Allò que és realment extraordinari és que avui nosaltres, tota l’Església, ho confessem: ha mort per nosaltres! Ha mort per salvar-nos a tots nosaltres, per salvar-nos a tots de la nostra pròpia mort.
Mn. A. Roquer
Lectura
del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)
|
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre
perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em
desvetlla l’orella, perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat
a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena
als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat
la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em
dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré
avergonyit.
|
Lectura
de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)
|
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué
guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins
a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant
de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins
acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha
concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al
cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots
els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
|
PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST SEGONS SANT MARC
C: Arribaren en una
propietat anomenada Getsemaní i Jesús diu als deixebles:
+: “Seieu aquí mentre
jo prego”.
C: Prengué amb ell
Pere, Jaume i Joan, i començà de sentir-se esglaiat i abatut. I els digué:
+: “Sento una tristor a
l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu”.
C: Ell s’avançà un tros
enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d´ell
aquella hora. Deia:
+: “Abbà, Pare, a vós
tot us és possible: allunyeu de mi aquest calze. Però que no es faci el que jo
vull, sinó el que vós voleu”.
C: Després va cap els
deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
+: “Simó, dorms? No has
estat capaç de vetllar ni una hora? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la
temptació. L’esperit està decidit a tot; però l’home és feble”.
C: Se n’anà una altra
vegada i pregà repetint les mateixes paraules. Després tornà i els trobà
adormits: és que els ulls els pesaven, i no sabien què respondre-li. Ve després
per tercera vegada i els diu:
+: “Ja podeu dormir
tranquils. És massa tard. Ha arribat l’hora, el Fill de l’home és entregat a
les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí”.
C: Immediatament, quan
encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels dotze. L’acompanyava gent
armada amb espases i garrots que venia de part dels grans sacerdots i notables
del poble. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
S: “És aquell que
jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur”.
C: Tot seguit se li
acosta i li diu:
S: “Rabí”.
C: I el besà. Ells
detingueren Jesús. Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà
l’orella al criat del gran sacerdot.
Jesús els digué:
+: “Heu vingut a agafar-me
armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu amb
vosaltres al temple ensenyant i mai no em detinguéreu. És que s’havien de
complir les Escriptures”.
C: Llavors tots el
deixaren sol i fugiren. El seguia un jove cobert només amb un llençol, i el van
agafar; ell deixà el llençol i fugí tot nu.
C: S’endugueren Jesús
al palau del gran sacerdot, i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els
notables i els mestres de la Llei. Pere els seguia de lluny fins el pati
interior del palau del gran sacerdot, i s’estava assegut amb els guardes,
escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven
alguna declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven
cap, perquè, tot i que eren molts els que declaraven en fals contra ell, les
seves declaracions no concordaven. També s’alçaren alguns que presentaven
aquesta falsa acusació:
S: “Nosaltres vam
sentir que deia això: Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d’home, i en tres
dies en construiré un altre, no fet de mà d’homes “.
C: Però ni així no
concordava la seva declaració. Llavors el gran sacerdot s’aixecà, es posà al
mig i preguntà a Jesús:
S: “¿No et vols
defensar de res? Què ens dius de les acusacions que et fan aquests
testimonis?”.
C: Però ell callava i
no es defensava de res. Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta altra
pregunta:
S: “¿Ets tu el
Messies, el fill d’aquell que és Beneït?”.
C.
Jesús respongué:
+: “Sí que el sóc, i
veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint enmig dels
núvols del cel”.
C: Però el gran
sacerdot s’esquinçà els vestits tot dient:
S: “¿Quina falta
ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia. ¿Què us en
sembla?”.
C: Tots va sentenciar
que mereixia pena de mort. Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara,
a donar-li cops de puny i a dir-li:
S: “Profetitza”.
C: I els guardes li
donaven bufetades.
C: Mentre Pere era a
baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l allà
escalfant-se, se’l mirà bé i diu:
S: “Tu també hi
anaves amb el Natzarè, amb Jesús”.
C: Però ell ho negà i
digué:
S: “No sé res
d’això de què em parles”.
C: Sortí fora, cap el
vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure’l, començà una altra vegada a
dir als qui eren allà:
S: “Aquest home és
d’ells”.
C: Pere tornà a
negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
S: “Segur que ho
ets. Se’t coneix fins i tot que ets galileu”.
C: Ell es posà a
proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home
de qui parlaven. En aquell moment el gall cantà una altra vegada, i Pere es
recordà que Jesús li havia dit: “Abans del segon cant del gall m’hauràs negat
tres vegades”, i esclatà en plors.
C: Tot seguit, de bon
matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i
tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i
l’entregaren a Pilat. Pilat l’interrogà:
S: “¿Ets tu el rei
dels jueus?”.
C: Ell li respongué:
+: “Sí, teniu raó”.
C: Els grans sacerdots
li feien moltes acusacions. Llavors Pilat li preguntà altra vegada:
S: “¿No et vols
defensar de res? Mira quantes acusacions et fan”.
C: Però Jesús no li
respongué res més, tant, que Pilat n’estava sorprès. Cada any per la festa,
Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs,
empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els
disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a Pilat que els concedís el
que solia fer. Pilat els digué:
S: “¿Voleu que us
indulti el rei dels jueus?”.
C: Perquè s’adonà que
els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans
sacerdots excitaren la gent perquè fessin indultar Barrabàs. Pilat tornar a
parlar-los i els deia:
S: “I de Jesús que
teniu per rei dels jueus, què n’he de fer?”.
C: La gent cridà:
S: “Crucifiqueu-lo!”.
C: Pilat els deia:
S: “¿Per què? ¿Quin
mal ha fet?”.
C: Ells cridaven més
fort:
S: “Crucifiqueu-lo”.
C: Pilat, volent
acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs, i entregà Jesús, després de
fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
C: Els soldats els
conduïren a l’interior del pati del palau, que és el pretori, convocaren tota
la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d’espines que
havien teixit i es posaren a saludar-lo:
S: “Salve, rei dels
jueus”.
C: Després li pegaven
al cap amb una canya, l’escopien i s’agenollaven com si li fessin homenatge.
Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus
vestits, i se l’endugueren fora per crucificar-lo.
C: I obligaren a carregar-se
la creu de Jesús un tal Simó de Cirena, pare d’Alexandre i de Rufus, que
passava tornant del camp. Portaren Jesús a l’indret del Gólgota, que, traduït,
vol dir lloc de la Calavera.
C: I li oferiren vi
adobat amb mirra, però no en va prendre. El crucificaren i es repartiren els
seus vestits i se’ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mig matí
quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seva condemna: “El
rei dels jueus”. Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva
dreta i un altre a la seva esquerra.
C: Els qui passaven
l’insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien:
S: “Ah, tu que vols
destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix i baixa
de la creu”.
C: També se’n burlaven
els grans sacerdots, comentant amb els mestres de la Llei:
S: “Ell que salvava
els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d’Israel
que baixi ara de la creu i nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell”.
C: També li feien
retrets, els qui havien estat crucificats amb ell.
C: Arribat el migdia
s’estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda
Jesús cridà amb tota la força:
+: “Elohi, Elohi,
¿lamà sabactani?”.
C: Que traduït vol dir:
+: “Déu meu, Déu meu,
¿perquè m’heu abandonat?”.
C: Alguns dels qui eren
allí deien:
S: “Mireu com crida
Elies”.
C: Un corregué, xopà de
vinagre una esponja, la posà al capdamunt d’una canya perquè begués, i deia:
S: “Deixeu, a veure
si ve Elies a desclavar-lo”.
C: Jesús llançà un gran
crit i expirà.
C: En aquell moment la
cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El
centurió que estava dret davant d’ell,
quan veié com havia expirat digué:
S: “És veritat;
aquest home era Fill de Déu”.
C: També hi havia unes
dones mirant-s’ho de lluny. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare
de Jaume el menor i de Josep, i Salomé, que havien seguit Jesús quan era a
Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos; n’hi havia també moltes
altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.
C: Ja cap al tard, com
que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte, Josep d’Arimatea,
membre honorable del sanedrí, que esperava també el Regne de Déu, va atrevir-se
anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de Jesús. Pilat s’estranyà que ja fos
mort. Cridà al centurió per informar-se’n, i un cop ho sabé per ell, donà el
cos a Josep. Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l’amortallà amb el
llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca. Després féu rodolar una pedra
per tancar l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on
l’enterraven.
Homilia:
Hem començat
la celebració d’avui amb una alegria sobretot per als infants; reproduint
aquella escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem. Però la festa d’avui té un
color diferent. Són dies de passió.
D’aquesta
lectura, sòbria i impressionant que acabem d’escoltar, quedem-nos, si voleu,
només amb unes paraules colpidores de Jesús a la creu: “Déu meu, Déu meu per
què m’heu abandonat?”. Aquí hi ha tota la força dramàtica del Calvari. Jesús no
només està a la creu despullat de vestits, sinó també despullat i sol d’aquells
que deien que l’estimaven. Fins i tot es troba abandonat de Déu. Aquestes
paraules són la síntesi de tot el drama humà. Són crits, a vegades, de
desesperació, d’angoixa. ¿Qui de nosaltres no ha dit a Déu alguna vegada que
escoltés la seva pregària en la tribulació amb la impressió de no ser escoltat?
Però en
aquesta situació límit hi ha també una confessió de fe. És el Centurió que
només té una paraula; també una paraula desconcertant. Diu: “És veritat. Aquest
home era el fill de Déu”. Ja està tot dit: confessar Jesús com a fill de Déu
justament perquè ha mort d’aquesta manera, perquè no ha passat res d’extraordinari
en la seva mort com aquells jueus esperaven.
Allò que és realment extraordinari és que
avui nosaltres, tota l’Església, ho confessem: ha mort per nosaltres! Ha mort
per salvar-nos a tots nosaltres, per salvar-nos a tots de la nostra pròpia
mort.
Aquest
Diumenge de Rams amb el qual comencem la Setmana Santa quedem-nos, germans, amb
aquests dos trets: “Déu meu per què m’heu abandonat?” i nosaltres, com el
Centurió contemplant la seva mort i desconcertats, perquè no ho acabem
d’entendre, només podem dir: realment aquest home era el fill de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada