diumenge, 18 d’agost del 2013

Homilia del diiumenge 20 de durant l’any

“Jo us dono la meva pau”. La seva pau!
Jesús no deixa indiferent a ningú. 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de Jeremies (Jr. 38,4-6.8-10)
En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició.» El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans.» El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.» Llavors el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,1-4)
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 12,49-57)
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.»
Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja.” I efectivament, la pluja arriba. I qual el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor.” I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»
Homilia:
Sant Lluc, que és l’evangelista que llegim enguany, si ens hi fixem bé sembla contradictori.

La pau de Jesús no és la del fals pacifisme dels resignats i dels fatalistes i menys la pau del cementiri. La seva pau és un gran revulsiu per a un món enfonsat, això sí, en el mal; o potser pitjor, resignat a viure en el mal.

Jesús és un despertador de consciències adormides. Ens equivocaríem de mig a mig si, quan diu que vol calar foc a la terra, penséssim, i més ara a l’estiu, en els incendis dels boscos; res més lluny de a veritat, ja ho podeu suposar.

El foc de què parla Jesús té un altre sentit. Recordeu que Joan el Baptista a Jesús l’anomena “aquell que serà batejat amb foc”. I també sant Lluc és el que parlarà del “foc de l’Esperit Sant” el dia de Pentecostès. És, doncs, un foc que purifica; un foc que posa a prova, que posa en evidència, que ens diu què és llenya o palla i què és pedra picada. No és un foc que desbasta, és un foc que purifica, que selecciona.

Com s’ha d’interpretar aquí, doncs, la paraula foc? En la tradició bíblica el foc és signe de la presència de Déu! Penseu en l’esbarzer que crema al peu del Sinaí davant de Moisès; o en la carta als cristians hebreus quan hi llegim “Déu és un foc que devora”.

És així com podem entendre "i com voldria veure-la cremar". Així podem afirmar que aquesta figura del foc en boca de Jesús és més aviat un retret contra un món fred, apàtic; que no s’entusiasma per res; que tot ho mira així una mica a distància.

Ara resulta, ni que sembli mentida, que el gel és més perillós que el foc en les persones. Si Déu és foc, pobre d’aquell que és palla. No ens ha de sorprendre gens ni mica que el seguiment de Jesús demani una mica, o més que una mica, de sacrifici. Si l’entenem com cal, ha de ser així. L’heu vist mai un amor que no demani sacrifici?

El sacrifici pel sacrifici no té sentit, però el sacrifici per amor el té tot! El nostre problema és, més aviat, que vivim còmodament instal·lats en el mínim esforç, que és igual que dir en el desamor. I això és greu.

Jesús parla de calar foc a la terra, i nosaltres inventem els extintors; i, a més a més, encara hi traiem uns diners.

Pensem que això de calar foc a la terra, Jesús ho diu tot fent camí cap a Jerusalem. I tots ho sabem, i Ell més que ningú, què li espera a Jerusalem. I Ell diu: “Com voldria veure-la cremar”.

Deixem-nos cremar per la prova de l’amor. Per a Ell va ser donar la pròpia vida. Però l’Evangeli sempre serà la pau que divideix. El foc és el que posa a prova. De pau, com de veritat, només n’hi ha una, però no tothom l’entén igual.

El seguiment de Jesús, des dels dotze Apòstols fins avui, pot ser no només un signe de contradicció, sinó, com en el cas de Jesús, motiu de persecució o fins i tot de mort. Només la religió autèntica irrita, les falses no.

“Jo us dono la meva pau”. La seva pau! Jesús no deixa indiferent a ningú. S’hi està a favor o s’hi està en contra. I a la nostra societat d’avui això també passa. El nostre món ho grapeja tot, ho purga tot. Almenys que cremi la palla i que quedi el gra. Ara som nosaltres que li dèiem a Jesús: Veniu i caleu foc i així veurem què queda; veurem qui és Ell!


L’evangeli de la Passió no tindria cap sentit sense aquest evangeli d’avui. El que ens ha de fer por no és si Jesús cala foc; el que ens ha de preocupar és si nosaltres som palla!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada