Dr. Lluís Martínez Sistach, cardenal-arquebisbe
emèrit de Barcelona.
Lectura del segon llibre dels Macabeus
(2Ma 7,1-2,9-14)
|
En aquells dies, set germans, que
havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la
tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un
d’ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest
interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes
dels nostres pares.» El segon, a punt d’expirar digué: «Tu ens pots privar
d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves
lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna.» Després d’aquests va ser torturat
el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren,
estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia
rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i
espero recobrar-les d’allà dalt.» El rei mateix i els de la seva comitiva
quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi, que tenia per no res el dolor
de les tortures. Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A
punt d’expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en
l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs
pas a la vida.»
|
Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Tessalònica (2Te 2,16-3,5)
|
Germans, que Jesucrist mateix, el
nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha
concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti
els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona
doctrina. Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del
Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre
vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè
no tothom té la fe. El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà
del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això
que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho. Que el Senyor encamini els
vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho féu Jesucrist.
|
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
(Lc 20,27-38)
|
En aquell temps, uns saduceus
anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de
ressuscitar. [Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va
prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la
dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set
germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i
així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar
fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció,
de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat.»] Jesús
els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els
qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la
resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel
fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de
Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en
el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el
Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de
vius, perquè, per a ell tots viuen.»
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada