Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 28 de juny de 2015

Lectures i homilia del diumenge 13 de durant l’any

Tenir fe és adquirir l’actitud de perdre la por. 
Avui se’ns podria dir a tots nosaltres allò de “Tingués fe, no tinguis por”.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 1,13-15.2,23-24)
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència.
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 8,7.9.13-15)
Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l’amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l’Escriptura: «Ni als qui n’havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n’havien recollit poc els en faltava.»
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 5,21-43)
En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.» Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona.» A l’instant se li estroncà l’hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d’ell, es girà a l’instant i preguntava a la gent: «Qui m’ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s’acostà tremolant de por, es prosternà davant d’ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te’n en pau». Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por.» I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.» Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: ‘Noia, aixeca’t.’ A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.
Homilia:
Si diumenge passat parlàvem de la fe, si voleu de la poca fe, del grup de deixebles, avui l’Evangeli ens parla de la molta fe de deus persones, Jaire i la dona. Dues maneres diferents d’expressar la fe en Jesús.

Jaire es presenta a Jesús mostrant una gran confiança, un gran respecte; diu l’evangeli: “se li llançà als peus”. Fa una súplica en tota l’ànima: “la meva filla està greu”.

La dona s’hi apropa d’amagat; d’aquesta dona no en sabem ni el nom. Vencent la vergonya d’una malaltia que la feia legalment impura, creu que Jesús és font de salut; una fe que és confirmada per les paraules de Jesús “la teva fe t’ha salvat”.

De quina fe parla? Aquella dona no creia pas en unes veritats que són les que nosaltres proclamem cada diumenge en el Credo! Té una convicció molt forta. Això sí, com la que hem escoltat a la primera lectura. Acostant-se a Jesús s’acosta a Déu que és font de vida.

Els que anuncien a Jaire que la seva filla és morta deixen entendre que ja tot s’ha acabat, que no cal amoïnar a Jesús, no hi ha res a fer. Però és Jesús que s’avança a la reacció de Jaire: “Tingués fe i no tinguis por”. Tenir fe és, doncs, adquirir aquella actitud de perdre la por. La dona es presenta d’amagat.

Jesús avui ens diu que la mort no té la darrera paraula. Pau, a la segona lectura, anima als cristians de la ciutat grega de Corint a col·laborar en la col·lecta en favor de la comunitat de Jerusalem, i els recorda la manera de fer de Jesús: “Ell que és ric es va fer pobre per nosaltres per enriquir-nos a tots”. Compartir és, doncs, una manera de créixer, no de minvar.

La primera lectura ens ha introduït en el que després hem escoltat a l’evangeli. Déu vol que l’home visqui. Déu no vol la mort. La mort ha entrat al món per obra del maligne. Déu ens ha fet a semblança seva. La mort ha estat vençuda en la creu. Nosaltres no creiem en un Déu de morts sinó de vius.

Som deixebles d’un ressuscitat. I aquí, cada diumenge, celebrem el dia de la Resurrecció. Hauríem de veure quina repercussió té això en la nostra vida, en la nostra fe; doncs, les dificultats, els contratemps posen a prova la nostra fe. I a l’hora poden potenciar la nostra fe.

No es tracta solament de demanar que se’ns estalviï la creu, sinó de demanar com ho hem de fer per acceptar-la amb fe. Sabem que el Senyor no ens abandona, no vol la nostra mort, vol que visquem. Això ens demana una fe ferma, una fe ferma en l’abundor i en l’escassedat. Davant dels moments difícils és qüestió de mantenir-nos també ferms en allò que creiem. Allò que Jesús diu a la dona i a Jaire: “Tingués fe, no tinguis por”.

Que aquesta eucaristia que ara celebrem ens ajudi a intensificar la nostra fe que es fonamenta en Jesús vencedor del mal, del pecat, per tant de la mort. Tenir fe és adquirir l’actitud de perdre la por.


Avui se’ns podria dir a tots nosaltres allò de “Tingués fe, no tinguis por”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada