Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 12 de juliol de 2015

Lectures i homilia del diumenge 15 de durant l’any.

Que l’Eucaristia que ara celebrem ens ajudi a animar-nos cada dia més per donar testimoni del que creiem i del que vivim. Amb l’alegria que dóna la fe que professem
Mn. A. Roquer.
Lectura de la profecia d’Amós (Am 7,12-15)
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat.» Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble.”»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-14)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. [En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.]
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,7-13)
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.
Homilia:
L’enviament dels apòstols ens l’ha preparat ja la primera lectura del profeta Amós i centra, evidentment, el comentari de la Paraula de Déu d’aquest diumenge.

Quan Marc parla per primera vegada dels apòstols diu que Jesús els crida per a que visquin amb Ell, i també per enviar-los a predicar. No els diu què han de dir però ho podem entendre perfectament. Han de dir allò que viuen, que és la millor manera de parlar; han de comunicar tot allò que han viscut, tot allò que han viscut estan al costat de Jesús.

Jesús és conscient que el tresor que confia als apòstols és un tresor que es porta al cor. Per això no es cal que es preocupin massa, no cal prendre res; només el més imprescindible per al camí: bastó i sandàlies. Hem d’anar pel món confiant en la bona voluntat de la gent. Això posa de manifest la missió encomanada als apòstols. També ho hem vist a la primera lectura amb el profeta Amós.

Després d’un temps de viure i escoltar el mestre, ara són els apòstols els enviats a proclamar l’Evangeli. Convé afegir que quan els envia no assegura èxits, els diu més aviat que tindran fracassos, però no s’han de desanimar ni pel fracàs. I això és ahir i és avui.

Tampoc avui Jesús ens envia èxits. I des d’aquell moment l’Església no ha de deixar d’anunciar a tothom el regne de Déu. També avui, seguint el manament del mateix Jesús. Som testimonis. Més que anunciar èxits, potser hem d’anunciar a vegades fracassos.

Els protagonistes no som pas nosaltres, el protagonista és l’Evangeli, és Jesús. A vegades es poden recollir fruits, i a vegades es poden recollir sobres.

En enviar-los a predicar no els diu què han de dir. Els diu que comuniquen allò que han viscut, allò que han vist, allò que han sentit estan amb Jesús. Ell és conscient que el tresor confiat als apòstols es porta al cor, per això els envia amb una pobresa total de mitjans, ni bossa, ni sarró... només han de portar allò que ajuda per al camí: unes sandàlies. Han d’anar pel món confiant amb la bondat de la gent.

Després d’un temps de viure amb el mestre ara els toca a ells anunciar la Bona Nova, l’Evangeli. I des d’aquell dia l’Església no ha deixat mai d’anunciar a tothom el regne de Déu fins el dia d’avui.

I Jesús, quan els envia a predicar, no els assegura èxits, més aviat tastaran potser el fracàs. Però ni davant del fracàs s’han de desanimar. No som nosaltres els que prediquem. Nosaltres som els que simplement anunciem allò que vivim. Som enviats no a segar sinó a sembrar.

Aquesta missió que Jesús encomana s’ha de fer donant gràcies a Déu. Ells ens ha beneït primer, tal com diu la carta als efesis.


Que l’Eucaristia que ara celebrem ens ajudi a animar-nos cada dia més per donar testimoni del que creiem i del que vivim. Amb l’alegria que dóna la fe que professem. Ell, i només Ell, és el camí, la veritat i la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada