Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

dissabte, 8 de desembre de 2012

Homilia de la Festivitat de la Immaculada Concepció de Maria


Eva va esdevenir mare de tots els vivents. Maria, per la seva fe, ha esdevingut mare de tots els creients!
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Homilia:
Quan cada any ens trobem ja de ple preparant la festa de Nadal se’ns escau aquesta festa de la Mare de Déu. Ningú com ella ens pot servir de model per preparar la vinguda del Fill de Déu fet home. Qui més que la mare ens dirà com es prepara aquest naixement?. La festa d’avui exalça el privilegi únic de Maria. Un privilegi únic perquè ella també és única, irrepetible!. Podem dir com sant Anselm: Déu ho podia fer. Déu ho volia fer. Déu ho va fer!.

Un privilegi que va tardar molts anys a ser proclamat com a dogma de fe. Va ser un 8 de desembre de 1854. Però ja de molt temps reculat l’Església ho admetia com a una veritat de fe (penseu només en el quadre famós de la Immaculada de Murillo) però acceptat, per tant, plenament pel poble de Déu com la cosa més normal del món, més simple del món.

Maria s’encarrega de fugir de qualsevol mèrit propi. I això la fa gran, i ho refereix tot a Déu: “El Senyor ha fet en ni meravelles”.

Estem de ple en l’any de la fe i és sant Agustí que s’afanyarà a dir: Fou per la fe que Maria concebé el seu fill. Fou per la fe que el donà a llum. “Allò que Déu ha fet”... diem-ho d’una altra manera: Allò que Déu ha pogut fer... en Maria manifesta la manera de fer de Déu. I l’escena del llibre del Gènesi que hem escoltat a la primera lectura manifest la manera de fer dels homes.

Evidentment no és pas Déu que ha fet entrar el pecat al món. Som nosaltres!. I on és el pecat? Doncs, quan l’home usant malament de la seva llibertat, do de Déu, ha volgut ser allò que no és; i allò que no som no ho podem ser, sinó ja ho fórem. I per entendre això és molt fàcil: només cal que en mirem al mirall. L’home ha volgut ser Déu, i això només pot tenir un camí de retorn: que Déu es faci home!.

Volent ser Déu, volent ser allò que no és, l’home ha perdut el nord; en canvi ha trobat oberta de bat a bat la porta de sortida del paradís. La persona humana ha quedat desorientada; ja no sap on és, ja no sap ni qui és. I Déu es converteix llavors en el seu adversari, en el seu enemic; té por de Déu i, és clar, s’amaga. Què ben dit al llibre del Gènesi: “L’home s’amaga de Déu”. I Déu ha de preguntar On ets? Què ha passat? Que has fet malbé la teva llibertat? I l’home, que ho sap que no és Déu ni que ell s’ho cregui, s’amaga, té por. En canvi Maria diu sí; diu qui és, sense por: “Sóc la serventa del meu Senyor”.

La festa d’avui ens porta a celebrar que Déu, després del fracàs d’Eva (vés per on, Déu també pot fracassar!) ha preparat una nova Eva. L’Evangeli, en paral·lel amb el llibre del Gènesi, ens fa veure com allà on Eva ha dit a Déu no, Maria ha donat un ferm; on Eva va esdevenir mare de tots els vivents, Maria, per la seva fe, ha esdevingut mare de tots els creients!

En el cor del nou paradís, al mig mateix, hi tenim un arbre: l’arbre de la vida. Els pintors medievals, que en sabien molt més que nosaltres, quan pintaven el Crist clavat a la creu, la creu era representada com un arbre ple de fruits: el fruit de la redempció, els fruits d’una nova vida. Aquell que en un arbre era vençut al paradís, per Jesús vencia en un altre arbre: la creu. I de l’arbre de la creu en collirem els fruits de la vida eterna.

Si ara, a nosaltres, Déu ens torna a preguntar “On som? Qui som?” ja tenim una resposta, ja no ens hem d’amagar!. Estem al voltant de la taula de l’altar i d’ella en traiem la força per ser, en la vida i en el món, no uns heralds vençuts, sinó, com Maria, uns servents fidels al Senyor, dòcils a la seva paraula. Hem cregut allò que el Senyor ens ha dit. I és així com el Senyor, també en nosaltres, farà meravelles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada