Lectures i homilia del diumenge 11 de durant l’any

En aquest Any Jubilar de la Misericòrdia les lectures ens mostren un Déu ple de bondat, un Déu misericordiós. 

Mn. A. Roquer.

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 12,7-10.13)

En aquells dies, Natan digué a David: «Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo t’he ungit rei d’Israel, i t’he salvat de les mans de Saül. He posat als teus braços la filla del teu senyor i les seves dones, t’he donat el poble d’Israel i de Judà i, si tot això fos poc, encara estava disposat a afegir-hi altres favors. ¿Per què, doncs, has menyspreat el Senyor cometent això que és malvist per ell? Has fet matar Uries, l’hitita; has pres per esposa la seva dona, i a ell l’has fet matar amb l’espasa dels ammonites. Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la dona d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de casa teva.» David digué a Natan: «He pecat contra el Senyor.» Natan li respongué: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 2,16.19-21)

Germans, sabeu que ningú no pot ser just perquè hagi complert les obres que mana la Llei, sinó només perquè ha cregut en Jesucrist. Per això nosaltres, jueus, hem cregut en Jesucrist, perquè ens faci justos, no el compliment de les obres de la Llei, sinó el fet d’haver cregut en Crist, ja que Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home, si calia haver complert les obres que mana la Llei. Jo, per obra de la Llei, vaig morir pel que fa a la Llei, a fi de viure per a Déu. Estic clavat a la creu juntament amb Crist. La vida que ara visc, ja no és la meva; és Crist que viu en mi. La vida que ara visc en aquesta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha entregat ell mateix per mi. No vull refusar la gràcia de Déu: Si algú pogués ser just per obra de la Llei, Crist hauria mort inútilment.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 7,36-8,3)

En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d’alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta.» Jesús li digué: «Simó, t’he de dir una cosa.» Ell li contestà: «Mestre, digueu.» Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l’un li devia cinc-centes monedes de plata, i l’altre, cinquanta. Cap d’ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. ¿Quin d’aquests et sembla que l’estimarà més?» Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.» Jesús li diu: «És així mateix.» Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells; tu no m’has rebut amb un bes, però ella, d’ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m’has ungit el cap, però ella m’ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor.» Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats.» Els altres que eren a taula començaren a pensar: «¿Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?» Digué encara a la dona: «La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.» [Després d’això Jesús passava per cada vila i per cada poble, predicant i anunciant la bona nova del regne de Déu. Anaven amb ell els dotze i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes i s’havien posat bé. Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis„ Joana, la dona de Cuzà, administrador d’Herodes„ Susanna i moltes altres, que el mantenien amb els seus béns.

Homilia:

En aquest diumenge coincidim d’alguna manera, és casual, amb el final del curs escolar i amb la programació, ja, d’unes vacances. S’han fet les primers comunions, alguns, fins i tot, han fet la segona; i tots esperem que arribi el temps d’estiu. Amb tot, la fe no fa vacances.

A partir d’aquest diumenge llegirem un fragment de l’evangeli ben significatiu de sant Lluc. Avui la pecadora perdonada. La confessió, també, personal de Pere; l’enviament dels deixebles i el bloc acabarà amb dos temes centrals per la nostra fe: l’amor als altres i l’escolta atent i amorosa de Jesús.

En aquest Any Jubilar de la Misericòrdia, les lectures ens mostren un Déu ple de misericòrdia. David va ser infidel però Déu respon perdonant; la dona de l’Evangeli és una pecadora pública i també rep el perdó. I això ens fa pensar en la nostra condició de pecadors, perquè en som. La necessitat de demanar el perdó de Déu. Ho hem demanat a l’oració del principi: “Ajudeu-nos en la nostra condició de pecadors”.

L’Evangeli ens convida a contemplar una imatge de Jesús a casa d’un fariseu, un pecador públic. Durant el menjar entra una dona pecadora que és perdonada davant la sorpresa del fariseu. La primera actitud destacable de la dona és un gest senzill, però ho diu tot; sabent que Jesús és en aquella casa, va per poder-lo trobar; ella sap qui és Jesús; plora, té el desig de canviar, i el seu plor penedit fa que Jesús perdoni els pecats. Evidentment que la seva vida pecadora no és un exemple però sí que ho és el testimoni del seu penediment. Sorprèn el seu judici, decideix posar remei al seu mal. Podria decidir fer-ho més fàcil: condemnar aquella dona; però Jesús no ho fa. I ara ens podem preguntar: el pecat dels altres ens deixa indiferents? És tan fàcil assenyalar amb el dit tot allò que fan malament els altres! Aquella dona pren una actitud ben singular: plora, li renta els peus amb les llàgrimes, els besa i els ungeix amb perfum. En canvi, el fariseu té una actitud ben diferent; per no quedar malament no renta els peus del Senyor, no li dóna la salutació de pau a l’entrar a la casa. Però si al fariseu li ha quedat això molt clar, Jesús li adreça una paraula.

En aquest Any Jubilar de la Misericòrdia les lectures ens mostren un Déu ple de bondat, un Déu misericordiós. David, ho hem escoltat a la primera lectura, reconeix la seva culpa (“He  pecat contra Vós”). No ens va malament veure que el Déu en qui creiem és un Déu compassiu; que té més necessitat, diguem, Ell de perdonar, que nosaltres, potser, de demanar perdó.

Déu venç el mal a còpia de bé. Respon amb el perdó quan ens hi apropem amb sincer penediment. I ho diem, potser, sense parar massa atenció: “Perdoneu les nostres culpes...” Perquè s’ha de dir així.

No podem oblidar, tal com hem dit, la nostra fràgil condició. Sense Vós no pot res la nostra feblesa. Ajudeu-nos sempre amb la vostra gràcia.

Que aquest diumenge puguem elevar la nostra veu a Déu i proclamar: el Senyor ens ha perdonat la culpa comesa. Ens cal ser molt sincers i reconèixer com som, acceptant el seu perdó serem testimoni del seu amor. La història dels dos pecadors, la dona i el fariseu, només té sentit a la llum de l’amor generós de Déu.