Homilia de dia de Nadal

Déu es fa present en la nostra vida, i això és Nadal! 

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

Homilia:

Avui, dia de Nadal, no cal fer gaires sermons. I més quan aquell que, ho acabem de sentir, és la Paraula de Déu s’ha fet home. Déu ha parlat tots els llenguatges humans; per tant, totes les paraules humanes, més que un ajut, de vegades poden ser una nosa, un destorb. El misteri de Nadal no es pot expressar en paraules; amb el silenci es diuen moltes més coses.

Avui contemplar el misteri d’un Déu que parla des del silenci d’un infant... és impossible trobar les paraules adients. Perquè les paraules humanes no podran mai dir tot allò que sentim, tot allò que creiem, tot allò que vivim per dins. També en això som limitats.

M’he fixat avui en l’antífona del cant del Magníficat de les Vespres de Nadal quan repeteix 4 vegades en un espai petit de temps... diu 4 vegades, doncs, la paraula avui: “Avui ha nascut el Crist. Avui ha aparegut el Salvador. Avui, a la Terra, els àngels canten. Avui s’alegren els justos.” Així cada vegada que es produeix aquest avui Déu es fa present. Déu es fa present en la nostra vida, i això és Nadal! Així cada vegada que celebrem l’Eucaristia Déu es fa present; cada Eucaristia és Nadal.

Avui no celebrem un fet passat, un fet que ens recorda la història, una història d’ahir. Déu és un avui constant i etern. Tot allò que va passar a Betlem passa avui quan celebrem els sagraments. Nadal és cada vegada que no ens deixem vèncer per la por, sinó que la vencem nosaltres. És l’anunci de l’àngel als pastors: “No tingueu por”

I que Déu, avui, pot continuar en nosaltres, si som fidels, fent meravelles com en Maria. I també por convertir la fosca (tantes fosques que ens envolten a vegades) en llum, la seva llum “que ningú pot ofegar”. La tristesa la pot convertir en alegria, la pobresa en riquesa i la mort en vida. Perquè Déu ha vingut a plantar la seva estada, la seva tenda entre nosaltres, és un dels nostres. I encara hi és... si el busquem allà on és. Si el busquem allà on és sempre el trobarem perquè avui encara hi és.

Ens ho ha tornat a dir sant Joan pensant que a vegades podem ser una mica oblidadissos perquè Nadal només és un cop l’any. A aquells que l’han rebut, nosaltres, els ha concedit ser fills de Déu. Què és pot dir més?. És Nadal quan en nosaltres neix el convenciment que som fills de Déu i en prenem consciència, i ens comportem com a tals fills. Només quan ens sabrem, de veritat, fills de Déu ens comportarem entre tots nosaltres com a germans.

Celebrar el Nadal justament quan el dia, la llum, comença a créixer... té un ple sentit. I així ho van entendre els primers cristians quan van decidir que Nadal s’havia de celebrar quan comença a créixer el dia, quan comencem a gaudir de més llum. Nadal és la llum que ve a dissipar totes les foscors, que ve a guanyar la lluita contra la tenebra.

Que l’actitud de Maria “que conservava aquests records en el seu cor i els meditava” sigui la nostra actitud davant de la revelació del gran amor de Déu. Déu ens ha estimat i sabem com. I no es podia arribar més enllà.

Deia que avui, tot i ser el dia de Nadal, no calen gaires sermons, ni calen masses paraules. Deixem que parli el cor, que parli el cor des de la fe que és l’única manera d’entendre i de poder viure de veritat tot el misteri de Nadal. Perquè no sé si veritablement el misteri de Nadal és Déu o bé som nosaltres el misteri. Des del dia que Déu s’ha fet home per a que entenguem, d’una vegada per sempre, per on van els camins de Déu i no ens equivoquem.