Lectures i Homilia de la festivitat de la Conversió de St.Pau

El camí de Damasc amb un cavall,

o amb un 2 cavalls, és igual, tothom el té un dia o altre.

És el trobament d’aquell que és la veritat. 

Mn. A. Roquer

Lectura dels fets dels Apòstols (Ac 22,3-16)

En aquells dies Pau digué al poble: «Jo sóc un jueu, nascut a Tars de Cilícia, educat en aquesta ciutat, format als peus de Gamaliel en l’observança exacta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres. »Jo vaig perseguir a mort aquest grup: agafava homes i dones i els posava a la presó. El gran sacerdot i tot el sanedrí en són testimonis. D’ells vaig rebre cartes adreçades als germans jueus de Damasc, i me n’hi anava amb la intenció d’endur-me’n presos els qui trobés allà, perquè fossin castigats a Jerusalem. »Pel camí, quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, esclatà al voltant meu una gran llum que venia del cel, vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Jo vaig respondre: “Qui sou, Senyor?” Ell em digué: “Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes.” Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van entendre què em deia la veu que em parlava. Jo li vaig dir: “Què haig de fer, Senyor?” El Senyor em respongué: “Aixeca’t, vés a Damasc, i allà et diran tot el que tinc ordenat que facis.” »Jo, encegat per aquella llum, no veia res, però els qui m’acompanyaven em donaren la mà i em conduïren a Damasc. Un tal Ananies, home piadós segons la Llei, molt considerat de tots els jueus que residien a Damasc, em vingué a trobar i em digué: “Saule, germà meu, recobra la vista.” I a l’instant el vaig veure. Llavors em digué: “El Déu dels nostres pares et tenia destinat a fer-te conèixer el seu voler, a veure el Just i a sentir les paraules dels seus llavis, perquè davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Invoca el seu nom i bateja’t, i quedaràs net dels teus pecats”.»

Lectura de la carta de l’apòstol sant Pau als romans (Rm 15,15-16.20-25.28-29)

Germans, he rebut de Déu el do de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin a Jesucrist en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant. Per això, he tingut com a punt d’honor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist, no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per uns altres; en això segueixo l’Escriptura: Hi veuran els qui no l’havien sentit anunciar; comprendran els qui no l’havien sentit parlar. Per tot això m’ha estat sempre impossible de venir a veure-us. Però ara ja no tinc cap més acció en aquestes regions, i d’altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir-vos a trobar, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per arribar-hi, després de fruir una mica de la vostra companyia. De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. Així, doncs, quan hauré acomplert amb aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció del Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-18)

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué:«Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la bona nova de l’evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.»

Homilia:

Quin dia va tenir lloc l’esdeveniment de la Conversió de sant Pau, no el sabem. Ho celebrem el 25 de gener. És un fet que trasbalsa, no només a Pau, sinó tota l’Església. Una Església de la qual ell en forma part, tot i que se l’anomena Apòstol afegit.

Som tots membres d’una Església. Una Església apostòlica, dels apòstols. Això és un honor certament, però també és una responsabilitat.

La narració bíblica d’allò que va passar al camí de Damasc, que va capgirar com un mitjó a sant Pau, ho hem escoltat. De ser un perseguidor de cristians, passa a ser un apòstol. Ell mateix ens dirà: “Vosaltres ja sabeu com em comportava quan perseguia amb tanta fúria l’Església de Déu. Jo la volia destruir”.

I tot comença amb una pregunta. Una pregunta clau: “Qui sou, Senyor?”. Una pregunta que, d’una manera o altra, un dia o altre, s’ha de fer tot cristià. La resposta pot transformar, com en el cas de Pau, tota una vida.

Segons la tradició, Pau va caure del cavall. Així ens ho diu la mateixa narració de l’Escriptura. Passem d’aquell Saule, respirant amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, a aquell altre Pau quan escolta “Jo sóc Jesús, el que tu persegueixes”. Allò que va passar al camí de Damasc va transformar a aquell home de perseguidor a predicador de la fe que perseguia. El mateix Pau ho diu a la seva Carta als cristians de la ciutat de Galàcia. Es trobava entre els que apedregàvem Esteve i ara és el gran predicador d’aquella fe. Senzillament, quan actua de bona fe, tot és possible. Pau és l’home autèntic; abans com a perseguidor, i després com a apòstol. Potser per aquí ens hi hem d’identificar.

Avui, doncs, més que celebrar una festa, celebrem que per a Déu no hi ha res impossible. Això sí, si nosaltres no hi posem traves, no li donem carabassa, quan ens diu per on hem d’anar.

El camí de Damasc amb un cavall, o amb un 2 cavalls, és igual, tothom el té un dia o altre. És el trobament d’aquell que és la veritat. Pau, o Saule, va escoltar la Paraula de Déu. Nosaltres, aquesta Paraula de Déu, l’escoltem aquí cada diumenge. Pau va canviar radicalment; nosaltres ens quedem tan amples. Nosaltres, com sant Pau, també podem dir “Sé de qui m’he fiat”.

La pregunta central de l’Evangeli no és altra que aquesta: Qui és Jesús? Jesús pregunta “I vosaltres qui dieu qui sóc?”. La resposta, en aquest cas de Pere, és ben clara, però envoltada encara d’un cert interrogant: “Vós sou el Messies”.

El convenciment d’aquesta afirmació ho pot canviar tot. En Pere, en Pau... i en tots nosaltres. Perquè tothom té, un dia o altre, una pregunta que demana una resposta... o si voleu, una caiguda de cavall.

Celebrant avui la Conversió de sant Pau, pensem que tots, un dia o un altre, hem donat un pas. Un pas que ha de capgirar moltes coses. La festa d’avui és un interrogant. I els interrogants demanen una resposta.

No perdem temps discutint de si sant Pau va venir o no va venir a la nostra terra. De si som o no som una Església apostòlica. Sinó de si la nostra manera de viure la fe és un testimoni com el de Pau!