Homilia. Missa de l'aparició

 Joan que és el teòleg del Nadal, és també el teòleg de la Pasqua.

Mn. Creu Saiz. Festivitat de sant Joan Evangelista. Dilluns.

Homilia:

Germanes i germans, dintre d’aquest cicle nadalenc ressona com una mica fora de temps aquest evangeli de la Resurrecció del Senyor, i aquest anar corrent al sepulcre perquè ens han dit, ens han anunciat... i Joan i Pere es posen en camí. Podem lligar, si voleu, amb el paper dels pastors després d’aquell anunci “Us anuncio una gran nova: avui a la ciutat de David us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor”; i ells es posaren en camí per veure allò que els hi havia estat anunciat.

Doncs avui, germanes i germans, després de la festa de Nadal, comencem la lectura de la primera carta de Joan, l’evangelista, la festa del qual celebrem avui. Hem escoltat la introducció solemne, com també la introducció de l’evangeli, al pròleg: “La Paraula era Déu; al principi la Paraula... per la Paraula van venir totes les coses a l’existència... la Paraula va plantar la seva tenda i es feu carn de la nostra carn...”.

La Paraula se’ns ha fet visible; s’ha fet, com dèiem el dia de Nadal, s’ha fet humana, s’ha fet com nosaltres: dèbils. Tant humana que els apòstols l’han poguda escoltar amb les seves oïdes; veure-la encarnada, per tant en el Fill, amb els propis ulls; i anunciar-nos tot allò que és testimoni de primera, ells que han vist, ells que han escoltat, ells que han experimentat, ells que han estat renyats pel mateix Jesús perquè no saben de quin Esperit ni què és el que demanaven... Però al final s’han convertit en els grans testimonis d’un fet que ha transcendit i ha capgirat la història humana. I tot això, per què ho escriuen?. Al final de l’evangeli de Joan diu: “Tot això ha estat escrit (tant l’evangeli com les cartes) per a que els qui cregueu en Jesús tingueu vida, i vida eterna”, per a que estiguem units amb tots els creients i per mitjà d’ells, amb el Pare i amb el seu Fill Jesús, i amb la força de l’Esperit que el Senyor Jesús envia a la comunitat. “I per a que la nostra alegria sigui una alegria plena”, profunda. També el salm ens parla d’aquesta alegria: “Proclameu que el Senyor és Rei”. Sí, s’ha fet petit, però la Terra celebra aquest Rei que ha vingut d’una manera tant senzilla al món que ha estat constituït, després, per la resurrecció Senyor de tot; i en nom del Senyor tothom doblega el genoll.

Sant Joan que és, ho seguirem tots aquests dies fins al final de l’Epifania... dic Joan que és el teòleg del Nadal, és també el teòleg de la Pasqua (aquest fragment que hem escoltat de l’evangeli). A la Pasqua es refereixen les paraules, doncs, que hem escoltat a l’evangeli d’avui: Magdalena, l’anunciadora, Joan, Pere... Però Joan no necessita grans signes, no toca, no experimenta, simplement treu el cap i veu, i a partir d’aquest veure ell cregué fermament, i això és el que ens deixa en el seu evangeli per a que nosaltres mantinguem la fe en aquest Jesús. I les cartes de Joan, l’evangeli, el mateix Apocalipsi (que se li atribueix) tenen una mateixa finalitat, aquella que indica Joan al final del seu evangeli: “Perquè creient que Jesús és el Messies, Fill de Déu, tingueu vida en el seu nom”, i tastem aquesta vida de “Déu-en-nosaltres” cada vegada que ens reunim per celebrar el gest del Senyor Jesús de quedar-se amb nosaltres en el signe pa i vi, cos i sang del Senyor. Gran motiu per dir: Gràcies Senyor que et quedes amb nosaltres en el signe tant dèbil com és el pa i el vi, i que per la força del teu Esperit Sant, ens els dónes transformats en el cos i la sang.

Amén.