“Déu és amor” dirà sant Joan. Un amor, el de Déu, que va més enllà, fins i tot, de la nostra manera d’entendre i d’estimar.
Mn. A. Roquer
Homilia:
Un dels evangelis de les aparicions
del Ressuscitat més ple de detalls, i m’atreviria a dir més bonic de tots, és aquest d’avui, justament pel contrast que hi
ha entre allò que és tan quotidià, els hi va preparar l’esmorzar (la feina dels
apòstols de pescadors, el gest senzill de menjar amb el Ressuscitat) i, a
l’hora, l’aparició de Jesús després de la seva resurrecció. Gestos familiars
per un cantó, pa i peix a les brases. Per l’altre la solemnitat d’un Crist
ressuscitat que té el detall de preparar l’esmorzar. El Jesús ressuscitat
esdevé el Jesús de cada dia.
“Déu no ha donat als homes cap altre
nom que els pugui salvar” ens ha dit la primera lectura. Els apòstols fan el
camí al revés. Havien deixat la barca amb les xarxes per seguir Jesús, i ara
deixen Jesús per tornar a les xarxes. Però ara serà per fer una altra pesca
(“Sereu pescadors d’homes”). I per a aquesta feina només cal la fe en el
Ressuscitat.
Tota la joia de Pasqua no es pot dir
amb paraules. El llenguatge humà allò que és més important no ho sap dir. És
Pere que diu “És el Senyor”. Els apòstols, després de la mort de Jesús, estan
desanimats, els falta fe! Tornen a la rutina d’abans: pescar.
L’expressió dels dos deixebles
d’Emmaús és ben clara (“Nosaltres esperàvem...”). I, potser, això també ens
passa una mica a nosaltres. És que
nosaltres ens creiem que... ens pensàvem... esperàvem. I no sabíeu, no sabem
que Déu, d’entrada, perquè és Déu ha de ser sorprenent, desconcertant? Sempre
ens surt de trascantó.
Que difícil predicar la Pasqua! La
realitat supera totes les paraules. Déu sempre ens supera, sempre ens sorprèn. Per
poder creure voldríem entendre, voldríem tocar com Tomàs. I tocar i entendre és
fruit de la incredulitat, no de la fe.
La novetat de Déu sempre ens serà
difícil d’entendre, perquè la seva
novetat és l’amor. Un amor que va més enllà de la mateixa mort. Un amor que és
més fort que la mort. L’amor no és un atribut de Déu, no és una característica
de la seva existència. És la seva mateixa naturalesa. “Déu és amor” dirà
sant Joan. Un amor, el de Déu, que va més enllà, fins i tot, de la nostra
manera d’entendre i d’estimar.
La salvació, diu sant Pere, no es
troba en ningú més perquè sota el cel Déu no ha donat cap altre nom que ens
pugui salvar.
Fem que sigui veritat les paraules
que avui hem dit a l’oració del començament: “Feu que les nostres obres
acreditin la fe que professem”. El missatge de Pasqua no és altre que aquest: “Aneu
i digueu-ho a tothom”. I podria afegir: Jo estaré amb vosaltres com avui,
aquest matí, cada dia, fins a la fi del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada