La nostra fe no és la dels pastors, és la dels apòstols.
Mn. Roquer.
Homilia:
Si ahir celebràvem
sant Esteve, com l’endemà de Nadal, avui s’escau molt bé celebrar, com a segon
dia, el que hem dit al començament, el que la litúrgia anomena “els companys de
Crist”, sant Esteve i sant Joan, apòstol i evangelista. Sant Esteve, el primer
que el seguí en el martiri. Avui Joan, el primer que el seguí com apòstol vora
el llac de Tiberíades.
Aquesta festa ja
ens ve del segle IV. Sant Joan, com sabeu, és l’autor del 4t evangeli. Sant
Joan és el primer en seguir Jesús quan ell crida apòstols, i és també, i aquí
s’escau plenament de celebrar-ho, en un santuari de la Mare de Déu, que Joan
acollí a Maria després de la mort de Jesús per allò de “aquí tens el teu fill;
aquí tens la teva mare”. D’aquí ve que, cada any, jo reivindicaré sempre una
imatge de l’apòstol sant Joan en tots els santuaris de la Mare de Déu; com hi
tenim, per exemple, sant Josep, l’espòs, sant Joaquim i santa Anna, els pares.
Però sí que
nosaltres cada any, aquí, venim i celebrem, aquí al Santuari, la festa de
l’apòstol marià. És llàstima que sant Joan tingui menys protagonisme essent
l’autor del 4t Evangeli i que està al peu de la creu, l’únic home que està al
peu de la creu; i el primer en acceptar el fet de la resurrecció (“Veié el
sepulcre buit i cregué”). Per la fe no cal res més! Per la fe, Jesús mateix ho
diu, no cal tocar!
El que tingué un
gran protagonisme en la formació de les primeres comunitats cristianes havia de
ser, com Joan, un home molt de fe. Per això sant Pau l’anomenarà, en la seva
carta als cristians de Galàcia, “La columna de l’Església”. Per això ell podrà
dir com ningú en una de les seves cartes: “Nosaltres allò que us diem ho hem
vist en els nostres propis ulls, ho hem tocat amb les nostres pròpies mans”. I
afegeix: “Us diem tot això per a que vosaltres tingueu el goig de creure”.
No és estrany,
doncs, que avui, en plenes festes de Nadal, hàgim llegit l’evangeli de la
Resurrecció. Potser a algú li estranyi una mica. Nosaltres creiem en aquest infant
nat a Betlem perquè és el Ressuscitat; no perquè ha nascut en un estable. La nostra fe no és la dels pastors, és la
dels apòstols. Maria Magdalena diu a Pere que s’han endut el cos del seu Senyor
del sepulcre i Maria diu “i no sabem on l’han posat”. Maria Magdalena: nosaltres sabem on el tenim; i és aquí! Cada
vegada es fa present en la celebració de l’Eucaristia.
Nosaltres, com
Joan, els que creiem per la fe, diem: No
pas moguts pel que veiem amb els nostres ulls, ni pel que toquem amb les
nostres mans, sinó pel que creiem amb la nostra fe, nosaltres ho hem vist i hem
cregut!. I el Senyor ens torna a dir: “Doncs feliços els que creuran sense
haver vist!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada