Homilia. Festivitat de la Santíssima Trinitat.

Un Déu Pare que és silenci, un Déu Fill que és paraula i un Déu Esperit Sant que ens ho fa entendre tot: la paraula del Fill i el silenci del Pare.

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 8,22-31)

Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal•lava la volta del cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-5)

Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dóna esperança, i l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 16,12-15)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu.»

Homilia:

Un cop finalitzades ja les festes pasquals, que en el fons són la manifestació més clara de l’amor de Déu Pare, Fill i Esperit Sant, és bo parar-nos, aquest diumenge, i contemplar, atents, el misteri de la Santa Trinitat.

Els teòlegs han escrit llibres i textos profunds, i grans estudis, sobre la vida insondable de les persones divines en el sí de la Trinitat. Jesús, en canvi, no ho presenta com una elucubració de caire intel·lectual. Per Jesús Déu és una experiència vital: se sent Fill estimat del Pare i es deixa portar i guiar per l’Esperit Sant. La Trinitat és, doncs, un misteri de relació; per tant un misteri d’amor.

Però, avui, parlar d’amor és perillós... perquè molt sovint s’ha tergiversat de tal manera el sentit d’aquesta paraula, i s’agafa gat per llebre. Però malgrat això, en el llenguatge cristià no podem renunciar a la paraula amor ja que és el què defineix a Déu; ho ha dit sant Joan: “Déu és amor”. L’amor de veritat és obertura cap a l’altre, és generositat, és relació. Així el nostre Déu, Pare, Fill i Esperit Sant és una relació d’amor. Així, entendre Déu no és tant tenir-ho tot ben lligat, ben entès, ben clar, sinó sobre tot fer una experiència viva i real, del Déu que ens estima. “Tothom qui estima ha nascut de Déu i el coneix” diu sant Joan. Però, enlloc de pensar en la Trinitat, cal contemplar la Trinitat; que no és més cristià aquell qui més pensa, qui té més bones idees, sinó aquell qui més estima. Entenent així el nostre Déu, ens entendrem també a nosaltres mateixos.

El Déu Trinitat és un Déu que està sempre per sobre de nosaltres, perquè el seu amor és perfecte i el nostre encara no. Però és dins nostre que hi ha una realitat d’amor, i així ens apropem a la realitat del Déu Amor.

Potser sí que allò que hem donat al nostre poble són idees i conceptes, diríem, religiosos en general, quan el què cal no és això, sinó donar experiència d’un Déu que estima. La meva predicació no servirà de res si el tema principal d’avui no és, també, una plena comunió amb el Déu Trinitat. I el camí de la predicació unit també, i encara més, a la pregària. Si aquesta pregària, més enllà d’unes paraules, no comporta una intimitat amb Déu, una relació personal, com ho fem normalment entre les persones..., si no és així no val. És allò de santa Teresa: Pregar és parlar d’amor amb aquell qui ens estima. I així la doctrina de la Santa Trinitat no és pura metafísica, és contacte personal amb Déu. Un Déu Pare que és silenci, un Déu Fill que és paraula i un Déu Esperit Sant que ens ho fa entendre tot: la paraula del Fill i el silenci del Pare. “Ell us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre tot”.

Creure en Déu no és imaginar una potència admirable de qui tot depèn, ni elaborar alguns conceptes teològics que expliquin allò que és inexplicable. Pel cristià, creure en Déu és aprendre amb Jesús, perquè és paraula humana, a viure immersos en la realitat última que ens sosté, que ens acull i que ens espera.

Si per un impossible un dia l’Església digués que Déu no és Trinitat, voleu dir que canviaria alguna cosa de molts cristians?. Potser no. Molts cristians no saben que adorar Déu com a Trinitat és reconèixer aquest Déu Amor, i només amor. Quan diem que Déu ho pot tot volem dir que ho pot tot, com ho pot tot l’amor. I si sortim d’aquest àmbit, d’aquesta relació, el què tenim no és el mateix, és Júpiter, que ni goso a anomenar com a déu. Només quan acceptem que Déu és Amor, Amor en majúscules, descobrim fascinats que no podem ser altra cosa que seguidors de Crist. Un amor bategant en el més pregon de la nostra vida. I és llavors, només llavors, que neix en el nostre cor la confiança que sempre engendra l’amor. Un Déu que, tot i ser tan poderós, hi ha una cosa que no la pot fer: deixar d’estimar.

Tot comença i tot acaba en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Avui, en aquesta festa de la Trinitat, recordem, amb afecte, aquells cristians i cristianes que han consagrat la seva vida a la contemplació. I viuen en aquest misteri. Ell i elles són les arrels silencioses, amagades, de l’Església; gràcies a les quals ens arriba a tots els membres de l’Església la vida de Déu.

L’Església, doncs, és la vida nova de Crist, moguda per l’Esperit i a glòria de Déu Pare.