Per la misericòrdia i la bondat de Déu
tots som cridats a la vinya del Senyor
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 55,6-9)
|
Cerqueu
el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els
injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits;
que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu,
tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els
vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els
meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a
la terra.
|
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de
Filips (Fl 1,20c-24,27a)
|
Germans,
tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà
glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria
un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball
profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa:
d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa
incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més
necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de
l’evangeli del Crist.
|
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt
20,1-16a)
|
En
aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del
cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors
per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva
tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense
feina i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que
sigui just. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a
sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà
d’altres i els digué: Què feu aquí tot el dia desvagats? Ells li contesten:
És que ningú no ens ha llogat! Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya.
Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: Crida els treballadors
i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels
primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i
cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien
més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al
propietari: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual
que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la
calor. Ell va respondre a un d’aquests: Company, quin mal t’he fet? No havíem
fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest
darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa
meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?
»Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»
|
Homilia:
I nosaltres
potser faríem la mateixa observació que aquell jornaler de l’Evangeli.
És un error,
que comentem a vegades sovint, creure que les paraules de Jesús no vam més
enllà, simplement, d’una anècdota. La paràbola no és conte, és una lliçó! I es
tracta d’aprendre-la com a lliçó.
En el cas
d’avui, sobre la paràbola dels treballadors de darrera hora, el risc és
situar-nos des de la perspectiva de la justícia social. Avui l’amo, una
empresa, ens diria que actuar com Jesús és la ruïna de l’empresa. Un
treballador ens diria que s’han de respectar les hores treballades. Quan Jesús
comença dient: “Amb el Regne del Déu... Amb el Regne del cel passa...”
El
llenguatge de les paraules emprat per Jesús pertany a un gènere literari; com
Les Faules d’Isop. El marc de la referència és el Regne de Déu, no el camp del
veí.
És molt
probable que els deixebles, mentre anàvem seguint el relat, es fessin
preguntes. Es tractava d’això. ¿Aquí se li acut llogar personal quan només
falta una hora de sol per treballar? La sorpresa és justament aquesta: tothom
espera que l’amo actuarà amb justícia i pagarà a cadascú segons les hores
treballades. I la sorpresa més grossa encara és més gran: tots cobren igual! Això
no és justícia! Allò que pretén Jesús és justament provocar els oients.
Certament ho aconsegueix.
Al principi,
no ho passem per alt, l’evangelista ha dit: “Amb el Regne del cel passa...”. El
pla salvador de Déu promet la vida eterna, i no pot donar una vida eterna als
darrers i dues vides eternes als de primera hora. No! Per a ells,
els que murmuraven de Jesús, eren els fariseus, que eren els únics que creien
que tenien dret als dons de Déu... Hi tenen dret tots, els que diuen sí a
l’hora que sigui! Els pecadors i publicans també. Jesús fa una crida universal.
I així tothom pot rebre l’alegria de l’Evangeli. La paràbola parla de “Regne de
Déu”, no de sous.
Hi ha gent
que voldria viure sense treballar. Això és molt senzill. Vivim, en part, la
cultura de la subvenció. La cultura de l’esforç està en crisi. Per la
misericòrdia i la bondat de Déu tots som cridats a la vinya del Senyor;
alguns des del primer moment, i hem tingut aquesta sort (perquè suposo que és
una sort), la immensa sort i immerescuda sort de tenir fe des de primera hora;
i tenim segura la recompensa del nostre esforç, de saber que Déu ens estima,
que és una sort, la sort de passar tot el dia amb l’esperança que Déu ens ha
donat; d’altres potser mai, o només al final de la vida, descobriran l’amor de Déu
que vol feliços a tots, perquè tots som els seus fills.
Ara
nosaltres, com sant Pau, us ho demano (com deia ell) que portem una vida digna
de l’evangeli de Jesucrist; que no visquem de ser cristians com una càrrega
feixuga, com un pes, com un dia de segar. Una vida que ens fa renunciar a tot
allò que és bo de la vida, pensem. Què és com, a vegades, alguns ho fan així. Ben
el contrari... que Déu ens estima i també contents que Déu estimi a tothom,
també els de darrera hora, també a aquells que jo no estimo. Qui pot posar límits
a l’amor? I si és l’amor de Déu, encara menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada