Homilia del diumenge 12 de durant l’any

Per seguretat ens afegirem a les paraules de Pere:

“Vós sou el Messies”

Mn. A. Roquer

Lectura de la profecia de Zacaries (Za 12,10-11)

Això diu el Senyor: «Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d’afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d’un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill. Aquell dia hi haurà a Jerusalem un dol tan gran com el d’Hadad-Remmon a la plana de Maguedó. Aquell dia, un doll d’aigua abundant rentarà els pecats i les immundícies de la casa de David i dels habitants de Jerusalem.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 3,26-29)

Germans, tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d’Abraham, hereus de les promeses.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,18-24)

Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diu la gent que sóc, jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.» Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia.» I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.»

Homilia:

Aquest fragment de l’Evangeli, que ara acabem d’escoltar, el tornarem a escoltar el dia de sant Pere però en versió diferent. Avui és de l’evangelista sant Lluc, que és el que llegim enguany, i el dia de sant Pere serà de l’evangeli de Mateu. El tema és el mateix: la confessió de Pere. Confessió que mereix, per part de Jesús, proclamar-lo com el primer dels Dotze.

Recordem sobretot que Lluc posa la pregària en cada moment clau, cada moment important de la vida de Jesús.

Jesús vol saber l’opinió del poble referent a la seva persona. Vol saber de quin peu calça. El resultat és una definició insuficient: que si Joan Baptista, que si un profeta... i no van més enllà. No van del tot desencaminats, no! Però és inexacte. Jesús és més que un profeta. “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. I Pere l’encerta de mig a mig: “Vós sou el Messies”. Nosaltres, així de cop, no saben què contestar.

La vostra pregunta, Senyor, l’hem escoltat moltes vegades. I sempre hem cregut que anava adreçada al grup dels Dotze Apòstols i no a nosaltres. Nosaltres, normalment, ens valem de les fórmules ja prefixades, fórmules tradicionals, proclamades ja fa temps pels concilis, pel Catecisme, definicions de Diccionari. Nosaltres, Senyor, anem al segur; no fos cas...!

El que no fem mai és preguntar-nos qui ets tu per a nosaltres. Per anar al segur agafem el Credo. Ja us diem, Senyor, títols ben solemnes. Que no us agraden? Allò que va dir Pere, a nosaltres no se’ns s’hauria acudit mai, potser per por d’exagerar. Som prudents nosaltres. O per por de no anar fins el final, amb totes les conseqüències; sempre ens quedem curts. Això ens passa molt sovint. I diem Déu!, i fem genuflexió; què voleu més?. I vós ho compreneu.

Vós sou Paraula de Déu i així ho diem sempre. I ho diem perquè ens en han dit que ho hem de dir així. Us imagineu per un moment que ens ho creguéssim del tot?

Per altra part, des dels temps dels Apòstols, les coses, Senyor, ja ho sabeu, han canviat molt. A més, siguem raonables, ja sabeu el què podria passar si ens ho prenguéssim seriosament. Ens agrada escoltar la vostra paraula, però també hi ha altres paraules que ens agrada escoltar, que són molt boniques, ens agraden... sobretot si ens afalaguen, si ens alaben, si ens ensabonen. A més, ja sabeu Senyor que vivim en una societat pluralista, oberta; no es pot absolutitzar res. No és igual ara que el temps que vivíeu en el nostre món; hem avançat molt! Però ja podem estar contents, no ens acontentem amb qualsevol cosa. Senyor, nosaltres us diem Salvador, Senyor, Messies, Fill de Déu...

Sempre és bo canviar les coses per millorar les coses; no en agrada la monotonia, la repetició, allò que fan els altres, ni que es diguin Pere. Som molt originals nosaltres. Avui ens agrada més dir-vos amic, germà, company... És més familiar, és més de tu a tu. I així el vostre missatge ens resulta més fàcil de pair.

També us diem alliberador, no sabem de què, però fa modern. Si us diem alliberador podem anar contra els nostres enemics, que suposo que son els vostres, Senyor. O no?

Us volem enaltir tant que us allunyem de tots nosaltres. I ens oblidem que sou Déu-amb-nosaltres.

Però juguem net. No et podem fer a la nostra mida, a la nostra curta mida. Ni podem jugar amb vós segons les nostres conveniències, els nostres gustos. Senyor, tingueu pietat; Senyor, augmenteu la nostra fe. Per seguretat ens afegirem a les paraules de Pere: “Vós sou el Messies”. Pere és la roca segura.