Homilia de la missa de l’aparició.

“Déu és amor” dirà sant Joan. Un amor, el de Déu, que va més enllà, fins i tot, de la nostra manera d’entendre i d’estimar.

Mn. A. Roquer

Homilia:

Un dels evangelis de les aparicions del Ressuscitat més ple de detalls, i m’atreviria a dir més bonic de tots, és aquest d’avui, justament pel contrast que hi ha entre allò que és tan quotidià, els hi va preparar l’esmorzar (la feina dels apòstols de pescadors, el gest senzill de menjar amb el Ressuscitat) i, a l’hora, l’aparició de Jesús després de la seva resurrecció. Gestos familiars per un cantó, pa i peix a les brases. Per l’altre la solemnitat d’un Crist ressuscitat que té el detall de preparar l’esmorzar. El Jesús ressuscitat esdevé el Jesús de cada dia.

“Déu no ha donat als homes cap altre nom que els pugui salvar” ens ha dit la primera lectura. Els apòstols fan el camí al revés. Havien deixat la barca amb les xarxes per seguir Jesús, i ara deixen Jesús per tornar a les xarxes. Però ara serà per fer una altra pesca (“Sereu pescadors d’homes”). I per a aquesta feina només cal la fe en el Ressuscitat.

Tota la joia de Pasqua no es pot dir amb paraules. El llenguatge humà allò que és més important no ho sap dir. És Pere que diu “És el Senyor”. Els apòstols, després de la mort de Jesús, estan desanimats, els falta fe! Tornen a la rutina d’abans: pescar.

L’expressió dels dos deixebles d’Emmaús és ben clara (“Nosaltres esperàvem...”). I, potser, això també ens passa una mica a nosaltres. És que nosaltres ens creiem que... ens pensàvem... esperàvem. I no sabíeu, no sabem que Déu, d’entrada, perquè és Déu ha de ser sorprenent, desconcertant? Sempre ens surt de trascantó.

Que difícil predicar la Pasqua! La realitat supera totes les paraules. Déu sempre ens supera, sempre ens sorprèn. Per poder creure voldríem entendre, voldríem tocar com Tomàs. I tocar i entendre és fruit de la incredulitat, no de la fe.

La novetat de Déu sempre ens serà difícil d’entendre,  perquè la seva novetat és l’amor. Un amor que va més enllà de la mateixa mort. Un amor que és més fort que la mort. L’amor no és un atribut de Déu, no és una característica de la seva existència. És la seva mateixa naturalesa. “Déu és amor” dirà sant Joan. Un amor, el de Déu, que va més enllà, fins i tot, de la nostra manera d’entendre i d’estimar.

La salvació, diu sant Pere, no es troba en ningú més perquè sota el cel Déu no ha donat cap altre nom que ens pugui salvar.

Fem que sigui veritat les paraules que avui hem dit a l’oració del començament: “Feu que les nostres obres acreditin la fe que professem”. El missatge de Pasqua no és altre que aquest: “Aneu i digueu-ho a tothom”. I podria afegir: Jo estaré amb vosaltres com avui, aquest matí, cada dia, fins a la fi del món.