diumenge, 13 de novembre del 2016

Lectures i video-resum de la missa de diumenge 33 de durant l’any.

Mn. C. Saiz.

Lectura de la profecia de Malaquies (Ml 3,19-20a)
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 3,7-12)
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 21,5-19)
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.» Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?» Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: «Sóc jo», i també: «Ja arriba el moment.» Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.» Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»

diumenge, 6 de novembre del 2016

Lectures i video-resum de la missa del diumenge 32 de durant l’any

Dr. Lluís Martínez Sistach, cardenal-arquebisbe emèrit de Barcelona. 

Lectura del segon llibre dels Macabeus (2Ma 7,1-2,9-14)
En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un d’ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares.» El segon, a punt d’expirar digué: «Tu ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna.» Després d’aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d’allà dalt.» El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures. Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d’expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida.»
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 2,16-3,5)
Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina. Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe. El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho. Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho féu Jesucrist.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 20,27-38)
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. [Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat.»] Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen.»

dimarts, 1 de novembre del 2016

Lectures i video-resum de la missa de la Festivitat de Tots els Sants

Mn. C. Saiz. 

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»


diumenge, 2 d’octubre del 2016

Lectures i homilia del diumenge 27 de durant l’any.

Proclamem el misteri de la fe. L’Eucaristia és el nucli central de la nostra fe. Allò que celebrem en cada eucaristia és justament allò que confessem i vivim.
Mn. A. Roquer. 
Lectura de la profecia d’Habacuc (Ha 1,2-3.2,2-4)
Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies. El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. »L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 1,6-8.13-14)
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 17,5-10)
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria. »Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»
Homilia:
Els deixebles de Jesús no li demanen bens materials, no li demanen privilegis; demanen el do de la fe, o sigui: conèixer Déu. Una fe que també demana Habocuc, ja que gràcies a la fe aconsegueix viure amb serenor i amb confiança un context que li és advers.

Aquesta mateixa fortalesa es constata a la carta de St. Pau. A les paraules de l’Apòstol es dedueix, a més a més, que la fe és sempre un do i és també a l’hora una tasca. Un do rebut del Senyor, però per part nostra una tasca a realitzar.

En el Credo que diem cada diumenge es resumeix la fe que professem. En les seves fórmules hi troben el tresor que hem de guardar. La millor manera de cuidar la fe rebuda és viure-la a fons i transmetre-la amb seguretat. Hem arribat a la fe pel testimoni de persones creients.

L’evangeli de Lluc avui ens posa de manifest el testimoni de Jesús, que no ens vol proposar la imatge d’un Déu dur i exigent, sinó que insisteix en la seva generositat. Per això davant de les dificultats d’entendre fem nostra la pregària dels deixebles: “Doneu-nos més fe”.

Una cosa és clara: el gra de mostassa és una llavor molt petita, però té capacitat de créixer i molt. Així també la nostra fe.

També nosaltres hem de mirar de poder créixer en la nostra fe amb l’ajut de Déu. “Procura revifar la flama del do de la fe que portes”.

Nosaltres hem tingut la sort de rebre el testimoni de cristians que ens han transmès aquest do de la fe. Convé no deixar apagar la flama d’aquest valuós do que hem rebut.

No deixem que els nostres cors s’endureixin. I amb el salm, demanem-li al Senyor que siguem capaços d’escoltar la seva veu, de sentir la seva presència en la nostra vida i actuar segons allò què creiem.


Proclamem el misteri de la fe. L’Eucaristia és el nucli central de la nostra fe. Allò què celebrem en cada eucaristia és justament allò que confessem i vivim.

dimarts, 20 de setembre del 2016

En reconeixement a mossèn Anton Roquer Hugué

18 de setembre de 2016. Santuari de Misericòrdia. Reus.

La Junta d’Administració del santuari de Misericòrdia de Reus i les Cambreres de la Mare de Déu, amb aquest escrit, volem fer un reconeixement públic a mossèn Anton Roquer Hugué.

Mn. Roquer va néixer a L’Arboç del Penedès el 31 de març de 1932. Ordenat prevere el 1963, ben aviat va ser destinat a Reus com a vicari de la prioral de sant Pere fins que és nomenat rector de les parròquies de Cornudella del Montsant, El Morell i Falset (de forma consecutiva). Durant la seva primera etapa a Reus, a més de les seves tasques com a capellà, va ser professor de l’institut Gaudí on va contribuir de forma notable a la formació de tota una generació de reusencs i reusenques protagonistes d’una o altra manera, dels canvis històrics succeïts en la nostra societat. L’any 1995 torna a Reus al rebre l’encàrrec de ser el capellà del Santuari de Misericòrdia.

L’any 2011 rep l’homenatge de la societat de Reus al ser-li concedit el Guardó de la Ciutat per la seva tasca com a religiós i la realitzada al capdavant del Santuari.

Des del seu nomenament com a capellà del Santuari, el 1995, Mn. Anton ha contribuït a la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia. Els seus estímuls i suports, desinteressats i sense protagonisme, han estat sempre extraordinaris, aconseguint que “Misericòrdia” estigui més present que mai en les nostres vides; no només en la seva vessant artística i cultural, sinó en allò que és més preuat i intangible: com a lloc de recés, peregrinació i acolliment per a la nostra societat. L’assistència als actes religiosos des que ell és el capellà del Santuari no ha parat de créixer. Així, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, gaudim des d’aleshores de “bons sermons” a les misses de les 11 del matí dels dies festius i també a la popular missa de les 7 del matí de cada dia vint-i-cinc, amb homilies que enriqueixen l'esperit.

També cal recordar els canvis considerables realitzats tant al Santuari com a la festa major de la Mare de Déu de Misericòrdia en aquests anys. Durant el temps en que Mn. Roquer ha estat al davant del Santuari, en bona part gràcies a la seva tasca com a religiós i també com a persona que estima la seva ciutat d’adopció, ha facilitat i ha participat d'un conjunt de millores: nous bancs de l’església i al presbiteri, grup escultòric “La pastoreta”, quadres-murals de l'adoració dels reis i els pastors, nova capella del cambril, remodelació del cambril i matrones,... La festa major al voltant de cada 25 de setembre s’ha transformat i cada vegada més els reusencs aprecien el Santuari de Misericòrdia com a lloc estimat i símbol de la seva ciutat. És tal com diuen els Goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia: “A la pau del Santuari la gentada ve amb fervor”.

D’això els creients n’hem de donar gràcies a Déu, i reconèixer que si no hagués estat per mossèn Roquer tot plegat, potser no seria de la mateixa manera. El santuari de Misericòrdia de Reus i tot el que envolta la nostra Mare de Déu és més viu des de 1995.


Donem-ne gràcies a Déu i preguem a la Mare de Déu de Misericòrdia poder tenir Mn. Roquer molt més temps entre nosaltres compartint les nostres celebracions.