Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

diumenge, 31 de maig de 2015

Lectures i homilia de la festivitat de la Santíssima Trinitat

Només l’amor de Déu pot superar-ho tot!

Mn. A. Roquer
Lectura del llibre del Deuteronomi. (Dt 4,32-34.39-40)
Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t’han precedit, des del dia que Déu creà l’home sobre la terra; investiga d’un cap a l’altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d’enmig del foc, com tu l’has escoltada, i hagi continuat amb vida; si mai s’ha sentit dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d’un altre, combatent contra l’opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.»
Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,14-17)
Germans, tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
Homilia:
Hem acabat ja el temps pasqual, la Pentecosta; i abans de reprendre els Temps Ordinari de Durant l’Any, el temps de color verd, tenim dues festes. Una avui, la Trinitat, i diumenge que ve Corpus.

Avui no em proposo pas fer una classe de Teologia amb el tema complicat que es titula De Trinitate. Per altra part mai un misteri pot ser explicat; s’ha de veure des de la foscor impenetrable; més aviat, diria, com una tímida llum que ens insinua la presència i el per què del nostre Déu, perquè puguem conèixer qui és Ell i també puguem conèixer qui som nosaltres.

La Bíblia quan parla de la Trinitat de Déu ho sol fer en relació justament amb nosaltres. Les lectures d’avui en són una mostra. Déu és déu d’un poble per ajudar-lo a passar de l’esclavatge a la llibertat, una veritable obsessió del nostre Déu, ajudar-lo a trobar el camí de la pau i de la felicitat. Aquest mateix Déu ens ha donat el seu fill per a que visquem com a fills seus; lluny de la por, en plena confiança, tal com ho va viure Jesús.

Tot això ens ha de portar a saber-nos estimats, valorats, portadors d’una gran dignitat que ningú no ens pot prendre ni ens pot negar. Aquesta és la nostra fe! Una fe que la vivim superant els dubtes de cada dia, certament; i la vivim en la nostra condició humana. Per tant  fràgil, limitada.

La fe és un camí que no acabarem mai de recórrer. Però un camí que el fem en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. I això ja des del nostre baptisme, quan fórem batejats, justament, en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Però sempre tenim el cap allò de un sol Déu, tres persones... això és un misteri! El misteri és un altre, creieu-me, el misteri és l’amor. L’amor de Déu és el que no entendrem mai. Doncs, potser el misteri som nosaltres, tan necessitats d’estimar i de ser estimats. Tan difícil d’entendre l’amor! I quan Déu se’ns manifesta com amor diem: és un misteri.

Sant Pau explica la nostra vocació com la crida a viure una relació filial amb aquest Déu que és Pare, com a germans de Jesucrist, moguts tots per un mateix Esperit.

Estem lluny de viure d’acord amb la vocació rebuda. L’important és posar-nos cada dia en camí. Ell mateix ens dóna el coratge per caminar, vencent amb Ell les dificultats, perquè Ell és amor, ja que hi ha dificultats que només amb amor es poden superar.

Diguem doncs, com tantes vegades hem dit cantant, “Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en Vós”. Sense oblidar mai aquella expressió de Jesús als seus: “Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.

Si l’Eucaristia que anem a celebrar és sempre una acció de gràcies, avui ho és més. Donem gràcies a Déu per ser qui som. Perquè Ell vol que tota la humanitat, tots nosaltres també, formem part de la seva família; i col·laborem amb el seu projecte. Això no ens ho hem de deixar perdre mai, ni per dificultats i per entrebancs.


Només l’amor de Déu pot superar tot!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada