I avui a nosaltres, que som els seus, ens ha tornat a dir “Pau a vosaltres”.
Mn. A. Roquer.
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,12-16)
Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,9-11a.12-13.17-19)
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.
En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.»
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Homilia:
Com que cada any, en aquest segon diumenge de Pasqua, sempre hi llegim el mateix fragment d’evangeli (l’aparició de Jesús als apòstols el dia de Pasqua, sense Tomàs i avui amb Tomàs), m’ha semblat, per a no ser repetitiu i també ben adient, agafar no l’evangeli com a tema de comentari sinó la segona lectura que és del llibre de l’Apocalipsi, per altra part un llibre ben adient per a aquest temps pasqual. I a més a més el tema d’avui és el diumenge.
El diumenge és el dia de la setmana que els cristians ens reunim aquí, senzillament perquè les aparicions del Ressuscitat sempre tenen lloc tal dia com avui, el diumenge. I és per això que en diem el dia del Senyor, per això som aquí, perquè aquí hi ha el Senyor ressuscitat. Encara que els anglesos en continuen dient el dia del sol. Convé, doncs, no sols reunir-nos aquí, tal dia com avui, sinó mirar de veure i entendre per què ens reunim tal dia com avui.
A la segona lectura, doncs, hem escoltat això, no és endebades que ho repetim: “Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu. El dia del Senyor (o sigui el diumenge) l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus”. I què veu Joan?. I què veiem, nosaltres, aquí el diumenge?. Ell veu, com en una visió, la litúrgia celestial, que és l’objectiu i el reflex de la nostra litúrgia dominical mentre esperem el seu retorn gloriós. És la celebració de l’Església que encara peregrina a la terra.
Com al cel, també nosaltres aquí, ens trobem reunits a l’entorn de l’altar de Déu, i també som milers i milions escampats arreu del món; potser en moltes esglésies de pobles petits l’aplec dels cristians és mínim, i potser fins i tot quasi insignificant, però la validesa del què és fa aquí, o les grans catedrals o les capelles més petites, no ve, ni de bon tros, de la quantitat de gent que hi ha sinó del què es fa. L’Església és catòlica i catòlica vol dir universal.
Damunt l’altar, i de tots els altars avui, hi ha l’Anyell que ha estat degollat i mostra els signes de la seva passió, com a Tomàs. I a Ell donem lloança, honor i glòria per tots els segles dels segles, dels segles i dels segles... I quan s’acabin els segles començarà la litúrgia del cel, de la qual aquesta n’és una preparació, una anticipació. Per Ell, amb Ell i en Ell per sempre. I la resposta serà Amén, el gran Amén. La vida del cel és això: un gran amén que dura tota l’eternitat. A la celebració dominical de l’Eucaristia, Jesús se’ns revela d’una manera especial, sota els signes del pa i del vi, però tan viu com està en el cel. Cada diumenge, Jesucrist ressuscitat és en mig dels seus, des d’aquell primer gloriós diumenge de Pasqua. I Ell ens parla i Ell ens consola. I Ell anima la nostra petita esperança i Ell ens fa alçar de tot allò que fa pudor de mort. I Ell ens ajuda a veure què hi ha més enllà del què veuen els nostres ulls mortals. Quan Ell diu “Això és el meu cos”, això és el seu cos.
“I em vaig girar (diu Joan) per veure d’on venia aquella veu”. Es tracta de girar-nos, també nosaltres, de la realitat que vivim quotidianament i descobrir la realitat profunda que tenim davant nostre. Llavors serem capaços de passar de la rutina del que és habitual (anar a missa... perquè estar manat o perquè és costum) a la consagració de tota la nostra vida que es realitza aquí. Tot el què fem, per la fe en Jesús, queda transfigurat. La presència del Ressuscitat entre nosaltres és el que dóna sentit a la nostra reunió de germans cada diumenge. No som nosaltres que ens hem reunit amb Jesús, és Ell que es reuneix amb nosaltres. I això des d’aquell primer diumenge de Pasqua.
Fixeu-vos que comencem sempre dient El Senyor sigui amb vosaltres. I això fins que el Senyor torni. De moment sota els signes d’aparença de pa i de vi. No ens deixem endur, però, de l’opacitat dels signes materials; anem més enllà, travessem-los i anem fins a la llum que ens porta, i tot allò que significa. La llum de la nostra celebració és Ell, no un tros de pa o un glop de vi. I també nosaltres, com el deixeble estimat vora el llac, direm és el Senyor, o com Tomàs direm “Senyor meu, i Déu meu”. Deixem-nos captivar per Ell i cada diumenge la seva pau estarà amb nosaltres.
Avui, i tots els diumenges, dia del Senyor, és Pasqua. I avui a nosaltres, que som els seus, ens ha tornat a dir “Pau a vosaltres”. I la pau del Ressuscitat no és només un alto el foc. La paraula pau (shalom) vol dir més que una absència de guerra, vol dir la plena harmonia de la persona amb sí mateixa. És així com Ell ens pot dir a nosaltres que és viu, i viu en Déu. Perquè només la plena harmonia és estar amb Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada