Que Maria sigui per a tots nosaltres model de fidelitat a l’amor de Déu,
per a que Déu pugui fer en nosaltres la seva obra.
Mn. A.
Roquer.
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20)
|
Després que l’home hagué menjat el fruit de
l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He
sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he
amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que
has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li
digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he
menjat.» El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li
respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja
que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els
animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la
vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella.
Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.»
L’home donà a la seva esposa el nom d’Heva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. |
Lectura de
la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-6.11-12)
|
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor
Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals
dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per
Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa
dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
|
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un
poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia
era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de
gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules i
pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por,
Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de
Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà
el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el
seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo
no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el
poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que
naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha
concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba
al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc
l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar. |
Homilia:
En aquesta
festa de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu és bo de recordar el consell
de santa Teresa de Lisieux sobre els sermons marians. Ella afirma que li feien
molt més efecte aquells sermons que presentaven la Mare de Déu imitable que no
pas aquells altres que l’exalçaven tant que la feien distant. Que santa Teresa,
doncs, em perdoni... però avui he de parlar de la Concepció Immaculada de la
Mare de Déu.
Irrepetible,
única, inimitable... quasi en tot. Però la figura de la mare suscita sempre una
cosa: agraïment; i també afecte entranyable, mai tan ben dit, perquè en
circumstàncies més quotidianes i adverses de la vida sempre hi ha aquella
figura materna, aquella figura propera, fidel, amorosa. I Reus ho sap perquè
n’ha fet experiència.
La Concepció
Immaculada de Maria és, senzillament, un regal exquisit de Déu. Però no
l’allunya pas de les realitats més immediates ni de la responsabilitat de viure
una vida creient, com Maria en el sí del poble jueu; més encara, com a
col·laboradora fidel en el projecte salvador de Déu (“Que es faci en mi les
teves paraules”).
Ni en Maria
ni en cap de nosaltres no hi ha rebaixa ni excepció dels entrebancs de la vida.
En Maria hi podem trobar un bon exemple, el més fidel a una resposta serena i fidel
a totes les coses que Déu li demana, i a vegades són difícils d’entendre. La
seva vida no fou pas una bassa d’oli. Però a ella se li diu “No tinguis por,
Maria. Allò que el Senyor t’ha dit es complirà”.
L’Advent ens
proposa un camí que ens pot fer renéixer una nova esperança. Podem comptar amb
algú que ens pot acompanyar en aquest camí. Ella va viure oberta a la voluntat
de Déu. Maria es va obrir al misteri de Déu fet home, i acceptà els seus propis
dubtes; posant-se sempre ens mans de Déu (“Que es compleixin en mi les teves
paraules”).
L’espiritualitat
de l’Advent troba en Maria aquella que ens porta a Jesús i ens predisposa a
escoltar allò que Déu vol i espera, té dret a esperar, de nosaltres.
Per a que el
projecte de Déu pugui arribar a bon port cal que una dona vulgui escoltar la
paraula de Déu. El contrari: el que va passar al jardí del Paradís. Maria
respon a allò que Déu vol amb un sí, amb un “Sóc l’esclava del Senyor”. Déu no
sabia on eren Adam i Eva, però ara l’àngel fa una afirmació contundent: “El
Senyor és amb tu, Maria”. Déu sempre vol comptar amb l’assentiment humà per fer
la seva obra, ens necessita. La resposta afirmativa obrirà un camí per afavorir
els seus plans, els seus plans! En Maria, i només en Maria, Déu ha pogut fer les
coses a la seva manera, sense cap destorb, sense cap nosa, sense el fre de cap
pecat.
Que Maria sigui per a tots nosaltres model
de fidelitat a l’amor de Déu, per a que Déu pugui fer en nosaltres la seva obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada