Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 13 de març de 2016

Lectures i homilia del diumenge 5è de Quaresma

Hem d’entendre que sempre es pot tornar a començar. Déu perdona. I quan Déu perdona no fa com nosaltres; Déu oblida! 
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 43,16-21)
El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,8-14)
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 8,1-11)
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.» Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»
Homilia:
Avui hem escoltat a l’evangeli un fragment de l’evangeli de Joan. Estem massa acostumats a escoltar aquest evangeli! Ja no ens fa ni fred ni calor. Ja el sabem! Quan és un text sorprenent i causa de dificultat en l’Església primitiva. L’adulteri era reprovat per Israel; mereix la lapidació... si mirem legalment. Els mestres de la Llei ho saben i els fariseus també. Per tant, ells el que fan és posar una trampa per a que Jesús hi caigui; si condemna, anirà contra la seva pròpia predicació d’amor, de perdó, de bondat. D’altra banda convé fer una pregunta: On és l’home amb qui aquesta dona cometia adulteri?

Els adversaris de Jesús posen la dona al mig. L’interrogant, però, no és la dona, és Jesús. Què hi diu? Jesús, de moment, no respon a la pregunta que li han fet; escriu a terra. La resposta és paradoxal: “Qui no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”; i els acusadors se senten, llavors, acusats i se’n van.

Jesús ens ha deixat una benaurança: “Feliços els que saben compadir, Déu els compadirà”. “Ser misericordiosos com el pare” és el lema proposat pel papa Francesc. Jesús es manifesta com el gran testimoni dispensador generós de l’amor i de la misericòrdia de Déu. No ha vingut a condemnar, ha vingut a salvar. I nosaltres no podem condemnar ningú, perquè tots, tots, som pecadors. Oh no? Tots tenim necessitat de l’amor i del perdó Déu.

“El meu desig és conèixer Crist i experimentar el seu amor i la força de la seva resurrecció” ens diu sant Pau. Per poder fer realitat aquest desig cal que tots els avantatges que puguem tenir, i aspirem a tenir (honors, riqueses, poder, èxits personals...), els considerem desavantatjosos comparats amb el valor que té conèixer, a fons, qui és Jesucrist. Ser cristià és ser deixeble de Crist. És poder resar, simplement el Parenostre: “...perdoneu com nosaltres perdonem...”.

Pau, a la segona lectura, ens ha descrit la seva manera de veure les coses, de viure la vida: “Tot el que era abans ha passat, era escòria. Ha començat una cosa nova”.

L’odi dels fariseus envers Jesús no disminueix. Li han parat un parany, i ells mateixos s’hi  han agafat. Ells, homes de lleis, coneixen la lletra de la Llei, però no en saben la música, no en saben l’esperit. Diuen: “La llei de Moisés mana...”. Jesús diu a la dona: “Vés, i no pequis més”.

Potser, també nosaltres, de vegades, fem una mica com els fariseus. Quan diu Jesús “no pequis més” vol dir no hi pensis més en el passat, ja ha passat! Déu vol que visquis en endavant una vida nova.

No sabem si la dona en va fer cas. Sí que sabem una cosa: que els fariseus no en van fer cas amb aquell “Qui estigui net de pecat que tiri la primera pedra”.

Déu vol que visquem una manera nova de viure, d’entendre la vida. Jesús els volia fer entendre que sempre es pot tornar a començar. Els fariseus i també nosaltres hem d’entendre que sempre es pot tornar a començar. Déu perdona. I quan Déu perdona no fa com nosaltres; Déu oblida! És el misteri pasqual que ja ha començat, és una nova creació, una nova manera d’entendre i de viure la vida. Crist ressuscitat continua avui la seva obra de salvació en nosaltres. Ell ho fa tot nou.

El papa Francesc diu: “Ha arribat un temps nou per a l’Església, el temps de fer-se càrrec de l’anunci joiós del perdó”. És el temps de retornar a allò que és essencial; de fer-nos càrrec de les nostres febleses, i de les febleses dels nostres germans. El perdó és una força que ressuscita una vida nova.


Avui, a l’Evangeli, Jesús se’ns manifesta com el gran testimoni dispensador de l’amor misericordiós de Déu. Podem dir, com sant Pau, “el meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció”. Per fer realitat aquest desig cal que honors, riqueses, poder, èxits personals... mai superin aquest conèixer el Crist!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada