El fruit del
Ressuscitat és el seu Esperit. Avui neix l’Església.
Podem imaginar totes les comunitats cristianes d’arreu amb un únic objectiu: una
fe, una esperança i un amor per crear un món nou.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels Fets dels
Apòstols (Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la
diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de
sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i
omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes
llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots
quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos
llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem
jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.
Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè
cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si
deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de
nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts,
medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a
Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions
de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi
ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de
Déu en les nostres pròpies llengües.»
Lectura de la primera carta
de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)
Germans, ningú no pot
confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons
que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són
diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els
miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de
nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de
tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix
diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus,
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà
les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els
tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio
a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A
tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre
no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Homilia:
“Es trobaven
tots junts en un mateix lloc...”. Em sembla que l’Esperit Sant, és una opinió
meva, es val, justament, de la por, ho hem sentit avui a la Primera Lectura
(“Els apòstols estaven en un mateix lloc per por dels jueus”) per enviar-los
tots junts a fer una gran obra: predicar l’Evangeli (“Aneu per tot arreu”). Com
si se’ls girés, diu, un ventada impetuosa, una ventada violenta. Novament el
vent, l’aire, l’alè de Déu. Aquell que, també, alenava en el moment de la
creació del món i els essers creats adquirien vida, eren essers vius. Ara, per
Pentecostés, és una nova creació, un nou alè; neix l’Església, una creació
nova; alenada, això sí, per l’alè, per l’Esperit (la paraula esperit vol
dir alè) de Déu.
Diu: “Com
unes llengües de foc es posarem damunt d’ells”. “Vosaltres –havia dit Jesús–
sereu la llum del món”. Tot lliga!. Ara sí, ara ha començat una nova creació.
Ara és la Pasqua plena de fruit, Pasqua Granada. El fruit del
Ressuscitat és el seu Esperit. Avui neix l’Església, la comunitat d’aquells
que moguts per l’Esperit donaran testimoni del Ressuscitat fins els últims
confins de la Terra. Avui hem de sentir l’alegria profunda de formar part
d’aquesta Església.
Les nostres
històries personals o familiars, el moment que cadascú pot estar passant, poden
ser ben diversos. Podem imaginar totes les comunitats cristianes d’arreu, amb
llengües diferents, amb costums diferents, però amb un únic objectiu: una
fe, una esperança i un amor per crear un món nou. Un món que s’ha de
preguntar, també avui, si segueix el camí de progrés veritable, i per on va el
veritable progrés. Un món que es pregunti si només l’economia, només la
tècnica, només la política poden donar solució vital a la persona humana.
L’Esperit
creu fraternitat, l’Esperit crea comunió. L’Esperit és l’únic que fa noves
totes les coses i que dóna vida a totes les coses. També a l’economia, a la
tècnica i a la política. No es tracta d’estar a l’expectativa de noves coses
que ens volen anorrear constantment per la simple novetat; de noves aparicions,
de noves revelacions... Ja està tot dit des d’aquella Pentecosta. Les noves
revelacions, les aparicions, no les necessitem, ja. No ens cal que ens diguin
allò què hem de fer, ja ho sabem, el què cal és fer-ho. L’Evangeli ho diu ben
clar, no cal afegir-hi res de nou. Això sí, hi ha una feina: aprofundir cada dia
més en el sentit profund de l’esperit de l’Evangeli. És la riquesa de
l’ensenyament de Jesús, l’esperit de la veritat que us guiarà al coneixement de
la veritat sencera.
No és pas
amb raonaments humans que coneixerem millor qui és Déu, sinó amb el do de la
fe. En aquesta vida no avançarem a les palpentes sinó a la llum de la fe, que
ens ajuda a valorar, justa i degudament, la realitat de la vida, la realitat
del món, d’acord amb l’Esperit de Déu. Ho demanarem en l’oració després de la
comunió. Sense l’esperit podem fer moltes coses, però no és qüestió de fer moltes
coses sinó de ser.
Sense els
fets de l’Esperit mai serem l’Església de Déu, ni tindran validesa fins i tot
els sagraments. I avui ho repetirem com cada diumenge: “Envieu el vostre
Esperit per a que aquest pa i aquest vi es converteixin en el cos i la sang de
Jesucrist”. Per tant nosaltres ara ho repetirem una altra vegada: “Crec en
l’Esperit Sant, que és el que infon la vida...”