Lectures i homilia de la festivitat de l’Epifania del Senyor

Els Mags s’entornaren plens d’alegria. Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també. Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 60,1-6)

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 3,2-3a.5-6)

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 2,1-12)

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Homilia:

Hi ha algunes festes del calendari litúrgic que a cop d’ull semblen diferents del que en realitat són. El primer dia de l’any, per exemple, celebràvem la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, però oficialment per a molta gent era Cap d’Any. Avui també la litúrgia ens parla de l’Epifania, però al carrer és el dia dels Reis. Avui sembla que els protagonistes de la festa siguin els Mags, quan el protagonista és el Rei dels jueus que acaba de néixer. I si no ho sabíeu, pregunteu-ho al rei Herodes que li interessa molt saber-ho.

Per conciliar el sentit de la festa d’avui amb el que es celebra al carrer posem ma de l’Evangeli: “En veure l’estrella la seva alegria fou immensa. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i postrats a terra li presentaren el seu homenatge”. El rei Herodes s’inquieta, els Mags s’alegren. Ja ho dirà el vell Simeó: “Aquest nen ha estat posat per a que molts caiguin o molts s’alcin a Israel”.

No és estrany que el rètol de la creu posat per Pilat posi “rei dels jueus”. Els Mags pregunten a Herodes pel rei dels jueus que acaba de néixer... mort de tots els innocents de Betlem: s’ha d’assegurar el tret! Davant de Pilat, Jesús dirà “Sí, jo sóc rei”; doncs corona d’espines. I el rètol de la creu dirà “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”.

Si resseguim els textos de la litúrgia hi trobarem un denominador comú. El naixement de Jesús és bona notícia per al poble d’Israel i avui hi afegim tots els pobles de la terra. Hem dit a la pregària d’avui: “Amb el viatge d’una estrella heu revelat el vostre unigènit als pobles no creients”. I sant Pau diu als cristians de la ciutat d’Efes: “Per l’Evangeli tots els pobles tenen part en la mateixa herència”.

Herodes no tinguis por, aquest rei no et prendrà el teu lloc. El pots anar a adorar, com fam els Mags, perquè el seu regnat no és d’aquest món.

El poble ha interpretat molt bé que els Mags van ser obsequiosos amb el nen; i nosaltres, una societat molt diferent de la del temps de Jesús, continuem sent obsequiosos amb els infants. Avui mirem amb una mirada ben especial els infants, perquè en els petits es manifesta l’amor dels pares i l’amor de Déu. I aquest esguard s’ha de convertir en un compromís d’acompanyar els petits cap a la maduresa humana i cristiana.

Les joguines, els regals, poden ser avui, no només un malbaratament, tan propi de la societat de consum, sinó un signe de tendresa que podem manifestar als petits; que potser a vegades no necessiten tantes joguines sinó més aviat que necessiten uns pares que juguin amb ells.

Sant Mateu, l’evangelista d’avui, també ens dirà en un altre moment: “Tot allò que feu a un d’aquests germans meus, per petit que sigui, m’ho feu a mi”.

Prosternem-nos, plens de fe, davant d’aquest infant de Betlem. Oferim-li el millor de nosaltres mateixos. Retornem, com els Mags, plens d’una gran alegria. El missatge de sant Pau és contundent: “Per l’Evangeli –diu– tots els pobles en Jesucrist tenen part en una mateixa herència, en una mateixa promesa.”

Els Mags s’entornaren plens d’alegria. Havien trobat allò que buscaven, l’objectiu de la seva vida. I nosaltres també. Ara resulta que és Ell, Jesús, qui ens ha fet el gran regal de la fe.

***************************

Germans, la Glòria del Senyor s’ha manifestat a Betlem i continuarà manifestant-se fins el dia del seu retorn gloriós. Per això us anuncio amb goig, germans i germanes, que així com ens hem aplegat en aquestes festes de Nadal del Senyor Jesucrist, ens aplegarem també per la gran celebració de la Pasqua del Senyor. Així, doncs, tingueu present que aquest any la Quaresma començarà el dia 18 de febrer, Dimecres de Cendra; i el 3, 4 i 5 d’abril celebrarem el Tridu Pasqual (mort, sepultura i resurrecció del Senyor). El dia 5 d’abril serà Pasqua, la festa més gran de l’any; i al cap de 50 dies, el 24 de maig, celebrarem la solemnitat de la Pentecosta, el do de Jesús a la seva Església, l’Esperit Sant. Cada diumenge ens reunirem aquí per celebrar l’eucaristia, commemorant la resurrecció del Senyor. Venerarem la memòria de la Mare de Déu; i la de tots els sants, germans nostres. Tots els dies són sants i bons per als qui estan en gràcia de Déu. I al final ja de l’any litúrgic, el 29 de novembre, iniciarem un nou any celebrant el primer diumenge de l’Advent de Nostre Senyor Jesucrist. A Ell tot honor i glòria pels segles dels segles.

Lectures i homilia del diumenge II després de Nadal

El projecte de Déu, al fer-se home com nosaltres, és per a què nosaltres pugem a la condició de fills de Déu, no per a que Ell baixi a la nostra condició de pecadors.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.

Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Homilia:

En el pròleg de l’evangeli de Joan que acabem d’escoltar, l’evangelista ens acaba de dir: “La paraula de Déu s’ha fet carn de la nostra carn. S’ha fet home”. Déu ha parlat clar, a Déu el podem entendre!

Doncs potser sí que el misteri no és Déu, potser el misteri som nosaltres que no l’entenem. Quan la paraula es fa home a Déu el podem entendre... si volem. S’ha fet un de nosaltres, germà nostre; i així podem reconèixer en els altres, no un enemic, no un estrany, no un adversari o un competidor, sinó un germà; fill de Déu com nosaltres, un fill de Déu com tu i com jo. Pel misteri de Nadal, Jesús en fa a tots germans, i nosaltres ens entossudim a barallar-nos... com a bons germans, diríem. Nadal ens vol fer recuperar la virtut de la fraternitat.

Sí s’ha fet germà és perquè tots esdevinguem fills de Déu, fills estimats de Déu. Aquest és el contingut més profund del Nadal, que va més enllà, molt més enllà, d’un bou, d’una mula, d’una cançoneta que fa venir una llàgrima als ulls, d’uns pastorets, d’un pessebre de molsa amb muntanyes del país de Jesús... aquí estranyament nevades.

Déu té una saviesa que no entenem i ni entendrem mai. Un amor que sobrepassa tot amor perquè Déu no pot deixar d’estimar. Encara que l’home vulgui no ser estimat.

Sant Pau no es pot contenir davant de la presa de consciència d’allò que significa que Déu Pare ens enviï el seu fill. Som beneïts amb Crist amb tota mena de benediccions; Déu ens ha beneït sense mesura. I aquest amor sense mesura ens ha convertit a tots en fills de Déu.

Nadal és, sobretot, descobrir i celebrar aquest amor de Déu. Un amor incompressible, però per la nostra dificultat d’entendre l’amor, l’amor de debò. Nadal és descobrir l’amor de Déu, capaç de fer-se home com nosaltres; per tant de fer que l’entenguem.

Ell, el fill de Déu etern, és l’origen de tot amor, però... quina cosa més estranya “Els seus -diu Joan- no l’han acollit”. Ha vingut a casa seva i els de casa seva no l’han conegut. Un evangeli difícil aquest del pròleg de Joan. Difícil per a nosaltres per la nostra manera de ser: tan desitjosos per un cantó d’amor i tan complicats a l’hora d’estimar. El complicat no és Déu, els complicats som nosaltres. Només un amor sense mesura, sense resposta, com l’amor de Déu, ens converteix en fills.

En aquest evangeli de Joan ja hi podem veure la gran oposició de les tenebres a la llum; les tenebres que volen ofegar la llum; que volen arribar fins i tot a fer morir el que és la llum. “Jo sóc la llum del món”. I morirà Jesús crucificat però no podran, ni així, vèncer la seva força. Puc tancar els porticons de la finestra, però no per això no ha sortit el sol.

Per a molts avui Déu no és un desconegut, és un absent; Déu s’ha aigualit. Més enllà dels seus problemes, dels seus neguits, no hi ha res que sigui important a la vida. Allò que realment és important és satisfer el meu desig o el meu caprici, i aquí s’acaba tot.

“A Déu no l’ha vist mai ningú” ens ha dit sant Joan. En quantes coses creiem sense veure-les! En aquestes coses hi creiem de veritat. I quan neix com a home i es fa entendre perquè parla el nostre llenguatge... no l’entenem. A Déu no l’entendrem mai des de la nostra baixesa i egoisme. A Déu no l’entendrem mai mentre no es redueixin els nostres egoismes, les nostres baixes aspiracions... Déu sempre serà més fàcil d’acceptar, de pair, si és un déu descafeïnat.

El projecte de Déu, al fer-se home com nosaltres, és per a què nosaltres pugem a la condició de fills de Déu, no per a que Ell baixi a la nostra condició de pecadors.

Lectures i homiia de la festivitat de Santa Maria, Mare de Déu.

Que com Maria sapiguem escoltar per creure de debò en el projecte salvador de Déu, en el qual ella hi va col·laborar amb tota generositat.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)

Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Homilia:

El dia primer de l’any, els cristians centrem l’atenció i la mirada en Maria, la mare de Déu. És la festa dedicada a Maria més antiga de l’Església Romana. Avui és la vuitada de Nadal, però la idea que domina generalment és el pas d’un any a l’altre. Una festa a la qual els cristians no som pas aliens: també som temps, també passem. És un do el temps que hem rebut, un regal que ens ha estat donat.

Fixem la mirada en Maria, la mare d’aquell infant faixat amb bolquers, posat en una menjadora tal com va ser anunciats als pastors. Sant Pau parla del fill nascut d’una dona; aquesta dona és Maria, Maria de Natzaret, “la que conservava aquests records en el seu cor i”... els anava rumiant. I com que som una mica desmemoriats que Maria ens refresqui una mica la memòria per veure com n’és d’important el mantenir en el nostre interior la memòria de Jesús, des del seu naixement fins a la seva mort i resurrecció.

Solament l’amor i la sol·licitud d’una mare és capaç de reunir tota la família, en aquest cas aquests dies, al voltant d’una taula. I si avui destaquem en Maria la seva maternitat divina, no és pas per allunyar-la de nosaltres sinó, jo diria, per fer-la més propera: és mare! Quina mare no se sent feliç quan veu els fills asseguts a la taula.

I la primera lectura ens ha recordat la benedicció recomanada a Moisés. Sempre serà en l’amor on millor es pot experimentar la predilecció de Déu que és Pare. La paraula beneir, en llatí benedixere que vol dir dir bé, reconeix molts valors, vol dir comprendre les febleses. Una actitud ben maternal.

I també fem memòria de la jornada mundial de la pau. “A la terra, pau” diuen el àngels de Betlem. La jornada mundial de la pau fou instituïda per Pau VI fa 50 anys.

Avui, tot i ser la vuitada de Nadal i el dia de la Pau, quan ens trobem pel carrer ens diem: Bon any nou! El pas d’un any civil a un altre és una autèntica festa, a la qual els cristians no ens en sentim pas aliens: també som temps. Som conscients del pas del temps, del pas de la vida, perquè allò que passa no són pas les agulles d’un rellotge, allò que passa som nosaltres. La vida és un do que sempre hem d’agrair.

Sant Pau ens ha parlat del temps que ha arribat al seu punt màxim quan Déu ha enviat el seu fill. Aquesta és l’afirmació de la segona lectura. La benedicció més generosa de Déu: “Sou fills de Déu”. Per tant sant Pau també ens ha recordat: “No som esclaus”. Això sí que és realment passar de la nit al dia, de la fosca a la llum, de l’esclavatge a la filiació. Mai ens podríem imaginar tenir Déu per pare. Aquest do únic el devem al seu fill, nascut entre nosaltres com a home.

Que com Maria sapiguem escoltar per creure de debò en el projecte salvador de Déu, en el qual ella hi va col·laborar amb tota generositat.

A vegades portem al damunt moltes frustracions, desànims, angoixes, cansament. Demanem que la vinguda d’aquest any ens porti pau, assereni els nostres cors, ens doni nova empenta, noves forces... i com els pastors anem a l’encontre d’aquell que pot omplir del tot i per a sempre la nostra vida. Que aquest any que avui hem començat sigui un temps de salvació, i les famílies i el món trobin en Jesucrist aquell que el món esperava.

Per a Déu no hi ha res impossible!

Lectures i homilia de la festivitat de la Sagrada Família

Que aquestes festes de Nadal, tan marcades a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió, per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tinguis pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,22-40)

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor. Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.» Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.] I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Homilia:

Som dins de l’octava de Nadal i encara ressona el cant dels àngels que anuncien els naixement de Jesús. I si en el misteri de Nadal ens extasiem davant l’Infant, avui fem un pas més i contemplem tota la família de Natzaret. Una bona ocasió per projectar la llum de l’Evangeli sobre les nostres pròpies famílies. I amb tot, la de Natzaret és una família irrepetible: Josep és anomenat el Just; Maria, la mare, és immaculada; i el fill... el mateix fill de Déu fet home.

Fins ara l’evangeli de Lluc ens ha proposat motius d’alegria i comença a agafar un altre to una mica diferent. Tampoc a la família de Natzaret tot són flors i violes, no lligaven els gossos amb llonganisses. Però sí que hi havia una cosa que els feia superar tots els entrebancs: la confiança en Déu.

Més enllà de tots els interrogants que avui s’obren a la institució familiar, també s’obren escletxes de llum que ajuden a aquest misteri de comunió, que tot i ser molt diferent de la penúria de Natzaret, són també un misteri d’amor, de comprensió, d’acceptació, de perdó.

Com Jesús és d’aquest món baixà amb ells a Natzaret i els era obedient; i com que és d’aquest món el nen creixia, era entenimentat i obedient. Davant de la família de Natzaret gosem adreçar al Pare una pregària insistent per a que les nostres famílies acullin amb joia el gran misteri de la tendresa, de l’amor i de la compressió que cantaren els àngels la nit de Betlem.

En el centre d’aquestes festes nosaltres cultivem el caliu familiar. Gosem dir que creiem en la família com un espai privilegiat per viure l’amor. I si ve en la societat actual emergeixen noves visions sobre el nucli familiar, no és menys cert que els llaços afectius entre els seus membres sempre consistiran una base ferma sobre la qual es pot construir el present i el futur, a nivell personal i a nivell social.

Cal que els cristians del nostre món occidental sentim en claredat que Déu no es desdirà mai del seu amor. Déu mai no abandonarà a aquells en qui ha arrelat sòlidament el seu amor. I és present sempre quan les situacions són favorables i quan les situacions són adverses.

Avui, doncs, davant de la família de Natzaret, gosem adreçar a Déu, el que tenim com a Pare, una súplica per a que les nostres famílies acullin joioses el misteri de tendresa que veiem en la família de Natzaret.

Que aquestes festes de Nadal, tan marcades a casa nostra per l’ambient familiar, siguin una bona ocasió per a la reflexió, per la renovació de vincles d’amor entre tots els que formem una família.

La família de Natzaret és un exemple. Es pot estimar més enllà dels entrebancs i les dificultat. I per això ens son un exemple.