Homilia de la missa de l’aparició. Missa votiva de la Mare de Déu al peu de la creu.

És just celebrar Maria per la seva col·laboració al peu de la creu. Protegida amb la fe, enfortida amb l’esperança, inflamada per la caritat, ella, com a bona mare, no regateja res. Allà, al peu de la creu, ho dóna tot.

Mn. A. Roquer. 

Homilia:

Aquesta missa de “Maria al peu de la creu” celebra la passió salvadora de Jesús i, a l’hora, ens recorda la participació de Maria en aquesta obra de la redempció. Es compleix la profecia del vell Simeó (“Aquest nen serà causa de sofriments per a tu. Una espasa et traspassarà l’ànima”).

Al peu de la creu, amb el nou Adam, hi ha una nova Eva. És just celebrar Maria per la seva col·laboració al peu de la creu. Protegida amb la fe, enfortida amb l’esperança, inflamada per la caritat, ella, com a bona mare, no regateja res. Allà, al peu de la creu, ho dóna tot.

I si l’havia fet néixer a Betlem, sense dolor, a la creu el donava adolorida. Per això la glorifiquem dient: “Feliços els sentits de Maria, que sense patir la mort, meresqueren la palma del martiri al peu de la creu del seu Fill”. Aquesta presència de Maria al peu de la creu és un exemple i un estímul.

La mort és obra dels homes. La vida és cosa de Déu. És un estímul per a la nostra fe i una garantia per a la nostra esperança. Per això avui nosaltres la glorifiquen dient “Feliços els sentits de Santa Maria Verge que, sense patir la mort, meresqueren la glòria del martiri al peu de la creu del seu Fill”. Al peu de la creu del nou Adam hi ha la presència d’una nova Eva.

En aquesta missa celebrem, com en cada missa, l’entrega generosa del Fill, i la generosa maternitat de la mare. Allò que la passió de Crist esdevingué realment ara ho celebrem en misteri. Per això demanem que, per aquest sacrifici de l’altar al qual la Verge Maria s’associa, no només se’ns esborrin els pecats, sinó que se’ns obrin de bat a bat les portes de la vida; i que els fidels trobin goig en participar d’aquesta celebració, perquè són garantia també de la resurrecció del Senyor.

Com diem en l’oració de després de la comunió: “duent la creu de cada dia, meresquem participar de la resurrecció del Crist”. Només hi pot haver una alegria en la Pasqua si hi ha hagut un dolor en la creu. I de creu, tots en portem! I el dolor de la creu pot portar l’alegria de la Pasqua perquè, com ens diu sant Pau si només som seguidors de Jesús per la seva mort i prou, som els més desgraciats de tots els homes. Duent la creu de cada dia mereixen la glòria de la Pasqua. Altrament l’alegria de la Pasqua només fora l’alegria d’una mona.