Homilia del diumenge 18 de durant l’any

Amb el do de l’Eucaristia, l’Església dóna el pa de la vida a tothom que té fam de salvació.

Mn. A. Roquer

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 55,1-3)

Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.
»Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,35.37-39)

Germans, qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,13-21)

En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» Jesús respongué: «Porteu-me’ls.» Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.

Homilia:

No oblidem mai que si les paràboles, que hem escoltat aquests últims diumenges, són una lliçó a aprendre, els miracles també ho són!. Tenim el perill, som així, de creure que els miracles són, bàsicament, per demostrar el poder diví de Jesús. Sempre, normalment, ens admira, i ens deixa amb un pam de nas, tot allò que sobrepassa les nostres capacitats o les nostres possibilitats. I a vegades no cal que sigui un miracle: ens passa el mateix amb aquells que fan jocs de mans (no sabem com s’ho fan per treure el conill del barret!) i ens deixen bocabadats.

L’objecte de Jesús no és deixa badat ningú a l’hora de fer un miracle. Els miracles no són jocs de mans. Són una lliçó, són un ensenyament. Mirem, doncs, de treure’n l’entrellat del miracle que ara acabem d’escoltar: la multiplicació dels pans.

Darrera la narració s’hi endevina una certa música de fons. Sembla que l’evangelista sobreposa 3 clixés, que corresponen a 3 moments diferents, però tenen relació entre tots 3. Mirant enrere fora el poble de Déu alimentat amb el mannà al desert; mirant més enllà fora això que fem nosaltres aquí, l’Eucaristia.

Mateu fa destacar, d’entrada, que eren, diu l’evangelista tal com l’hem llegit, en un “lloc despoblat”. Exactament diu la paraula eremos, que vol dir desert. No hi havia Déu alimentant el seu poble al desert amb el mannà?. Així com Jesús ara alimenta el nou poble de Déu, també, en un desert, ara Jesús alimentarà el nou poble en el desert de la vida camí, no de la terra promesa, sinó de la salvació definitiva. No en va la multiplicació del pans, també, es projecta cap el futur: també s’hi endevina el Darrer Sopar quan Jesús donarà el pa als seus, el pa de l’Eucaristia, garantia d’una nova vida!. “El qui mengi d’aquest pa viurà per sempre. Jo estaré amb ell i ell estarà amb mi". Amb el do de l’Eucaristia, l’Església dóna el pa de la vida a tothom que té fam de salvació.

Veieu com segons es llegeixen els miracles són, també, una lliçó per aprendre! Però cal saber-los llegir. Avui tots tenim moltes facilitats per escoltar la Paraula de Déu, però també és cert, avui, que tots tenim moltes dificultats per dedicar temps a escoltar o llegir la Paraula de Déu. Ens admirem del miracle de la multiplicació dels pans; és normal... I potser també ens hauríem d’admirar d’una multitud que té fam d’escoltar la Paraula de Déu, que segueix darrera de Jesús i van allà on vagi Ell!

Vés si ara resultarà que el poc interès per la Paraula de Déu és perquè és de franc. Mengeu sense pagar res... ens ha dit el profeta Isaïes. És que ens han arribat a fer creure que allò que és més car és més bo (principi bàsic de la societat de consum, això sí).

Ara em miro jo, per altra part, aquella gent que venia de tot arreu per escoltar la paraula de Jesús. I preguntem: Que no tenien cap més feina aquella gent?. Perquè nosaltres som molt pràctics!. Jo em pregunto: I a l’estiu tota aquella gentada estesa a la platja de Salou, prenen el sol, que no tenen cap més feina?... Tenim temps per a allò que ens interessa, per a allò que ens convé, però no tenim temps per a allò que ens alimenta. A vegades... de vegades allò que ens interessa no és, justament, allò que ens convé!.

Escoltar la Paraula de Déu sempre demana una actitud de generositat: deixar allò per agafar allò altre. Cal buscar estones en el tràfec de la vida per escoltar la Paraula de Déu; però allò que hem de descobrir, primer de tot, és si en tenim o no en tenim necessitat, si és tan important, com a mínim, com el pa que mengem. Només Déu pot saciar la fam del cor. “Veniu a mi, i us saciareu de vida”. Jesús és la Paraula de Déu capaç de saciar la fam del món. “Tothom en menjà tant com volgué”... i encara en va sobrar!.

Al llarg dels segles, Jesús continua saciant la fam dels homes a través del pa convertit en el seu cos i en cada Eucaristia reben aquell que és pa viu baixat del cel. Podem dir, doncs, pensant en l’Evangeli: “Feliços els qui escolten la Paraula de Déu i la posen en pràctica”. O pensant en l’Eucaristia podríem dir: Feliços els convidats a la taula de les noces de l’Anyell.