Homilia del diumenge 31 de durant l’any

 “El més important de vosaltres ha de ser el vostre servidor”

Mn. A. Roquer

Lectura de la profecia de Malaquies (Ml 1,14b-2,2b.8-10)

Jo sóc el rei dels reis, diu el Senyor de l’univers, i tots els pobles reverencien el meu nom. I ara, sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom, us trauré el poder de beneir. Vosaltres heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s’han allunyat. Heu violat l’aliança que jo havia fet amb Leví, diu el Senyor de l’univers. Per això, jo faré que tot el poble perdi l’estima i el respecte que us tenia, tal com vosaltres ho heu fet amb mi, per no haver seguit els meus camins i haver jutjat amb parcialitat.
No tenim tots un mateix pare? No ens ha creat el mateix Déu? Per què som deslleials els uns amb els altres i violem així l’aliança dels nostres pares?

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 2,7b-9.13)

Germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills. Així, amb el desig de guanyar-vos, no solament us volíem fer participar de la bona nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar. Ja recordeu, germans, com era el nostre esforç i el nostre cansament: per no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia, mentre us anunciàvem la bona nova de Déu. I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu, recordant que, quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu, l’acollíreu com allò que és de veritat: no paraula d’homes, sinó paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els qui heu cregut.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 23,1-12)

En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui ‘mestre’. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit.»

Homilia:

Després de les polèmiques dels responsables del poble d’Israel, unes de caire polític (ho recordareu: allò “del Cèsar és del Cèsar...”), altres de caire religiós (també les recordareu el diumenge passat: allò del manament més important de la Llei), avui Jesús posa ben clar quin ha de ser el comportament, quins han de ser els criteris vàlids que han d’observar i han de prevaldre en els seus seguidors, nosaltres!.

En relació als fariseus i als encarregats d’interpretar la Llei, els fa tres grans advertiments:

Primer: No fan el què diuen. Carreguen als altres els fardells que ells no poden moure.

Segon: Obren només per fer-se veure bé de la gent. Pensen que la dignitat de la persona radica en el càrrec que ocupa.

Tercer: El més important ha de ser el que serveix.

Si això ho va dir Jesús fa 2000 anys... sabeu què penso? Que és un mal endèmic, és un mal incurable. Avui encara anem coixos del mateix peu, ho hem de reconèixer.

Que oportú que resulta l’Evangeli d’avui en el mar d’una societat, i a vegades també d’una Església, que viu de la imatge, de l’aparença i, per què no..., d’aquell Aparta’t que no surto a la foto. A vegades els pins ens tapen el bosc. Una societat que viu dominada per la imatge, pel quedar bé i prou, s’assembla a aquelles alumnes que van a l’institut i jo sempre tinc la temptació de fer-los una pregunta: Aneu a aprendre a classe o a aneu a ensenyar?. Es pot viure de cara a la galeria, certament, però la vida, la vida de veritat, va per un altre cantó. La vida no és per a fer bonic.

L’Evangeli d’avui, i el del diumenge que ve també, parla d’un altre aspecte de molta actualitat en el món que ens ha tocat viure, on es parla de manca d’autoritat, on es parla de manca de valors... Avui també observem al voltant nostre persones... perdó!, personatges que representen realitats que no viuen, que valoren les persones pel què semblen, no pel què són, no pel què els li han de donar, sinó pel què li poden treure; però no tenen autoritat, ni tenen credibilitat; o potser sí, que encara fora pitjor!.

Quan els Evangelis ens fan aquestes observacions sobre Jesús, dient que ensenyava amb autoritat, no parla d’una autoritat imposada per la força, que l’autoritat no s’imposa mai per la força, sinó d’una autoritat guanyada a pols, guanyada amb coherència; coherència entre allò que es pensa, allò que es diu i allò que es fa.

El text de l’evangeli d’avui és d’una duresa poc comú, que arriba a estranyar-nos molt que surti justament de la boca de Jesús, però no em negareu que és veritat. Doncs, mireu, justament perquè és veritat, cou!.

Finalment convé recalcar una altra afirmació de Jesús: “El més important de vosaltres ha de ser el vostre servidor”. No és la primera vegada que fa aquesta observació. Ja ho havia fet davant de la súplica de la mare de Jaume i de Joan, interessats en ocupar els primers llocs. I ho farà d’una manera definitiva, i ara entenedora per a sempre, quan rentarà els peus als seus apòstols en el Darrer Sopar. És així que podrà sentenciar, Ell ho pot dir: “Qui vulgui ser el primer que sigui el vostre servidor, com el Fill de l’home que no ha vingut a ser servit sinó a servir”. I, és clar, el van crucificar.