Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 30 de setembre de 2012

Homilia del diumenge 26 de durant l’any

La bondat sempre és patrimoni de Déu,
vingui d’on vingui.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29)
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»
Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6)
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,38-43.45.47-48)
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»
Homilia:
Germans, ho acabem de sentir! Les lectures d’avui contenen una gran saviesa, si ho sabem entendre; o si ho volem entendre!. Fora una llàstima que ens passéssim per alt només pensant que ja les sabem!. Tan útil que ens pot ser una paraula que faci llum a la nostra vida, una altra llum. Com sempre també avui Jesús és la nostra llum; Ell ens il·lumina i, amb la seva nova llum, veiem la nostra llum. Això sí: sense ulleres de sol.

A la carta de sant Jaume hem escoltat frases molt dures, adreçades als rics; o sigui a tots aquells que s’han proposat com a prioritat a la vida tenir diners i prou, aquells que fan el que calgui per aconseguir-los i obliden la generositat, la germanor, l’amor... que és el que ens fa persones!; l’altre ens fa guardioles; com si a la vida no hi haguessin altres objectius que els materials; s’han proposat viure només de pa, i no de tota paraula que surt de la boca de Déu. Hi ha una altra manera de viure, d’omplir la vida amb sentit. El ric no és aquell que té diners només, és aquell que només s’acontenta amb diners.

Els deixebles informen a Jesús d’un fet que els ha preocupat molt: han vist un desconegut que expulsava dimonis, que actuava en nom de Jesús i no és dels que van amb el grup de Jesús. Als apòstols no els agrada, que equival a dir que no viuen amb l’alegria del qui ha estat millorat del mal, i sense embuts exposen a Jesús la seva indignació: “Li hem dit que no ho faci més perquè no és dels nostres”. Això va passar en temps de Moisés, ho hem sentit a la primera lectura, va passar en temps de Jesús, ho hem sentit a l’Evangeli, i passa encara avui: No és dels nostres! Pretenem tenir el monopoli de la bondat, i no el tenim!. Ho veuen com una competència. Jesús veu les coses d’una altra manera: “El que no està contra nosaltres està a favor nostre”. El qui fa present al món la força del Déu que salva és els que són de Déu.

Maleït sectarisme que només té un sol color. Jesús refusa la postura sectària i excloent dels apòstols, que posen per damunt de tot el seu prestigi. El primer és alliberà l’home de tot mal que l’esclavitza. Fora de l’Església hi pot haver, hi ha!, un gran nombre de persones que fan el bé que Déu vol, que treballen per un món més humà. Tothom que desenvolupa una actitud humanitzadora fa la voluntat de Déu. Sigui o no sigui dels nostres.

La missió de l’Església no és la de treballar per a l’organització; això fora un partit polític. Es treballa per un món més just, més humà. No és cosa de l’Església veure enemics per tot arreu. Tothom que lluita per arribar que l’home pugui ser alliberat del mal és dels nostres.

Tendim fàcilment a creure que nosaltres són els únics portadors de la veritat. L’Esperit Sant va més enllà, actua més enllà de l’Església, per damunt nostre. El Regne de Déu s’estén més enllà de nosaltres, i això ens hauria d’alegrar que fos així. És fàcil que també nosaltres, com els apòstols, ens sembli que, perquè “no són dels nostres” tot el que fan no és bo. Jo que sempre havia cregut que els apòstols eren dotze? Anava ben errat! Potser són més. Hi caben tots aquells que no admeten la bondat fora d’ells. La proposta dels apòstols encara fumeja!. En tots aquells que creuen que fora de l’Església no hi ha salvació.

En el camp dels que fan la bondat no hi ha competències. La bondat sempre és patrimoni de Déu, vingui d’on vingui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada