Plaça del Santuari, s/n. 43205 REUS. Telèfon: 977 750 307
Adreça electrònica:"santuarimisericordiareus@hotmail.com" "santuaridemisericordia@gmail.com"
********************************************************

PREPAREM LA FESTA MAJOR DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

+ 24 de setembre (22’30h):

Rosari de Torxes, des de la plaça de la Pastoreta i veneració de la imatge de la Mare de Déu a l’arribar al Santuari.

+ 25 de setembre:

. Missa a les 7, 8 i 9h del matí, a l’interior del Santuari.

. Missa concelebrada a les 11h a l’exterior del Santuari

. Rosari a les 17’30h a l’interior del Santuari

. Missa a l’acabar el rosari, a l’interior del Santuari

. Accés lliure al cambril del Santuari durant tot el dia per venerar la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, excepte durant la celebració de les misses i el rosari.

. Ball de l’Àliga de Reus en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia, dins del Santuari, després de la baixada dels diables (20h aprox.)

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Lectures i homilia del diumenge 30 de durant l’any

Un amor a Déu obliga a estimar allò que Déu estima.
Mn. A. Roquer
Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 22,20-26)
El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.
»Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)
Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,34-40)
En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»
Homilia:
Seguint el fil de l’evangeli del diumenge passat ara van a trobar Jesús els fariseus amb una pregunta segons ells “capciosa”, o difícil: “Quin és el manament més gran?”. Una pregunta aparentment innocent, fàcil, però en el fons és una trampa.

Els fariseus que s’adrecen a Jesús amb una pregunta, l’evangelista precisa amb ganes de fer-lo caure, comencen per donar-li el títol de mestre i li presenten una qüestió d’escola: el manament més important. Jesús hauria pogut ben dir: Un expert com vosaltres en la Llei no sap quin és el manament més important? Quina mena de mestre és? Què ensenya? El que no esperaven és l’afegitó que Jesús hi posa... i això no li preguntaven. “I el segon és estima els altres com a tu mateix”. Per Jesús, doncs, estimar Déu i estimar els altres és un mateix manament.

A nosaltres se’ns acudeixen moltes preguntes. Què és estimar Déu? Com s’estima Déu? Com es pot estimar algú que no és possible veure i, a vegades, ni comprendre? La conclusió és clara. No hi ha un espai sagrat on podem entendre’ns directament amb Déu, d’esquena als altres. Un amor a Déu obliga a estimar allò que Déu estima. Creure que podem estimar Déu sense estimar allò que Déu estima és mentida. L’amor de Déu és fruït de l’experiència que tots tenim. Quan nosaltres estimem als altres, projectem en els altres l’amor que nosaltres hem rebut de Déu. Ens estimem perquè Déu ens estima. “Ell ha estat el primer de estimar-nos” ens dirà l’apòstol Joan; i encara hi afegirà això: “Si un diu que estima Déu i odia el seu germà és un mentider, perquè el que no estima el seu germà que veu no podrà estimar a Déu que no veu”.

No es pot estimar perquè està manat. És un camí que el pren aquell que se sap estimat, és un camí de retorn. I així Jesús podrà dir “Estimeu-vos com jo us he estimat”. A tot l’Evangeli trobarem pautes d’aquesta relació d’amor que és el que Jesús va establir amb els seus: saber escoltar, curar malalts, ser misericordiós, perdonar fins i tot aquells que el crucifiquen. I així podrà dir “Tal com jo he estimat”. Ens hem d’estimar no perquè està manat. Ens hem d’estimar, i ho farem, quan serem conscients que som estimats. L’amor amb amor es paga.

Avui la nostra religió cristiana resulta complicada a vegades, potser per excés de manaments. És difícil d’entendre per molta gent; potser necessitem quedar-nos amb allò que és essencial, i no perdre el temps, perquè és perdre el temps, en discussions estèrils, inútils, de si drets de si agenollats, de si a la ma de si a la boca, etc., etc., etc., però llarg. Només caldria que poguessin dir de nosaltres allò que deien dels primers cristians, això sí que ens interessa: “Mireu com s’estimen”.

Quan el nostre món d’avui va tan escàs d’amor, amb excés de paraules d’amor, no pas de fets, el testimoni de l’amor és convincent. I que vegin que si ens estimem no és per altre motiu que aquest, perquè som conscient de fins on Déu ens estima. I ens estima a tots perquè no ens estima pel què som, ens estima per qui som. I perquè no creiem de veritat el que ens ha dit l’apòstol “Déu és amor, i els que estimen coneixen Déu”?


Gràcies apòstol Joan. Clar ho és del tot, fàcil potser no tant. Però aquest és el problema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada