Lectures i homilia del diumenge 2 de durant l’any.

Que el miracle de Canaan ens faci anar més enllà d’un miracle de convertir aigua en vi, que ens faci entendre que Ell, amb la seva mort, ha fet que nosaltres tinguéssim vida.

Mn. A. Roquer.

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 62,1-5)

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,5-11)

Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 2,1-12)

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats. Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.» Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Homilia:

Hem deixat ja enrere el temps de Nadal. Amb tot el miracle de la noces de Canaan és considerat, segons una antiga tradició, com una epifania, juntament amb l’Adoració dels Mags o amb el Baptisme, el Jordà.

El diumenge s’assembla a aquelles noces de Canaan quan Jesús ens torna l’alegria. Però no oblidem que demana que hi posem de la nostra part, la col·laboració (“Ompliu d’aigua aquestes piques”). Nosaltres el miracle no el sabem fer però confiem que Ell el farà. Aquesta aigua es convertirà en el vi nou que renova totalment la vida.

Jesús fou convidat a un casament a Canaan, poble de Galilea. El miracle de convertir l’aigua en vi és un miracle excessiu, gratuït. No és la curació d’un leprós, ni és la multiplicació dels pans, ni és la resurrecció de Llàtzer. Les 6 piques suposen més de 500 l., que déu n’hi do. El vi que en surt és excel·lent per altra part; així ho reconeix el cap de servei (“Has guardat per al final el millor vi”). És la seva manera de fer. És això el que fa evident aquest “No tenen vi”. Hi ha tantes coses que a vegades no tenim! I les hem de demanar.

Jesús en aquest miracle sembla que com si volgués, d’alguna manera, encetar la seva missió. I ho fa, no oblidem que som a Misericòrdia, a petició de la seva mare; perquè diu que encara no havia arribat la seva hora. La seva hora serà l’hora de la creu, la mort i resurrecció. És llavors quan es manifestarà la seva veritable identitat. No és el messies triomfador; és aquest el que esperaven! És un messies que no rebutjarà pujar a la creu. El camí del dolor serà el camí de l’esperança, serà el camí de la vida.

Convertir l’aigua en vi en un banquet de casament, potser és exagerat, potser és excessiu, potser no calia. El vi que en surt de les gerres plenes d’aigua és un vi excel·lent, molt millor del que havien preparat els nuvis (“Has guardat per al final el millor vi”).

És la mare de Jesús que li diu “No tenen vi”. I a qui de veritat se li ha acabat el Regne de Déu, el vi de l’alegria, és el poble d’Israel. Els manca quelcom molt essencial per a que la vida tingui un sentit, tingui una plenitud, un per què. Els manca la presència de Jesús.

Sembla que Jesús, davant de la petició de la seva mare, no vulgui entrar en joc (“Encara no ha arribat la meva hora”). Convé no oblidar aquest detall per a no equivocar-nos. No és el messies triomfador que esperàvem, que s’imposa amb el seu poder miracler. Ell serà el messies sofrent, que acompanyarà la humanitat en el camí del dolor, i fins i tot de la mort, amb l’esperança d’una vida més enllà. Què suposa per a nosaltres aquest fet avui?

La seva hora no és la de convertir l’aigua en vi, que és motiu de sorpresa i admiració. La seva hora serà la seva mort en creu i la seva resurrecció, la seva donació per amor fins a l’extrem. És així com ens dirà fins on Déu és capaç d’estimar.

En cada celebració de l’Eucaristia oferim pa i vi transformats en el seu cos i en la seva sang. Això ens anuncia que hem estat salvats. Aquest sí que és el motiu de la nostra alegria, més que l’alegria que ens pugui donar el vi.

Som el poble reunit a qui Ell ha promès una vida eterna. No perquè l’aigua es torni vi, sinó perquè la mort es torna vida. Aquesta sí que serà la seva hora. Ell ha vingut al món per donar la vida. I la vida es dóna morint.

Que el miracle de Canaan ens faci anar més enllà d’un miracle de convertir aigua en vi, que ens faci entendre que Ell, amb la seva mort, ha fet que nosaltres tinguéssim vida.