Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 7 de juny de 2015

Lectures i homilia de la festivitat del Cos i de la Sang de Crist

Combregar amb el seu cos és combregar amb la persona de Jesús, identificar-nos en la persona de Jesús. I els que participem en l’Eucaristia hem de ser signes d’aquesta relació de nosaltres amb Ell.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 24,3-8)
En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Israel. Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.»
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,11-15)
Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Ara però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren cridats a l’herència eterna reben allò que Déu els havia promès.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 14,12-16.22-26)
El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.
I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.»
Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
Homilia:
Avui, solemnitat de la festa del Corpus, la litúrgia ens ofereix, no pot ser d’altra manera, com a lectura de l’Evangeli, el Darrer Sopar del Senyor. I el que diu Jesús en el Darrer Sopar és prou eloqüent i prou definitiu per a que no calgui fer-ne massa comentaris.

La darrera Pasqua de Jesús. Quan es produeix un nou do de Déu, un do nou que supera l’Antiga Aliança. El pa partit és el cos, Corpus, el cos del Senyor; i el vi del calze és la sang de la Nova Aliança, del nou pacte.

L’Eucaristia és prou important i viva per dedicar-hi dues de les celebracions, la del Dijous Sant i avui.

Llegint l’evangeli d’avui crida l’atenció que dedica més espai a parlar dels preparatius que del mateix sopar. I això ens convida a preguntar-nos com preparem, o com ens hem de preparar per a la celebració de l’Eucaristia. L’Eucaristia no pot ser mai una cosa rutinària, un costum (Jo tinc el costum d’anar a missa cada diumenge). Quan no hi ha un sentit profund de l’Eucaristia, el costum no val!

Tot oferint el calze Jesús ens diu que tota la seva vida queda concentrada justament en la seva mort i en la seva resurrecció. Són els grans signes que ens han quedat de la presència de Déu en nosaltres; que no és, per tant, un Déu llunyà. Combregar amb el seu cos és combregar amb la persona de Jesús, identificar-nos en la persona de Jesús. I els que participem en l’Eucaristia hem de ser signes d’aquesta relació de nosaltres amb Ell. A missa no s’hi va per costum, no s’hi va per quedar bé; a missa no s’hi va per lluïment, i tampoc, voldria dir, per devoció, vés per on! S’hi va per necessitat, per la necessitat d’estar en comunió amb Jesús.

La celebració d’avui és una bona ocasió per recordar-nos i ajudar-nos a viure el més profund de la celebració de l’Eucaristia. I què és allò que tenim en tota celebració de la missa, de l’Eucaristia? Doncs que Crist és present Ell mateix en persona i és Ell qui ens presideix, que Crist és present amb la seva paraula. És present en la comunitat reunida (“Quan dos o més reuneix en nom meu, jo hi sóc”). Per això la celebració ens ha d’ajudar a descobrir la presència del Senyor en cada persona. No es tracta d’una presència simbòlica sinó real; com aquella primera eucaristia del Dijous Sant, que no va ser simbòlica sinó real.

I això no ho celebrem només avui, ho celebrem cada diumenge, el dia del Senyor. Cada diumenge tenim el goig (no em quedo només amb l’obligació) de poder-nos reunir per celebrar els misteris de la vida i mort del Senyor.

El concili Vaticà II ens deia justament unes paraules molt semblants: “L’Eucaristia és la font d’on brolla -diu- tota la nostra vida cristiana; d’ella rebem la força per donar testimoni amb amor tal com l’Eucaristia és un testimoni d’amor”.


Avui, en aquesta solemnitat del Corpus, demanem al Senyor, que la nostra vida sigui, contínuament, una eucaristia; és a dir, una acció de gràcies. Que sapiguem oferir-nos juntament amb el pa i el vi per a que el Senyor faci de nosaltres una ofrena agradable, amb el testimoni de la nostra vida conseqüent com a cristians. En una paraula: que si l’Eucaristia és la màxima prova d’amor... estimen-nos! Així i només així entendrem què vol dir la festa d’avui; així i només així podrem celebrar Corpus com cal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada