En combregar mengem realment Jesús fill de Déu, mort i ressuscitat; i és per això que aquest aliment dóna la vida eterna, perquè Ell la té i la pot donar.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 9,1-6)
La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats.» I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,15-20)
Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»
Homilia:
Continuem amb la lectura del capítol VI de sant Joan. El que anomenem el discurs de Jesús sobre el pa de vida o, si voleu, els aclariments de Jesús com a pa de vida. Amb una afirmació avui contundent: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”.
No oblidem que Joan, que en la redacció del seu evangeli del Darrer Sopar és tan detallista, no diu res de la institució de l’Eucaristia. No serà perquè ja n’ha parlat en aquest discurs del pa de vida?. Un diumenge, nosaltres, altra vegada, som aquí per menjar aquest pa de vida eterna.
El discurs de Jesús és un discurs que cada vegada va pujant més de to. És un camí que fa pujada i que, cada vegada, el camí és més estret.
En arameu, la llengua que parlava Jesús, la paraula bisrah que el grec, la llengua en la que es van escriure els evangelis, la tradueix per sarks, no és pròpiament carn sinó persona. “Els qui em mengem a mi”. No és doncs una referència únicament a la carn com element constitutiu del cos humà, sinó de tota la persona. I en aquest cas la persona no és una altra que el fill etern de Déu fet home. En combregar, doncs, mengem realment Jesús fill de Déu, mort i ressuscitat, i vivent, gloriós, al sí del Pare; i és per això que aquest aliment dóna la vida eterna, perquè Ell la té i la pot donar.
En front de les discussions del jueus, humanament tant comprensibles perquè Jesús l’ha dit molt grossa, Jesús no rectifica sinó que es ratifica. No diu: Mireu, no ho heu entès bé; heu agafat el rave per les fulles. Jo parlo com una comparació, com si fos una paràbola; i així m’entendreu millor. No!. Es ratifica en allò que acaba de dir; ho entenguin o no. El que és, és!. “Us ho ben asseguro”, repeteix. I després encara afegeix: “És ben cert. Si no mengeu la carn del Fill de l’home... no podeu tenir vida en vosaltres. La meva carn (la meva persona) és veritable menjar, la meva sang és veritable beguda”. No es pot dir més.
En la vida de l’Església l’encarnació del fill de Déu és el que ara en diem l’Eucaristia, que celebrem aquí cada diumenge. El pa menjat, el vi begut es converteixen en substància de la nostra pròpia vida. Sabent això, en quin respecte hem d’apropar-nos a rebre l’Eucaristia? Com hem de valorar allò que mengem?. I aquest respecte i aquest valor que li donem es tradueix en amor; que és l’única resposta vàlida. Així la celebració de l’Eucaristia ja no és un precepte, ja no és una obligació, és una necessitat, perquè necessitem viure!.
Per això, a la carta als cristians d’Efes, sant Pau ens ho ha deixat ben clar: “No sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com la gent de seny”. Traiem profit del moment present!... Què diu del moment present? El moment present ve marcat per una crisi econòmica!. Certament, i cal tenir “seny” ens diu sant Pau. “Si sabéssim ser rics, també sabríem ser pobres”. Si haguéssim tingut clar que vol dir abundància potser ara sabríem que vol dir una crisi. Que la crisi econòmica, al menys, ens ensenyi a ser rics!.
No podem viure als núvols, vivim sempre envoltats de gent, la família, el treball, la relació amb els altres; els altres... sempre tan mediocres, oi?. Sí, mireu... tan mediocres com nosaltres. Però tots tenim aquell moment d’heroïcitat, i si és un petit moment d’heroïcitat, per raó de l’heroïcitat ja no és petit. La vida està feta d’aquestes coses.
Els temps que vivim, ens ha dit l’apòstol, són dolents; i és per això que ara com mai ens plau i necessitem com el pa que mengem que se’ns torni a dir altra vegada “Feliços els convidats a la seva taula”.
