La pregària és la veritable transformadora
dels nostres cors.
Mn. E. Figuerola
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)
|
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i
li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots
comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i
el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li
digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te
aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n
doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de
tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí
per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els
ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però
Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son
profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la
posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que
passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una
aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva
descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»
|
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,17-4,1)
|
Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en
els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho
repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure,
són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el
déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts
vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals. Però] nosaltres tenim
la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el
Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos
gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot
l’univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el
meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)
|
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume
i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la
seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es
posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer
gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.
Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es
desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell.
Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que
n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a
Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre
parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que
entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el
meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van
trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no
contaren a ningú res del que havien vist.
|
Homilia:
Benvolgut
mossèn Roquer, capellà d’aquest Santuari, Junta d’administradors del Santuari,
senyores Cambreres, Junta i membres de l’Agrupació d’Associacions de confraries
de Setmana Santa de la nostra ciutat, germanes i germans: pau i bé!
De la
mateixa manera que totes les Quaresmes les encetem llegint les Temptacions del
Senyor, el segon diumenge també el dediquen a llegir les paraules evangèliques
d’aquest moment de la Transfiguració, que aquest any, doncs, les llegim de part
de l’evangeli de sant Lluc.
Una
transfiguració que d’entrada voldria remarcar el següent. Una transfiguració
que en cap cas ve donada, o ve remarcada... sí que l’Evangeli cita, doncs,
vestits espurnejants, vestits blancs... però fixeu-vos en una cosa, quan ve la
transformació? Quan ve la transfiguració? Doncs aquesta ve quan Jesús pregava.
Per tant, benvolguts germans, benvolgudes germanes, no anem a buscar
transfiguracions, no anem a buscar canvis, no anem a buscar qüestions de tota
mena i manera si aquestes no vénen donades per la pròpia pregària. Aquesta és
l’única que ens pot fer diferents; és l’única que pot fer que els nostres
vestits, d’una o altra manera, d’un o altre color, esdevinguin “blancs i
espurnejants”. La pregària és la veritable transformadora dels nostres cors;
si no hi ha pregària el demés poden ser actituds, accions, etc., etc., però no
veritables transformacions; no entrarem dins de cap núvol. Jesús es transfigura
mentre pregava! I això és molt important per a tots nosaltres. La pregària és
vital. La pregària per a nosaltres ha de ser el pal de paller. La
pregària ha de ser allò que ens ha de transformar els nostres cors.
Fixem-nos en
l’evangeli d’avui: “Pere digué a Jesús: Senyor és bo que estiguem aquí dalt”.
Que vindria ser el mateix que dir: Mira! Que bé que estem aquí dalt, un
grupet d’escollits, contemplant-vos; estem tranquils; podríem fer-hi unes
cabanes i ens hi podríem quedar; perquè, francament, estem a la Glòria! Què
vols més, no? Que bé, no? Doncs no, de la muntanya, estimats, se n’ha de
baixar, transfigurat per la pregària, però se n’ha de baixar; s’ha de baixar
perquè s’ha de tornar a la plana, s’ha de tornar a la plana a trescar; i aquest
trescar, aquest treballar, el podem referir en primer lloc, i entre tots ells,
a Pere, que serà el cridat a construir l’Església a la terra. Pere està cridat
a construir l’Església a la terra; Pere no està cridat a construir cabanes a la
muntanya, allà dalt, no! L’Església d’aquí, l’Església de cada dia. “Tu ets
Pere i sobre aquesta pedra fonamentaré la meva Església”. La d’aquí, no la
d’allà!
I en aquesta
línia, sant Agustí, en un dels seus sermons, diu: “Desciende, Pedro,
anuncia la Palabra, insiste a tiempo y a destiempo. Acarrea, cosecha, trabaja, suda.
Desciende para trabajar en la tierra, para servir en la tierra. No busques lo
tuyo. Ten amor. Anuncia la verdad”. Ben clar i ben net. I a veure... qui diu Pere desciende Pedro,
acarrea, trabaja, suda... qui diu Pere diu tots nosaltres. Perquè Pere és
la terra, Pere és de la terra; per tant la seva tasca és amb els homes d’aquí a
baix, per portar-nos precisament allà a dalt, a la muntanya, a contemplar el
rostre gloriós de Déu Pare. Diguem doncs que Pere podria ser el nexe, la
continuïtat, l’enllaç entre el cel i la terra. Aquest és Pere.
Ara bé, de
la muntanya no tan sols en baixa Pere, també en baixa el Fill de l’home. I a
què baixa a fer el Fill de l’home? Doncs a patir. I a ser maltractat per tots
nosaltres, per aquells; però resulta que d’aquells nosaltres en som els hereus.
Per tant, Jesús en baixa per ser maltractat per tots nosaltres els homes, tot
just per produir l’efecte contrari d’allò que nosaltres condemnem d’ell. La
seva mort, estimats, és la nostra vida; la seva mort és la nostra salvació.
Aquestes
darreres paraules del fragment llegit són el relacional, l’anunci clar de la
Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Passió que comença també amb un moment dolç,
amb un moment de reunió, el Sopar, el Sant Sopar; una colla d’amics, tots els
seus companys, tots al voltant d’una taula; quin moment més agradable!
Nosaltres també fem el mateix quan volem fer o celebrar alguna cosa; ens
assentem al voltant d’alguna taula, ja sigui amb marisc del car o per fer pa
amb tomàquet. D’aquell sopar, Jesús institueix l’Eucaristia; però, alerta, en
aquell sopar Jesús també fa un gest que malauradament és sovint oblidat o que s’hi
passa de puntetes. Institueix l’Eucaristia, sí; però què fa abans d’instituir
l’Eucaristia? Doncs es treu el mantell, s’agenolla i es posa a rentar els peus
de tots els seus deixebles amb una clara actitud de servei. I això, estimats,
també passa el Dijous Sant. I això, estimats, també ho fa Jesús; el mateix
Jesús! No hi ha dos Jesús. I diu: “Feu això que és el meu memorial”. Només
l’Eucaristia? No! El memorial de Jesús també és rentar peus. I en aquest Any de
la Misericòrdia, l’Eucaristia és el pal de paller, evidentment, però una
eucaristia assistida i que després o abans no hagi rentat peus no serveix de
massa cosa. Perquè diuen que una Església que no serveix, no serveix per a
res.
Pere: Ni
que tots fallin, jo no et fallaré pas. Caram! No va tardar gaire a dir que
no, eh! Quan tot va bé, tot va bé, però quan van maldades... I a partir de
l’Hort de Getsemaní no en trobarem cap d’apòstol, i si en trobem algun es per
dir que no el coneix de res a Jesucrist. Marxen tots! També marxarem nosaltres?
També sabrem dir o direm que no el coneixem de res? I tornarem a aparèixer quan
el tema de la resurrecció sigui reconegut per tots i per tothom i llavors direm
No, és que nosaltres també hi érem aquí?. El mateix Jesús ho diu moltes
vegades “No tingueu por, no tingueu por”.
Idees:
Què és el
que transfigura? La pregària
Què és el
que hem de fer quan “feu això que és el meu memorial”? L’Eucaristia, que la
presideixen els preveres, com a Jesús capiti. El rentar els peus... tots
hem de rentar peus.
Darrera
idea: No tinguem por, no tinguem por. Aquesta ha de ser la nostra fe. Jesús on
ets? Jesús on vas? No ho sabem. Però nosaltres et seguim, i et seguim sense
tenir cap mena de por.
I acabo,
acabo recordant aquell cant de la missa dominical: “Mireu-los com s’estimen, el
món pugui dir”. Mireu-los com estimen, el món pugui dir.
