu fins a quin punt, aquí, la nostra absència es lamenta. No sabeu fins a quin punt, uns i altres, ajudem a mantenir la pròpia fe i a refermar la nostra esperança. Mantenir encesa la flama de la fe, alegrar la nostra esperança, dir-nos que l’amor és possible... no sabeu pas fins a quin punt ens convé. Llàstima... el què ens passa és que, de vegades, només valorem les coses quan no les tenim, quan les lamentem.
Que Maria ens acolli com acollí els primers deixebles al cenacle. Encomanem-li la nostra fe; ho va fer també al cenacle. Que aquest cenacle de Misericòrdia sigui per sempre el goig i l’orgull d’aquesta ciutat. En els Goigs ens agrada cantar Mireu-nos amb ulls d’amor. Molt bé!. Jo diria que també ens agradi cantar i reconèixer que Sou la nostra mare i ho tenim en gran honor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada