Només en Déu té sentit l’absurd de la Passió;
només en Déu el dolor pot ser font de vida;
només en Déu hi ha lloc per l’esperança més enllà de tot, fins i tot de la mort.
L’amor ho pot tot. Només l’amor pot capgirar-ho tot.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,7-9)
|
M’heu afalagat, Senyor, i
m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el
dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el
crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la
paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No
en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el
meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic
rendit de tant aguantar, ja no puc més.
|
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
(Rm 12,1-2)
|
Germans, per l’amor
entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una
víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable. No
us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de
veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu:
reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
|
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,21-27)
|
En aquell temps, Jesús
començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que
havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels
mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a
vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí,
Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.»
Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.» |
Homilia:
L’evangeli
d’avui segueix, com sempre acostuma a ser així, el mateix evangeli que vam
llegir el diumenge passat, però han canviat els trumfos.
Si ho
recordeu Jesús, diumenge passat, donava a Pere el poder de les claus perquè
l’havia reconegut com el fill del Déu viu; i amb aquella lògica: “Sortós de tu,
Simó”. I avui fa Pere la relliscada més sonada i rep de Jesús el retret més
dur: “Fuig d’aquí Satanàs”. Què ha passat per a què les coses canviïn tan
radicalment? Doncs una cosa ben simple: l’anunci de la Passió, el Messies ha de
patir, ha de ser rebutjat i mort. Pere ja... és així Pere, ja no escolta res
més, ni tan sols el final de les paraules de Jesús quan parla de resurrecció:
“No pot ser. Això no us pot passar”. Que potser volia dir: això no ens
pot passar! El retret de Jesús és encertat: “Pere, no penses com Déu, penses
com els homes”. És que la inclinació dels homes és la comoditat, el camí fàcil,
el triomf; mai el fracàs ni la derrota.
Pere pot
assumir aquest anunci perquè és humà, imatge de tots nosaltres. D’una humanitat
que sovint s’ho juga tot a un sol nivell. Una aspiració purament material,
superficial, sense comptar amb Déu. I només Déu pot capgirar les nostres
aspiracions, perquè només són humanes. Només en Déu té sentit l’absurd de la
Passió; només en Déu el dolor pot ser font de vida; només en Déu hi ha lloc per a l’esperança més enllà de tot, fins i tot de la mort. La posició de Pere és
lògica des d’aquest punt de vista humà.
N’és tan de
difícil entendre els camins de Déu... quan no són els nostres camins. Jesús
està a un altre nivell, està en Déu, veu amb els ulls de Déu. En aquest pla més
elevat tot agafa un color diferent. L’amor va per altres camins. Només l’amor
pot anar pels altres camins perquè supera tots els camins humans.
Jesús respon
sempre fent una referència al Pare. El seu amor salvador, la voluntat d’aquell
que l’ha enviat... passen per damunt de tot; del reconeixement humà, de la
fama, de l’èxit, fins i tot de la pròpia vida. Això només ho pot entendre
aquell que estima tal com Déu estima. Només ho entén una mare o un pare que
prefereixen patir ells enlloc dels seus fills. L’amor ho pot tot. Només
l’amor pot capgirar-ho tot.
Paraules
dures, certament, les afirmacions de Jesús. I fins i tot, certament, difícils
d’entendre des d’un ambient on totes volem que ens ponguin. Difícils
d’entendre sobretot des de l’escena del diumenge passat: si Jesús era el
messies esperat, l’enviat de Déu, no podia fracassar; Déu no pot fracassar; ser
eliminat justament pels dirigents d’Israel seria una altra cosa; però no pot
ser perquè ells són els representants de Déu...
Les paraules
de Jesús sonen a les oïdes dels seus com un escàndol. Pere ja no espera, ja no
escolta el final quan Jesús diu que al tercer dia ressuscitarà. Quan, per haver
obeït al Pare fins a la creu, esdevindrà aleshores amb la resurrecció l’únic
que podrà jutjar la humanitat.
Allò que
veuen els deixebles és el dolor en negatiu, no el dolor com un camí de
salvació. Quants encara avui, com Pere pensen com els homes i no com Déu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada