Comencem el temps d’Advent com una nova etapa a la nostra vida, una nova oportunitat que ens ofereix per retornar altra vegada a l’alegria de l’Evangeli que “ens alliberi, diu el Papa, de la tristesa del buit interior”.
Mn. A.
Roquer
Lectura del
llibre d’Isaïes (Is 63,16b-17.19b.64,2b-7)
|
Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom
és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens
desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en
vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor
de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i
baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!
Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins. Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans. |
Lectura de
la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,3-9)
|
Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el
nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres,
pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en
ell: de tot do de paraula i de coneixement.
El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist. |
Lectura de
l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)
|
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:
«Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que
se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats
responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana
que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà
l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a
la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi
dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»
|
Homilia:
Avui
comencem un nou any litúrgic amb el temps d’Advent. I no ho fem només per
recordar uns fets passats, sinó, sobretot, per reviure un present: El Senyor va
venir; i el Senyor, avui, ve! I això vol dir fins i tot la paraula advent.
Déu ha donat una resposta als anhels més íntims i pregons de la persona humana,
enviant-los l’únic que és realment el camí, el fill.
També
enguany, en el món convuls que vivim, obtenim una resposta a la manera d’enfocar
i de viure realment la vida, per a que sigui vida; el desig més notable, el més
noble, el més intens que nia en el cor humà. Què fórem sense Nadal? El poeta
ens dirà així: “Tros de carn i pensament. Que no sap ni on va ni on para. Pell
d’home arrossegada pel corrent.”
Acollim al
Déu que ve a salvar-nos podem oferir una paraula consoladora i esperançadora,
que obri nous camins, nous horitzons. Però... que no serà endebades donar
respostes a preguntes que potser molts ni és fan?
L’Advent ens
projecta des de la història, que ja ha passat, cap a una història que encara ha
de venir. Amb la confiança que si el Senyor va venir, el Senyor tornarà. I la
seva primera vinguda és garantia de la segona. Déu s’ha fet proper a la
història humana fent-se home com nosaltres. I aquesta proximitat serà plena més
enllà d’aquesta vida terrenal; per això el tema central de l’Advent no és altre
que aquest “El Senyor vindrà”. I per això ens demana estar atents, estar a
l’aguait, desperts... per acollir-lo quan vingui.
I l’esperança
futura no pot desentendre’ns del present. L’Advent és el temps de l’espera. El
que també passa en temps de Joan Baptista, per això el papa Francesc fent-se
ressò d’aquests sentiments tan intensos, tan universals, ens convida a
desvetllar-nos i ens parla de l’alegria de l’Evangeli. Ens demana que ens posem
en el camí que porta a un canvi; que ens
deixem tocar, diu ell, per la trobada amb Jesús que és qui ens pot portar
l’alegria veritable de viure; diu: “Déu ens vols feliços”.
Comencem el temps d’Advent com una nova
etapa a la nostra vida, una nova oportunitat que ens ofereix per retornar altra
vegada a l’alegria de l’Evangeli que “ens alliberi, diu el Papa, de la tristesa
del buit interior”.
Potser no
ens n’adonem, podem perdre el gust per la vida, i ens mantindrem simplement en
un caminar automàticament només per caminar, sense saber on anem. Llavors
aquest camí és absurd. Tot això passa quan la vida va buidant-se d’interessos
veritables. Ara, doncs, necessitem retrobar la font de l’alegria per poder
viure. Nadal ens la vol portar una altra vegada.
Que la
vinguda del Senyor sigui font d’alegria. Bona notícia per al nostre món d’avui
atabalat. Perquè l’alegria de l’Evangeli sigui, per al nostre món, tan ple de
conflictes, d’injustícies, de violència, un nou alè. I en bona fe que el
necessitem.
Comencem
l’Advent com ens demana Joan Baptista, amb nova empenta: “Déu de l’univers,
renoveu-nos. Feu néixer en nosaltres una nova alegria”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada