Ens ho ha dit sant Jaume a la segona lectura: “Si no hi ha obres la fe és morta”. La resposta, doncs, implica la manera de viure. Altrament és morta.
Mn. A. Roquer.
|
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 50,5-9a)
|
|
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no
m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i
les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant
d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per
vençut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.
Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el
Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?
|
|
Lectura de
la carta de sant Jaume (Jm 2,14-18)
|
|
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho
demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà
salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni
vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en
pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin
profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota
sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots,
demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré
la meva fe.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 8,27-35)
|
|
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles,
se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus
deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen
que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels
profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li
respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a
ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.» |
Homilia:
No sé si
avui cal fer massa comentaris sobre l’evangeli que acabem d’escoltar.
Jesús no sé
si fa una pregunta o fa un examen. O, potser, quan diu “Qui diu la gent que
sóc?” fa una enquesta. I quan diu “I vosaltres, qui dieu que sóc?” fa l’examen.
És que si
ens diem, i ben convençuts, que som seguidors de Jesús hem de saber ben bé qui
és aquest Jesús; a qui seguim? Vull dir que la pregunta de Jesús avui té plena
actualitat. I la resposta no pot ser la que ens dóna el Catecisme; ha de ser
més viva, més vital. No ha de ser la que diu el Catecisme; en aquests cas,
Jesús tornarà a preguntar: “I tu, qui dius que sóc?”
L’Evangeli
va ser escrit per a que cada u de nosaltres ens sentíssim interpel·lats per la
persona de Jesús (“I tu, qui dius que sóc?”). I si la resposta és aquesta “Vós
sou el messies, el fill de Déu”, automàticament ve una altra pregunta: I com ho
faràs per seguir aquest messies?
Diverses
vegades trobem a l’evangeli de Marc el que s’anomena el “Secret messiànic”.
Jesús no vol que sigui mal interpretat. No es tracta d’un messies poderós,
guerrer... com esperava Israel. Jesús es manifestarà com un messies pobre,
humil... que ha de passar per la passió i per la mort en creu.
La resposta
no pot ser com si es tractés d’un examen. És vital. Implica tota la nostra
vida. Som o no som! Si sabem que Jesús és el messies, la resposta compromet
tota la nostra vida. Ens ho ha dit sant Jaume a la segona lectura: “Si no hi
ha obres la fe és morta”. La resposta, doncs, implica la manera de viure.
Altrament és morta.
Agafem la
imatge d’un llapis. El llapis serveix per escriure, per dibuixar... I si no es
fa servir, si no es gasta, queda nou, però ha perdut la seva funció de llapis;
no haurà escrit res. Si es fa servir cada cop serà menys llapis, però no haurà
perdut res de la seva funció, haurà donat sentit.
La lectura
evangèlica d’avui és un dels textos més importants. Comença amb dues preguntes.
Una fora com una pregunta-enquesta: “Què diu la gent?”. L’altra és personal: “I
vosaltres què dieu?”. Una pregunta plena de sentit també per a tots nosaltres.
Us imagineu que ens presentem a l’examen sabent les preguntes que ens faran? El
mínim que podem fer és preparar bé la resposta. Però en el cas de l’evangeli
d’avui, la resposta no pot ser només respondre correctament per aprovar; la
resposta és vital. Si responem Vós sou el messies se’ns dirà Doncs,
què penses fer? Perquè la resposta no és només cosa de paraules. “Qui em
reconeix com a messies que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i que
m’acompanyi”. Jesús no ens convida a agafar la seva creu, sinó la nostra.
La força de
Déu no es manifesta en cap potència humana, sinó justament en la debilitat. No
serà un messies aplaudit, sinó rebutjat. I en aquesta debilitat humana es manifestarà
justament la força de Déu.
Però és tan
fàcil pensar com Pere: “Això a vós no us pot passar”. I Jesús renyà a Pere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada