Homilia del diumenge 14 de durant l’any

 L’Evangeli és una persona: Jesús

Mn. A. Roquer 

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 66,10-14c)

Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 6,14-18)

Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,1-12.17-29)

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre. [Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]

Homilia:

Normalment acostumem a entendre la paraula evangelitzar per proclamar una doctrina, portar l’Evangeli a la gent que encara no el coneix. Si és així, doncs, necessitem mitjans adequats que ens assegurin la feina que hem de fer per tenir èxit en la nostra missió. Sempre pensem en allò que ens pot fer falta i passem llista; no ens descuidem de res! I això fa pensar més en una preparació d’unes vacances. Necessitem tècniques, estudis de mercat, pedagogia adient... i també és important el nombre dels que són enviats. Tot això és bo, però no n’hi ha prou. L’Evangeli no és un producte per vendre, ni és tampoc, fixeu-vos bé, una doctrina. L’Evangeli és una persona: Jesús. Només així entenem allò de “No porteu bossa, ni sarró, ni calçat...”, no necessiteu res! I encara més: allò de “Us envio com a anyells en mig de llops”. Nosaltres fem llista del què hem de prendre i Jesús ens diu el que hem de deixar! No ens entendrem. L’Evangeli val per ell mateix, no pel paper que l’embolica ni el llaç que l’adorna.

Per fer present l’Evangeli els mitjans més adequats no són ni el poder, ni el diner, ni les estructures, ni la saviesa humana! Els enviats eren quatre pescadors de mala mort, amb perdó de tots ells! Calen, això sí, uns testimonis fidels que amb la seva vida demostrin la força alliberadora i humanitzadora que porta la persona de Jesús quan és entesa i és acceptada i viscuda del tot.

Per això no és el més important la quantitat sinó la qualitat. Els que envià Jesús foren 12, i a l’hora de la veritat només en van quedar 11. Amb tanta feina que hi havia per fer! I amb tanta feina que van fer! I encara som aquí nosaltres. Sant Pau ho va entendre molt bé quan s’atreveix a dir “Déu me’n guard de no gloriar-me en res que no sigui la creu de Nostre Senyor Jesucrist”.

Si la força no ve de l’Evangeli, si la força i l’atracció no venen per Jesucrist, per on vindran? Què prediquem? En què creiem? Què vivim? Què celebrem?

No oblidem que Jesús tot això ho digué anant cap a Jerusalem. I tots sabem què l’esperava a Jerusalem. L’espera la possibilitat, diem-ho així, de donar testimoni del seu amor fins el màxim: “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida”. I és per això que Jesús mai parlarà d’un seguiment fàcil. Per obtenir un producte de bona qualitat, certament s’ha de pagar un preu alt. I es paga, i de bona gana, perquè sabem què hem comprat!

Tot això ho sabem, i tot i sabent-ho encara mirem de demanar rebaixes, facilitats, comoditats... només per la mitja horeta de la missa del diumenge; i que sigui, a més de curteta, ben divertida.

És el temptador del desert que diu a Jesús: “Et donaré tot això si fas el que jo vull”. Si hem fet opció de seguir Jesús, no ens autoenganyem, el camí no és fàcil, perquè és el seu camí! Però encara que no sigui fàcil és un camí que ens porta allà on volem anar. Seguir Jesús no és una feina que porti avantatges materials, ni èxits humans; és qüestió de fidelitat; a les verdes i a les madures; senzillament perquè sabem a qui seguim i sabem on ens porta.

Podríem ben bé fer aquesta pregària avui: Senyor, que sapiguem viure a fons la nostra fe, que sigui autèntica, que sigui una vida; no només un sentiment, una emoció; que no tinguem por de seguir el vostre camí, que vós ens heu anat al davant, ni por de ser “anyells en mig de llops”; que més que valorar els nostres èxits, valorem sobretot la nostra fidelitat, l’autenticitat.