És el fracàs que som provats
Mn. A. Roquer.
|
Lectura de
la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)
|
|
En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em
va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home,
t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi.
Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me
infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant
si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”,
perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha
un profeta enmig d’ells.»
|
|
Lectura de
la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)
|
|
Germans, les revelacions que he rebut eren tan
extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin
com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè
m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però
ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més
com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de
les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist.
M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per
causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.
|
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)
|
|
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu
poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la
sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això?
Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves
mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes
i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se
n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el
seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer
cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar
bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els
pobles i ensenyava.
|
Homilia:
Segurament
que alguna vegada hem experimentat, en més o en menys, un cert fracàs a la
vida. Certament, és una experiència que no voldria pas per a ningú. Més aviat,
voldríem experimentar, som així!, el triomf, l’èxit... Però és el fracàs que
som provats.
Les lectures
d’avui, sobre tot l’evangeli, ens posen davant el fracàs de Jesús. El fracàs de
Jesús justament al seu poble de Natzaret. No és ben rebut, fracassa. La gent
troba estrany que del fuster del poble surti aquella saviesa. Jesús
s’estranyava de la seva poca fe. I marxa cap a altres llocs a predicar la Bona
Nova de l’Evangeli; a Natzaret no el volen escoltar. Es compleixen les paraules
de l’evangeli de Joan: “Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit”.
Al profeta
Ezequiel li passa una cosa semblant. Sovint, massa sovint, el missatge dels
profetes és incòmode perquè deixa en evidència qui som realment, no qui ens
pensem que som. Potser és allò de Qui t’estima et farà plorar.
A la nostra
vida sovint experimentem moments de goigs, petits èxits; però també fracassos.
Jesús no fa miracles per convèncer ningú. Jesús no fa miracles per enlluernar
ningú. Jesús no fa miracles en profit propi. Quan li diguin “baixa de la creu i
creurem en tu” no baixa. Qui segueixi Jesús pels seus miracles no seguirà Jesús,
seguirà els miracles.
A Natzaret,
Jesús, com ell mateix diu, és mal rebut. Però el fracàs no fa de Jesús un
fracassat, com no ho farà la seva mort en creu. No serà que qui fracassa és el
que no hi col·labora? Qui fracassa és el qui el crucifica? Jesús no és una
persona fracassada perquè actua mogut per la veritat. Quan s’avisa d’un
possible fracàs, i aquell qui avisa sap què diu i no és escoltat, qui fracassa?
No podem parlar, doncs, del fracàs de Jesús a Natzaret. Hauríem de parlar del
fracàs dels de Natzaret davant de Jesús.
Amb tot el
motiu impedeix creure els de Natzaret; no entenen res. Ells no poden entendre
que la Paraula de Déu els vingui de part del fuster del poble (Aquell, el
fill de la Maria!). No veuen en Jesús ningú més que un dels seus... i prou;
no té la categoria de Moisés, no té la garantia dels mestres de la Llei de
Jerusalem.
El camí
escollit per Déu és un camí massa senzill a vegades, massa d’estar per casa. El
Déu del Sinaí creiem que pot parlar, però els altres... vés a saber! Volem
espectacle, el que és senzill no crida l’atenció. La fe demana aprendre a saber
mirar la vida i les persones amb la mirada de Déu: no és queda en les
aparences, va al cor. L’home veu a les aparences, el Senyor veu el fons del
cor.
Ezequiel va
tenir la força per continuar profetitzant. Sant Pau, malgrat la seva feblesa,
va seguir anunciant la Paraula de Déu.
Que aquesta
eucaristia que ara celebrem ens doni el goig d’escoltar la Paraula de Déu, tant
si ens agrada com si no ens agrada. La bona medicina, per curar, no cal que
sigui bona, cal que curi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada