Celebrar l’Eucaristia ens ensenya que viure és entregar-se, que la vida té sentit quan es dóna, quan es comunica. Nosaltres celebrem l’eucaristia perquè creiem amb l’amor, creiem que només l’amor és font de vida.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre del Gènesi (Gn 14,18-20)
|
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà
pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes
paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi
Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus
adversaris.» I Abram li donà el delme de tot el botí.
|
Lectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 11,23-26)
|
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que
us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia
de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué:
«Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu
memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze
és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu,
feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu
aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,11b-17)
|
Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i
curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els
dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als
pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un
lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells
respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres
mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns
cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de
cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc
pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els
donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com
volgué i recolliren dotze coves de les sobres.
|
Homilia:
Després de
la solemnitat de la Santíssima Trinitat, avui celebrem la festa de Corpus, del
Cos i la Sang de Jesús. Avui podem aprofundir en el do de l’Eucaristia que
celebrem. L’Eucaristia ens alimenta i, a la vegada, canvia la nostra manera de
veure la vida i el món. Si som cristians que cada diumenge assistim a l’Eucaristia,
és el Senyor que ens nodreix i és això el que ens transforma.
“Cada vegada
que mengeu aquest pa i beveu aquest calze, anuncieu la mort del Senyor fins que
torni”, aquestes són les paraules de sant Pau que hem escoltat a la segona
lectura, adreçades als cristians de la ciutat grega de Corint, adreçades avui a
tots nosaltres. És el text més antic sobre l’Eucaristia. I en aquestes paraules
hi podem veure com el sagrament de l’Eucaristia és anunci del que serà la mort
de Jesús per a tots nosaltres, deixant-se partir i morint per aquells que
estima.
El Dijous
Sant, la missa del Sopar del Senyor, commemoràvem la institució de l’Eucaristia.
El tridu pasqual condensa, només en tres dies, sopar, mort i resurrecció del
Senyor. I, avui, exaltem i agraïm Crist que es quedés entre nosaltres en l’Eucaristia.
A més,
aquesta festa té ple sentit en la nostra societat d’avui, en gran manera
agnòstica o atea. Els seus orígens es remunten el segle XIII quan alguns
negaven la presència real de Crist en el pa i el vi de l’Eucaristia. Ara, vuit
segles després, no ha canviat gaire el context. La nostra societat es mostra
indiferent davant d’un Déu que ha volgut romandre d’una manera tan simple: en
un tros de pa i en un got de vi.
L’Eucaristia
ens alimenta i a la vegada ens transforma, i ens dóna una nova visió sobre la
vida. Que viure no és només vegetar per aquest món, que viure no és només tenir
coses. Hi ha un aspecte que nosaltres a vegades no recordem, i que és el primer
ensenyament de sant Pau. L’eucaristia ens dóna una forma de viure i una raó per
viure i per morir. Celebrar l’Eucaristia ens ensenya que viure és
entregar-se, que la vida té sentit quan es dóna, quan es comunica.
Les lectures
ens han fet entendre què significa aquesta Eucaristia que celebrem cada
diumenge. Nosaltres celebrem l'Eucaristia perquè creiem amb l’amor, creiem
que només l’amor és font de vida. L’evangeli d’avui ens convida a tenir
present aquesta relació entre Eucaristia i amor. Els deixebles, davant
d’aquella multitud, tenen la temptació de desentendre’s-en (“Acomiadeu a la gent”).
L’Eucaristia és, justament, tot el contrari de desentendre’s. L’Eucaristia és
una forma de viure, no una cerimònia, no un ritu, no una trobada aquí cada
diumenge. Al final de l’evangeli, l’evangelista deixa entreveure una idea de
totalitat: “Tothom en menjà tant com volgué, i recolliren dotze coves del que
havia sobrat”.
Que en
aquesta festa de Corpus intensifiquem la nostra fe basada en la celebració de
cada diumenge, per tal que la nostra vida quedi transformada per això que
mengem aquí. Cada vegada que mengem d’aquest pa i bevem d’aquest calze anunciem
la mort del Senyor fins que torni. Per això la celebració d’aquesta festa de
Corpus ha de ser un intensificar en la nostra fe, en això que aquí celebrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada