“Jo us dono la meva pau”. La seva pau!
Jesús no deixa indiferent a ningú.
Mn. A. Roquer
Lectura del
llibre de Jeremies (Jr. 38,4-6.8-10)
|
En aquells dies, alguns dels principals de
Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa
sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants
del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició.» El rei
Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans.» El rei era incapaç de
negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de
Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes
cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat
en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a
la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests
homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que
ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.» Llavors el rei
donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la
cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»
|
Lectura de
la carta als cristians hebreus (He 12,1-4)
|
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de
testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot
impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense
cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada.
Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme.
Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la
creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la
dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur
contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre,
cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu
enfrontat fins a vessar la sang.
|
Lectura de
l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,49-57)
|
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:
«He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de
passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no
l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us
asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una
mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres.
El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la
filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la
sogra.»
Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja.” I efectivament, la pluja arriba. I qual el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor.” I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?» |
Homilia:
Sant Lluc,
que és l’evangelista que llegim enguany, si ens hi fixem bé sembla
contradictori.
La pau de
Jesús no és la del fals pacifisme dels resignats i dels fatalistes i menys la
pau del cementiri. La seva pau és un gran revulsiu per a un món enfonsat, això
sí, en el mal; o potser pitjor, resignat a viure en el mal.
Jesús és un
despertador de consciències adormides. Ens equivocaríem de mig a mig si, quan
diu que vol calar foc a la terra, penséssim, i més ara a l’estiu, en els incendis
dels boscos; res més lluny de a veritat, ja ho podeu suposar.
El foc de
què parla Jesús té un altre sentit. Recordeu que Joan el Baptista a Jesús l’anomena
“aquell que serà batejat amb foc”. I també sant Lluc és el que parlarà del “foc
de l’Esperit Sant” el dia de Pentecostès. És, doncs, un foc que purifica; un
foc que posa a prova, que posa en evidència, que ens diu què és llenya o palla
i què és pedra picada. No és un foc que desbasta, és un foc que purifica, que
selecciona.
Com s’ha
d’interpretar aquí, doncs, la paraula foc? En la tradició bíblica el foc
és signe de la presència de Déu! Penseu en l’esbarzer que crema al peu del
Sinaí davant de Moisès; o en la carta als cristians hebreus quan hi llegim “Déu
és un foc que devora”.
És així com
podem entendre "i com voldria veure-la cremar". Així podem afirmar que aquesta
figura del foc en boca de Jesús és més aviat un retret contra un món fred,
apàtic; que no s’entusiasma per res; que tot ho mira així una mica a distància.
Ara resulta,
ni que sembli mentida, que el gel és més perillós que el foc en les persones.
Si Déu és foc, pobre d’aquell que és palla. No ens ha de sorprendre gens ni
mica que el seguiment de Jesús demani una mica, o més que una mica, de
sacrifici. Si l’entenem com cal, ha de ser així. L’heu vist mai un amor que no
demani sacrifici?
El sacrifici
pel sacrifici no té sentit, però el sacrifici per amor el té tot! El nostre
problema és, més aviat, que vivim còmodament instal·lats en el mínim esforç,
que és igual que dir en el desamor. I això és greu.
Jesús parla
de calar foc a la terra, i nosaltres inventem els extintors; i, a més a més,
encara hi traiem uns diners.
Pensem que
això de calar foc a la terra, Jesús ho diu tot fent camí cap a Jerusalem. I
tots ho sabem, i Ell més que ningú, què li espera a Jerusalem. I Ell diu: “Com
voldria veure-la cremar”.
Deixem-nos
cremar per la prova de l’amor. Per a Ell va ser donar la pròpia vida. Però
l’Evangeli sempre serà la pau que divideix. El foc és el que posa a prova. De
pau, com de veritat, només n’hi ha una, però no tothom l’entén igual.
El seguiment
de Jesús, des dels dotze Apòstols fins avui, pot ser no només un signe de
contradicció, sinó, com en el cas de Jesús, motiu de persecució o fins i tot de
mort. Només la religió autèntica irrita, les falses no.
“Jo us dono la meva pau”. La seva pau!
Jesús no deixa indiferent a ningú. S’hi està a favor o s’hi està en contra. I a la nostra societat d’avui
això també passa. El nostre món ho grapeja tot, ho purga tot. Almenys que cremi
la palla i que quedi el gra. Ara som nosaltres que li dèiem a Jesús: Veniu i
caleu foc i així veurem què queda; veurem qui és Ell!
L’evangeli
de la Passió no tindria cap sentit sense aquest evangeli d’avui. El que ens ha
de fer por no és si Jesús cala foc; el que ens ha de preocupar és si nosaltres
som palla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada