Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 17 de maig de 2015

Lectures i homilia de la festa de l'Ascensió del Senyor

“L’ascensió del Crist, el vostre fill, és també la nostra elevació i a la glòria on ha arribat Ell que és el cap també nosaltres que som els membres tenim l’esperança d’arribar-hi”.
Mn. A. Roquer
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-20)
En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans, i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.» Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

Homilia:
La festa d’avui, la festa de l’Ascensió, sembla un final. I és al revés, és un començament. “Jo estaré amb vosaltres, cada dia, fins a la fi del món”. No ha pujat al cel, el Senyor, per apartar-se de nosaltres, sinó per estar amb nosaltres sempre. I així ha de ser d’una altra manera. Altrament no tindria sentit la salutació tan repetida al començar una celebració cristiana: “El Senyor sigui amb vosaltres”.

Jesucrist, el fill de Déu, s’ha fet home no només per acompanyar-nos i compartir la nostra condició humana sinó molt més! Per conduir-nos on Ell és. Si Ell ha vençut la mort, amb ell també nosaltres la podem vèncer.

Ara, digueu-me, què té de trist la festa de l’Ascensió? És una festa, doncs, que anima la nostra esperança. Si seguim els seus passos, on Ell ha arribat, també nosaltres tenim l’esperança d’arribar-hi. Si és així aquesta festa és també la nostra festa.

D’aquesta esperança podem viure, d’aquesta esperança hem de viure. El fill de Déu s’ha fet home com nosaltres no només per compartir la nostra condició, sinó per conduir-nos on Ell és. Si Ell ha vençut la mort amb Ell nosaltres també la podem vèncer. Digueu-me si això és motiu de tristesa o d’alegria.

L’Evangeli és molt escuet al parlar de l’Ascensió. En canvi s’esplaia més al dir quin paper tenim nosaltres ara, després de l’Ascensió. La carta als efesis ens ha donat una pista; ens ha dit com s’acompleix la voluntat de Déu en nosaltres, que és que arribem a la plenitud de la talla del Crist. La festa d’avui és l’anunci d’aquesta esperança que hem de viure, i que de fet vivim, tots els cristians.

El fill de Déu s’ha fet home no només per compartir la nostra condició humana sinó per conduir-nos, com a Bon Pastor, a ser com Ell, a ser amb Ell. Si Ell ha vençut la mort, els que estem units a Ell pel Baptisme, també la podem vèncer. “Per a que vosaltres estigueu allò on jo estic, i per sempre” diu Ell.

La primera lectura ens fa adonar que la vida cristiana és permanentment un mirar més enllà, un mirar una mica més amunt. No mirant les musaranyes, mirant el cel. De Déu ho esperem tot; només d’Ell ho podem esperar tot. Mirar el cel des de la terra és una mateixa mirada; i tothom que camina mira un va, però també mira per on passa. Mirar cap al cel i mirar cap a la terra és una mateixa mirada. Mirar al cel esperant-ho tot de Déu, mirant a la terra estimant-la com Déu l’estima. “Facis la vostra voluntat aquí a la terra com es fa en el cel”. I això no ho diem resignadament, sinó que ho diem convençudament; ho diem perquè a la terra és on fem camí cap el cel, un enllà desconegut però cert. No ens ha de preocupar com és el cel, sinó com és la vida aquí a la terra per anar cap el cel.


A l’oració del principi de la celebració d’avui hi trobem el sentit més ple i més genuí de la festa de l’Ascensió: “L’ascensió del Crist, el vostre fill, és també la nostra elevació -i continua- i a la glòria on ha arribat Ell que és el cap també nosaltres que som els membres tenim l’esperança d’arribar-hi”. Aquest és el sentit ple de la festa de l’Ascensió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada