Que ella ens ensenyi com ho hem de fer, com els apòstols, per escampar arreu l’alegria del Ressuscitat.
Mn. Roquer Homilia:
Aquesta missa de Maria en la Resurrecció del Senyor és la més adient, certament, per celebrar durant aquest temps de Pasqua. I l’antífona d’entrada d’aquesta celebració ho resumeix en poques paraules: Alegreu-vos, mare de la llum. Jesús, el sol de justícia, venç les tenebres del sepulcre, il•lumina tot el món.
Avui, com sempre, en tota celebració de la eucaristia, celebrem la Resurrecció del Senyor amb el goig que això comporta, tot esperant, així ho diem i així ho creiem, el seu retorn gloriós.
Maria, acompanyant els apòstols, fent refluir la fe tan esmorteïda dels seus que Jesús anomena germans, es mostra en primer lloc com una dona forta, forta de temperament i, evidentment, forta en la fe. I es mostra, també, com a mare d’aquella petita Església que acaba de néixer; ella és la qui l’ha engendrada. Maria esdevingué mare del creients, quan al peu de la creu, escolta com el seu fill li diu a Joan, l´únic que hi havia i el qui ens representava a tots nosaltres, “Aquí tens la teva mare”. I com a mare acull en el seu sí aquella Església naixent. I com a mare seguirà acollint-la a través dels segles; i esdevindrà Mare de Misericòrdia, concretament, per tots a nosaltres.
Maria per la fe va acollir i va concebre el seu fill, i també per la fe va esperar la resurrecció; i amb la mateixa fe ens acull a nosaltres, i ens dóna ànim, i fa créixer la nostra fe. Els qui creiem sense haver vist som nosaltres, però això no minva pas la nostra fe, al contrari. Per això en aquest temps pasqual el cant marià per excel•lència sempre serà aquest: Regina caeli (Reina del cel, alegreu-vos!, que aquell que heu merescut de portar al món ha ressuscitat tal com va dir. Pregueu per nosaltres. Al•leluia). Sí, pregueu per nosaltres, que amb els nostres llums i les nostres ombres, en els nostres moments d’eufòria i en les nostres defallences, continuem creient en la vida nova del Ressuscitat, perquè només
Ell pot fer néixer en la nostra vida una coloració diferent, pot donar-nos una esperança contra tota esperança.
El llibre del Fets dels Apòstols, en el seu capítol segon, ens descriu la reunió dels apòstols al cenacle amb Maria, la mare de Jesús, pregant després de la Resurrecció. Aquesta escena del cenacle no l’hem vist mai, la llegim al llibre; però cert que, fent un salt en el temps i en l’espai, és la mateixa que veiem i vivim aquí cada vint-i-cinc de mes a les set del matí. Això és el cenacle. Tots nosaltres, els seguidors de Jesús avui, reunits amb Maria, la seva mare, com aquell dia. I com els onze, també nosaltres en sortim envigorits en la fe i preparats per entendre per on van els camins de l’Esperit. Al llarg de la jornada, si som prou amatents, veurem rastres de l’Esperit del Senyor en les persones que ens envolten, en els esdeveniments de cada dia, siguin del color que siguin. Sempre són un alè de vida renovat per afrontar les dificultats, per assaborir un petit tast de l’empenta de l’Esperit, que sempre actua en nosaltres i de moltes maneres.
Que ella ens ensenyi com ho hem de fer, com els apòstols, per escampar arreu l’alegria del Ressuscitat. Aquesta, i només aquesta, és la missió de l’Església quan s’obren les portes del cenacle.
Fem cas de l’advertiment del Ressuscitat a les dones arran del sepulcre: “No tingueu por vosaltres. Digueu als meus germans que vagin a Galilea, allí em veuran”. O sigui: que vagin a la vida i allà mi trobaran. Que també nosaltres, els nous fruits d’aquesta Pasqua, els fruits de l’Esperit, es noti quan sortim d’aquí, del cenacle.
Comiat:
Jo voldria que em féssiu un favor: Dieu li a la gent això d’aquesta missa de set. No per a que vinguin, no!, que no vingui massa gent que no hi cabran. Que sàpiguen aquesta realitat de la gent que ve a missa de set, perquè a mi no em creuen.
A veure si entre tots ho diem i ens convencem que, realment, és alguna cosa més que bonic trobar-nos aquí al Santuari cada dia vint-i-cinc a les set del matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada