Avui nosaltres, quin messies esperem? “Els qui creuen que Jesús és el fill de Déu, han vençut el món”
A. Roquer
Lectura dels
Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)
|
La multitud dels creients tenia un sol cor i una
sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin
pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols
donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien
d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent.
Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els
qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus
dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats
de cadascú.
|
Lectura de
la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)
|
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies
ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills
que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha
dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els
seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu
és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món.
¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist,
ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua
solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja
que l’Esperit és la veritat.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
|
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles
eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà
al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el
costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
«Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A
tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre
no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó,
un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el
Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si
no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho
creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i
Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i
els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i
mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan
incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús
li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver
vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no
trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits
perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut,
tingueu vida en el seu nom.
|
Homilia:
Les
dificultats per assumir les veritats de fe són d’abans i són d’ara. Oi Tomàs?
Però abans i ara és Jesús que surt al nostre encontre; millor dit, que es fa
present en la nostra trobada de cada diumenge per a que afermen la nostra fe en
aquell que ens diu “no tingueu por”.
Els apòstols,
com a bons fidels del poble d’Israel, esperaven un messies triomfant. Costa
molt d’acceptar un messies que, si ve a salvar, mori condemnat a mort en una
creu. Avui nosaltres, quin messies esperem? Tomàs no pot acceptar un
messies crucificat. I només la fe pot obrir totes les portes (“Estan tancades
les portes i es posa al mig”). Avui, vuitada de Pasqua, pot obrir també totes
les portes; avui, vuitada de Pasqua, pren un nou alè; el Senyor es fa present
entre els seus. I no només aquell Diumenge de Pasqua o vuit dies després, sinó
cada diumenge des de llavors. Per això ens reunim aquí nosaltres el diumenge;
que diumenge vol dir Dia del Senyor. Els nostres diumenges venen
d’aquell Diumenge.
Avui el
Senyor també es posa al mig i ens parla. Avui, diumenge, no és només el dia d’anar
a missa, és el dia de trobar-nos tots junts aquí a la celebració. I aquí pren
tot el seu valor la salutació de Jesús: “Que el Senyor sigui amb vosaltres”. Un
grup de creients que fan la mateixa experiència avui de Tomàs. I amb ell, també
nosaltres, diem “Senyor meu i Déu meu” quan el reconeixem al partir el pa.
Tomàs no
accepta un messies crucificat, un messies fracassat. Quan ens envaeix la por o
el dubte perdem la capacitat de creure. Quantes pors ens barren el pas? Quantes
pors ens tanquen els ulls i totes les portes? Quan és la seva presència que ens
eixampla la mirada més enllà de totes les portes i de tots els ulls tancats. La
fe ens fa veure més enllà. I és per la fe que diem, també nosaltres: “Senyor
meu i Déu meu”.
Sempre hem
pensat que feliços eren aquells que convivien amb Jesús... i Ell ens dirà
“feliços els que creuran sense haver vist”, que són els únics que podran
creure.
Costa molt
de predicar el temps pasqual perquè la realitat que vivim ens sobrepassa; és
inexplicable. Les paraules no basten; les paraules no serveixen només; la
vivència supera totes les paraules. “Feliços els qui creuran sense haver vist”.
Feliços els qui creuen que hi ha un horitzó més enllà dels nostres horitzons. La
increença de Tomàs es converteix en una profunda professió de fe.
L’escena
final conté una benedicció per als qui creuen sense l’experiència de tocar i de
veure: els qui creuen més enllà de Tomàs, els que creuen perquè han escoltat l’Evangeli.
I no són menys que Tomàs els que van veure i tocar el ressuscitat; els que
veuen i toquen no creuen, experimenten. Creure sense veure i tocar té més
valor, té més mèrit. Per això podem ben dir, com ens diu el mateix Jesús: “Feliços
els qui creuran sense haver vist”. Ens costa tant d’acceptar el creure sense l’experiència
física!
Joan ens ha
dit també avui: “Els qui creuen que Jesús és el fill de Déu, han vençut el
món”. Germans tenim tots els trumfos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada