Es tracta de tenir fe en aquell que ens envia. No hem d’oblidar que, certament, som portadors de l’anunci del regne de Déu. Només si som creients decidits i de veritat, compromesos, farem allò que el Senyor ens ha dit
i serem així veritables deixebles seus.
Mn. A. Roquer.
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 66,10-14c)
|
Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els
qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella;
sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la
seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i
el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus
nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare
consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan
ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres
ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 6,14-18)
|
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que
no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos
crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no
tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau
i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i
sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en
el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre
Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,1-12.17-29)
|
En aquell temps, el Senyor en designà encara
setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a
cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs
segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us
envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us
atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau
en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en
ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu
allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu
jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us
posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell
lloc: El regne de Déu és a prop vostre. [Però si en un poble no us volen
rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha
posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop.
Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més
suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i
deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.»
Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he
donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de
l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se
sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el
cel.»]
|
Homilia:
L’aspecte
que destaca en les lectures d’avui és l’enviament dels 72 deixebles. Podríem
dir que tots els creients som enviats a predicar, si no de paraula sí amb els
fets i amb la nostra manera de procedir. D’alguna manera tot cristià a predicar
la Paraula, si més no amb la seva manera d’actuar. Uns aniran a missions,
altres donaran el testimoni amb el seu viure de cada dia.
Jesús
presenta les actituds dels enviats com aquells que són enviats en mig de llops.
No han de ser impositius, no han d’actuar amb violència; deixant llibertat per
escollir o no el seu missatge. Hi haurà pobles que els escoltaran, hi haurà
pobles que no en faran cas. La seva predicació s’ha de caracteritzar per la
seva pobresa: no han de portar bossa ni sarró. La senzillesa farà creïble la
seva paraula. Tindran dificultats ja que en alguns llocs no els acolliran. Però
això sí: “Alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrit en el cel”.
Ara bé,
l’anunci del regne de Déu no només comporta aquesta alegria, també hi és
present la dificultat. Jesús adverteix de les dificultats; els avisa que els
envia com anyells en mig de llops. Moltes vegades enyorem temps millors en
l’anunci de la fe, que era més fàcil; però l’advertència de Jesús ens fa adonar
que les dificultats ja eren presents en el seu temps. Aquells 72 enviats,
contents per la persona de Jesús i enviats per Ell, també havien de sentir el
desànim en tots aquells incerts i els llocs on no eren rebuts amablement.
A vegades
sorprèn en quines dificultats el Senyor envia: “que no portin bossa, ni sarró,
ni calçat”; coses que semblen imprescindibles. L’evangelista ens vol dir que,
moltes vegades es amoïnem en els preparatius, sembla que és indispensable tot
això; i allò que realment és indispensable és aventurar-nos. Es tracta de
tenir fe en aquell que ens envia. No hem d’oblidar que, certament, som
portadors de l’anunci del regne de Déu.
La temptació
més gran pels que formen part de l’Església és pensar que ja ho sabem tot, que
ja ho fem tot. I, malauradament, massa sovint, oblidem que pertànyer al regne
de Déu és un camí en el qual encara ens queda molt per caminar.
El que hem
de pensar és que l’anunci del regne de Déu depèn, avui, de nosaltres. Que no
depèn tant d’allò que diem, sinó sobretot d’allò que fem. Només si som
creients decidits i de veritat, compromesos, farem allò que el Senyor ens ha
dit i serem així veritables deixebles seus.
