Lectures i homilia del diumenge 4t d’Advent

Maria confia en Déu; per tant va més enllà de la capacitat d’entendre. Déu sempre podrà fer meravelles si troba docilitat, si troba prou fe per fer possible allò que ens sembla impossible.

Mn. A. Roquer

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.» Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra. »He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. »El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)

Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Homilia:

Tots aquest diumenges, la paraula de Déu ens ha parlat d’una espera. Això és l’Advent. Però sembla que avui hem perdut la capacitat de saber esperar. Volem les coses ja! Amb la il·lusió que feia l’espera! És allò d’aquell xiquet: Doncs jo ho vull ara!

A vegades l’espera crea més il·lusió que el tenir. El tenir cansa, i cansa molt aviat. Potser perquè és menys del què esperàvem. I la vida és més esperança que possessió. Deu ser que l’Advent és un camí... i els camins cansen. El tenir cansa, i també l’esperar. Avui, potser, hem perdut la capacitat de la il·lusió de l’espera, i així hem perdut una oportunitat d’il·lusionar-nos en la vida.

Avui, l’Evangeli ens presenta el model de l’esperança, Maria. En ella podem veure-hi el que Déu espera de nosaltres. Que Déu també espera. Avui hem trobat dos missatges. Natan que ha de dir a David que la seva iniciativa no està d’acord amb allò que Déu vol. I Maria que, sense entendreu, diu “Que es faci en mi allò que Déu vol”. Maria confia en Déu; per tant va més enllà de la capacitat d’entendre. Maria és el millor model senzillesa, de docilitat a allò que Déu vol i espera de nosaltres. Posa la confiança en aquell per al que no hi ha res impossible.

És que la virginitat no és mai absència d’amor. La virginitat de Maria no és sols una incapacitat, és la capacitat del compliment ple d’allò que Déu vol. Per preparar el Nadal no hi ha millor model que Maria. Maria confia en Déu i Déu confia en Maria. Maria confia més enllà de totes les dificultats, de tots els obstacles, perquè en qui confia és en Déu; i per a Déu tot és possible. Déu confia en Maria, una noia jove de poble. I Maria confia en Déu. Maria és el millor model de senzillesa, d’acolliment i de docilitat al pla de Déu. Malgrat tantes raons humanes per renunciar a la proposta de l’àngel, finalment acaba accedint i posa tota la seva confiança en aquell per a qui res no és impossible. “No tinguis por, el Senyor és amb tu”.

Quantes vegades se’ns podria dir a nosaltres aquest “No tingui por” que ens diu aquest evangeli d’avui, ara que estem a punt de celebrar el Nadal? Si la nostra fe es recolza en allò que el Senyor ens ha dit podem ben dir: Per a Déu no hi ha res impossible. En el fer de Déu, Déu no demana impossibles, demana fe. I la fe pot fer que tot sigui possible.

Avui sentim i veiem en els mitjans d’informació el testimoni de dones que amb gran coratge s’han fet un lloc en la societat, en professions, en responsabilitats que abans eren impensables, només eren reservades als homes. Maria també expressa a la societat del seu temps i de tots els temps allò que semblava impossible.

Déu s’ha fet carn de la nostra carn en Maria. Déu sempre podrà fer meravelles si troba docilitat, si troba prou fe per fer possible allò que ens sembla impossible.

Lectures i homilia del diumenge 3r d’Advent

Som en temps d’Advent. No hi ha espai per a la por, per al desànim, per al cansament, ni per a la indiferència.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

Homilia:

No podia ser d’una altra manera. L’anunci d’una cosa bona no pot generar sinó alegria i esperança. No podia ser d’altra manera! Les promeses de Déu refermen una vegada més allò que ja feien, allò que crèiem; tot i que ha estat posat a prova una i altra vegada per la incertesa o per la fragilitat de tantes coses negatives que ens envolten.

Aquest tercer diumenge d’Advent és una invitació a eixamplar el cor, perquè “Déu compleix allò que ha promès”. Sempre!

Aquella esperança de vinguda del Messies ja té uns contorns concrets, definits en el profeta Isaïes. En aquest tercer diumenge d’Advent es parla d’aquell que esborrarà el dolor dels afligits, que retornarà la llibertat als captius. I així fou! Que es complís allò que diu el profeta ens dóna seguretat a la nostra esperança d’avui; no esperem envà. No esperem perquè així ens agradaria; esperem perquè hi ha una paraula compromesa del Senyor.

I aquest anunci provoca un estat d’alegria en aquell que ha rebut la missió de proclamar la Bona Nova, Joan el Baptista. Jesucrist és la raó de la seva alegria cristiana. “Alegreu-vos, visqueu sempre contents” ens ha dit sant Pau. Creure en Jesucrist fa que siguem testimonis d’aquell que és la llum, la veritable llum. La pregunta feta al Baptista té una resposta; una resposta també per al nostre món d’avui quan experimentem tantes foscors. Qui de nosaltres és tan ingenu que pot afirmar que vivim un temps gloriós, de certeses, de vaques grasses? Olorem la fortor de la decepció motles vegades. No vivim en el millor dels mons possibles i ho sabem; no tot són flors i violes. Ho sabem i ho patim tots.

Quan Joan es trobà a Jesús, el seu cor saltà de goig. Aquell que com Joan ha trobat Jesús ha perdut tota por. No va tenir cap por de desemmascarar la impostura del rei Herodes, Joan, i de tots aquells que utilitzaven la fe d’Israel per al seu propi benefici. Ser testimoni del Senyor implicava la fidelitat a un projecte, a un regne no d’Herodes sinó a un regne de Déu; a un regne de pau, de justícia i d’amor. Un camí nou, un camí sense retorn.

“Qui ets?” li pregunten a Joan. Qui és avui per a nosaltres aquest Jesús que ell ensenyava? Ens ho hem de preguntar. Estem disposats a renunciar a tot allò que ens és una nosa, pel seu naixement, ara quan ve Nadal. Ser cristià és molt més que unes pràctiques, unes tradicions o uns actes fins i tot pietosos.

Sant Pau, un dia als cristians de Tessalònica i avui a nosaltres, ens ha dit que no podem viure en la tristor quan Déu ha parlat en el seu fill.

Som en temps d’Advent, temps, doncs d’esperança. Com Maria, que sentia com creixia l’infant en el seu ventre, som en temps d’espera. Les promeses de Déu es realitzaran i es tornaran a realitzar. L’espera sempre porta una alegria. La llum, la veritat, el perdó, la misericòrdia, la pau són possibles perquè Déu és una realitat en el nostre món... si volem. Només cal seguir el seu rastre i el seu rostre en les persones necessitades, víctimes del mal que encara hi ha.

Som en temps d’Advent. No hi ha espai per a la por, per al desànim, per al cansament, ni per a la indiferència. Malgrat tot, sempre hi ha de tot, hi ha una esperança.

Lectures i homilia de la festivitat de la Immaculada Concepció

Que Maria sigui per a tots nosaltres model de fidelitat a l’amor de Déu,

per a que Déu pugui fer en nosaltres la seva obra.

Mn. A. Roquer. 

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.» L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Homilia:

En aquesta festa de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu és bo de recordar el consell de santa Teresa de Lisieux sobre els sermons marians. Ella afirma que li feien molt més efecte aquells sermons que presentaven la Mare de Déu imitable que no pas aquells altres que l’exalçaven tant que la feien distant. Que santa Teresa, doncs, em perdoni... però avui he de parlar de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu.

Irrepetible, única, inimitable... quasi en tot. Però la figura de la mare suscita sempre una cosa: agraïment; i també afecte entranyable, mai tan ben dit, perquè en circumstàncies més quotidianes i adverses de la vida sempre hi ha aquella figura materna, aquella figura propera, fidel, amorosa. I Reus ho sap perquè n’ha fet experiència.

La Concepció Immaculada de Maria és, senzillament, un regal exquisit de Déu. Però no l’allunya pas de les realitats més immediates ni de la responsabilitat de viure una vida creient, com Maria en el sí del poble jueu; més encara, com a col·laboradora fidel en el projecte salvador de Déu (“Que es faci en mi les teves paraules”).

Ni en Maria ni en cap de nosaltres no hi ha rebaixa ni excepció dels entrebancs de la vida. En Maria hi podem trobar un bon exemple, el més fidel a una resposta serena i fidel a totes les coses que Déu li demana, i a vegades són difícils d’entendre. La seva vida no fou pas una bassa d’oli. Però a ella se li diu “No tinguis por, Maria. Allò que el Senyor t’ha dit es complirà”.

L’Advent ens proposa un camí que ens pot fer renéixer una nova esperança. Podem comptar amb algú que ens pot acompanyar en aquest camí. Ella va viure oberta a la voluntat de Déu. Maria es va obrir al misteri de Déu fet home, i acceptà els seus propis dubtes; posant-se sempre ens mans de Déu (“Que es compleixin en mi les teves paraules”).

L’espiritualitat de l’Advent troba en Maria aquella que ens porta a Jesús i ens predisposa a escoltar allò que Déu vol i espera, té dret a esperar, de nosaltres.

Per a que el projecte de Déu pugui arribar a bon port cal que una dona vulgui escoltar la paraula de Déu. El contrari: el que va passar al jardí del Paradís. Maria respon a allò que Déu vol amb un sí, amb un “Sóc l’esclava del Senyor”. Déu no sabia on eren Adam i Eva, però ara l’àngel fa una afirmació contundent: “El Senyor és amb tu, Maria”. Déu sempre vol comptar amb l’assentiment humà per fer la seva obra, ens necessita. La resposta afirmativa obrirà un camí per afavorir els seus plans, els seus plans! En Maria, i només en Maria, Déu ha pogut fer les coses a la seva manera, sense cap destorb, sense cap nosa, sense el fre de cap pecat.

Que Maria sigui per a tots nosaltres model de fidelitat a l’amor de Déu, per a que Déu pugui fer en nosaltres la seva obra.

Lectures i homilia del diumenge 2n d’Advent

En el cor de la persona creient que espera

hi ha una convicció: Déu ve.

Cada dia, en el nostre fer, podem engendrar o podem avortar una presència salvadora, plena de vida de Déu.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)

Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

Homilia:

Davant d’un món ple de conflictes, conflictes vells, conflictes nous; que si Palestina, Ucraïna, l’Irak; davant del poder de les màfies de tota mena; davant de la impotència que sentim a vegades per afrontar certes qüestions i problemes, diem: No hi ha res a fer! No tenim remei! Podem estar tranquils amb qualsevol excusa? Avui hem escoltat la veu del profeta. Els profetes sempre van contracorrent, però tenen raó. I avui ens ha dit Isaïes: “Parleu amorosament a Israel. Digueu-li que s’ha acabat la seva servitud”. I ho diu justament a un poble que està vivint fora de casa seva, és a l’exili. I Joan, el profeta del Nou Testament, ens diu que el Messies es farà present, vindrà a salvar, vindrà a transformar la humanitat, a proposar camins nous.

Certament l’Advent és el temps de l’esperança. Es pot ser persona d’esperança en un món on el més raonable, el més normal és la desesperança? Hem de dir que l’esperança cristiana no és un optimisme de rebaixes, ni és una recerca ingènua d’allò que voldríem... i prou. És un nou estil d’afrontar la vida amb la confiança en Déu. No és qüestió de ser optimistes o de ser pessimistes, l’esperança és una altra cosa. El creient té una visió de la vida diferent perquè sap esperar; no mirant-se al mirall, mirant a Déu... L’únic, l’únic que pot donar esperança a tot allò que sembla humanament impossible.

En el cor de la persona creient que espera hi ha una convicció: Déu ve. I quants tantes esperances es fonen, el que creu sap que Déu té sempre la darrera paraula, ni que ens trobem envoltats de desànims. Això és el temps d’Advent. Aquell que espera en el Senyor no es refugia en un temps passat, esbojarrat, en un món fictici, superficial, de quedar bé i prou. Senzillament prepara el camí del Senyor; és a dir, es nega a entrar per camins que no porten enlloc.

El Regne de Déu només pot arribar si hi creiem. Cada dia hi ha una nova oportunitat per fer créixer el Regne de Déu entre nosaltres. Cada dia, en el nostre fer, podem engendrar o podem avortar una presència salvadora, plena de vida de Déu. Els cristians som, o potser hauríem de ser, perquè ho podem ser, uns professionals de l’esperança. No ens podem desanimar per tot allò que passa al nostre món; no ens podem desanimar per les males notícies, per les males experiències del nostre entorn o de la nostra vida de cada dia. L’esperança va més enllà d’un avui.

I l’experiència la tenim en la desesperança i en l’esperança del poble d’Israel. Més enllà de tots els anuncis dels profetes de mals auguris, el Senyor ha parlat, i el Senyor ha vingut! I el Senyor vindrà!

L’esperança no és una utopia. “Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” diu Elisabet a Maria. Doncs avui us ho dic també a tots vosaltres, m’ho dic a mi mateix: Allò que el Senyor ens ha dit, per incompressible que sembli, es complirà perquè ho ha dit el Senyor. Això és l’Advent.  El primer Advent i també el d’enguany. Perquè allò que el Senyor promet ho compleix sempre.

La nostra esperança no és una utopia, no és un desig. És una paraula que Déu ha dit. Doncs “Feliç tu que has cregut”.