Déu posa a prova. Déu vol garantia de la fe.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)
|
En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham,
el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si
et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de
Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en
holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà
l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill.
Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li
respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li
facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill
únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en
una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu
fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:
«Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu
fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la
teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els
grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les
ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es
valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)
|
Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem
en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el
va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu
Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara
innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara,
el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per
nosaltres.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)
|
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i
Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant
d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap
tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies
amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que
n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a
Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que
estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va
sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.»
Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot
sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no
referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home
hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i
discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».
|
Homilia:
Va bé tot
just, com aquell qui diu, començat el camí quaresmal, veure on ens porta aquest
camí. Perquè els camins no tenen un fi per si mateix, són per portar a un lloc;
i anem cap a la Pasqua. Aquest deu ser l’objectiu de posar ja, al segon
diumenge de Quaresma, l’evangeli de la Transfiguració.
Ara no sé
ben bé si Jesús és transfigurat a la muntanya del Tabor... o a la muntanya del
Calvari. Al Tabor ens mostra qui és; al Calvari el que n’hem fet els homes
d’aquest fill de Déu. “Aquest és el meu fill” al Calvari i al Tabor.
Escoltem-lo al Calvari i al Tabor! Déu parla... i espera que tots estiguem
atents, que escoltem què diu. Però d’entrada allò que diu no és fàcil
d’entendre. Abraham, tot i la seva obediència, té dificultat per entendre allò
que Déu vol.
Els elegits
de Déu passen per proves. Déu posa a prova. Déu vol garantia de la fe,
no emocions. Déu posa a prova la fe d’Abraham, i Abraham va creure contra tota
esperança. Situació que, tal vegada, ens hi podem trobar nosaltres. Ha de
sacrificar el fill Isaac a la muntanya de Morià, figura del Crist que serà
sacrificat a la muntanya del Calvari. Tots dos són signe de l’aliança entre Déu
i la humanitat. Déu va entregar el seu propi fill per tots nosaltres. El qui
escolta aquestes paraules s’encara amb el misteri de Déu i el misteri de la
humanitat.
Déu posa a
prova la fe d’Abraham. Una prova incomprensible; altrament no fora una prova!
Tot i que ara ens pot resultar més comprensible; senzillament, perquè en sabem
el final.
Com en el
cas de la mort en creu de Jesús al Calvari, com els dos deixebles d’Emmaús,
quan Lluc ens diu “en aquell moment se’ls obriren els ulls”, fins aleshores de la
resurrecció no havien entès res. La resurrecció explica i fa entendre el perquè
de la mort en creu; fa entendre tot el misteri del dolor.
Pujar la
muntanya comporta un esforç, però és allà, malgrat l’esforç on trobarem el goig
de saber qui és de veritat Jesús. “Aquest és el meu fill, el meu estimat.
Escolteu-lo”. I en aquest cas escoltar no vol dir només parar l’orella,
vol dir, sobretot, fer-ne cas, creure’l. Déu ens parla. Al final de cada
lectura diem “Paraula de Déu”.
Déu espera
que siguem atents, que escoltem. Però d’entrada, allò que ens diu no és fàcil,
a vegades, d’entendre i de descobrir-ne tot el sentit. Abraham, tot i la seva
obediència, té dificultat per entendre Déu. Els elegits de Déu sempre passen
proves; i les proves posen a prova la capacitat de creure. Creure en Déu quan
totes ens ponen, no sé si és creure en Déu, o creure en les nostres
conveniències. I la creu no hi entra mai en els nostres projectes.
Tot creient necessita,
també nosaltres, un Tabor al llarg de la vida. Moments ens els quals se senti
confortada la nostra fe. Moments de Tabor que ens fan sentir més segurs al mig
de tants dubtes, al mig de tantes dificultats, que hi són. Creus en tenim tots
i moments de Tabor, també! L’evangeli d’avui és per obrir els ulls. És un regal
per veure com hem d’actuar cada dia segons allò que creiem. Com puc fer passar
a la vida, la vida de cada dia, la joia de la fe. La Transfiguració va fer
comprendre als deixebles que la passió és necessària per arribar a la glòria de
la resurrecció.
Esperar la
Pasqua sense un Divendres Sant és somiar truites. La joia de la Pasqua és
proporcional al dolor del Divendres Sant. El Senyor és amb nosaltres el dia de
Pasqua i el Divendres Sant, al Tabor i al Calvari.
