Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 3 de gener de 2016

Lectures i homilia del diumenge II després de Nadal

Som fills de Déu! Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)
La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.
Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]
Homilia:
Avui celebrem un diumenge, diem, ordinari, sense cap títol propi, que pot passar desapercebut dins de les grans festes nadalenques. Bon dia per contemplar l’abaixament de Déu en l’encarnació de l’infant de Betlem. Quan pensem en Déu acostumem a mirar cap a munt. Doncs resulta ara que Déu s’ha fet home i ha plantat entre nosaltres la seva estada.

L’evangeli comença amb dues introduccions, una de teològica, el pròleg de Joan; una altra d’històrica, el testimoni del Baptista. La primera avala Jesús des del cel, la segona des de la terra.

Les nostres paraules no tenen sempre la mateixa força a l’hora de dir allò que som o allò que sentim. Per això moltes vegades les paraules se les emporta el vent. L’evangeli de Joan ens diu que la Paraula no és un concepte, una idea només; és una persona, i ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle. Sant Pau ens dirà “Demano que Déu us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que conegueu a quina esperança us ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades”. L’evangeli ens afegeix altra vegada el pròleg de Joan; el subjecte del text és Jesús; si Jesús és paraula de Déu, a nosaltres ens toca també ser paraula per als germans; si Crist és llum, també nosaltres hem de ser llum per als germans. Sigueu com vulgueu, però sigueu de veritat imatge de Déu. La fe és una experiència personal que ens mou a conèixer Déu com a Pare, i a viure com a fills seus. Aquesta és la nostra tasca i aquesta és la nostra glòria.

Avui, aquesta eucaristia ens dóna el que podríem anomenar la nadala de sant Pau quan diu: “Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. Demano al Déu nostre Senyor Jesucrist que us concedeixi el do d’una comprensió profunda per a que pugueu conèixer qui és Ell. Demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor per a que conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades”.

A l’evangeli veiem que hi ha una gran oposició entre les tenebres i la llum. “Ha vingut al món, el món que li deu l’existència i el món no l’ha reconegut”. Però a aquells que l’han reconegut, nosaltres, ens ha concedit poder ser fills de Déu. Això ho diem tranquil·lament, ho hem sentit tantes vegades que potser n’hem perdut el significat ple i total.

Gosem dir, ens atrevim a dir: Som fills de Déu! Nadal ens fa descobrir què vol dir i què comporta ser fills de Déu. Vés si ara serem com aquell que treu la grossa i ara no recorda d’on ha deixat la butlleta del número premiat! Fills de Déu ja en som, cal que ho recordem, cal que en siguem conscients i en visquem.


Nadal és celebrar que el Déu etern s’ha fet home en el temps. És celebrar que, nosaltres que hem nascut en el temps, tenim la penyora d’una vida eterna. Déu n’hi do. No podíem demanar més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada